Algunes notes sobre la llei de cultura popular de les Illes Balears

M’ha arribat a les mans una reedició de la Llei 1/2002 de 19 de març, de cultura
popular i tradicional de les Illes Balears. L’opuscle l’ha fet la
Comissió de Cultura Popular de l’OCB,
formada arran de l’afer
Simpson
de les festes patronals de Palma d’enguany, amb la
intenció de divulgar la llei "per la seva gran trascendència"
-com diu en les notes introductòries de l’edició- i perquè el Govern,
fins ara, no ha fet pràcticament res per desplegar-la.

Aquesta llei va ser aprovada en temps del Pacte, i va ser una de les
iniciatives "estrella" de’n Pere
Muñoz
, en aquells moments Director General de Cultura. Me’n record
que mentres la llei se cuinava, ja un destacat personatge
mallorquí d’aquest àmbit no estava gaire content, amb aquesta llei, no
pel contengut, sinó per la iniciativa en si. Aleshores jo era un
jovenet de setze o desset anys, de primer de batxiller, i no vaig
entendre bé aquelles crítiques: però si molt bona idea, fer una llei
per protegir la cultura "popular"! Com s’ha de protegir, sinó? En
canvi, ara potser li hauria de donar la raó; en part, com a mínim.

[@more@]

Com bé deia en el seu moment aquella persona que va criticar el
projecte -segurament li degueren comentar des de la Conselleria
mateix-, el problema de fer una llei sobre "cultura popular i
tradicional
" és, precisament, el seu objecte de regulació: què
és, la cultura popular i tradicional
? On s’acaba la tradicional
i comença la popular? I sobretot, és convenient regular
aquest tema per llei? Serveix de res? És cert que, en casos com el dels
Simpson, un text legal com aquest pot servir per reclamar a les
institucions que facin més cas als elements culturals "autòctons" que a
d’altres; però més enllà d’això -que ep, potser ara mateix això és
molt!-, no li acab de veure la utilitat.

Aquesta mateixa incapacitat per regular un camp indefinit com és el de
la "cultura" (popular o no) fa que el text sigui curtíssim (12 articles
i 5 disposicions, que ocupen, juntament amb l’exposició de motius, 12
paginetes!) i sense normativitzar res: és més un decàleg d’intencions
que una llei. "Fomentar la cultura popular", "protecció i foment dels
béns etnològics", "promoure la projecció exterior de la cultura
popular", etc., bona part del text és una enumeració de coses que les
institucions han de fer… sense concretar amb què ho han de fer, ni com,
que és el que una llei ha de regular.

Així i tot, té algunes definicions bones, que no són de contengut legal
sinó científic, com reconèixer la qualitat de crear identitats i
cohesió social que tenen els elements culturals "tradicionals". Però
també abusa de tòpics, com contraposar "rural" a "urbà" de la mateixa
manera que "cultura tradicional" a "cultura de masses": són
plantejaments irreals i que creen un conflicte inexistent (tenim dues
cultures en una mateixa comunitat cultural?).

Per acabar dues errades greus: la primera, en cap moment se fa
referència a la cultura -tradicional o no- de les Illes com a cultura
catalana (com a part de la cultura catalana), ni parla de
fomentar la coneixença dels elements culturals tradicionals entre els
Països Catalans; i això que aquesta llei la va redactar gent del PSM…
L’altra "errada", o més aviat manca de visió -creurem amb la bona fe
de’n Pere Muñoz-, és el Capítol IV dedicat a les Associacions i
Fundacions d’Interès Cultural, la declaració d’una associació de
l’àmbit de la cultura tradicional com a "d’interès cultural", amb els
beneficis que això comporta (article 12):

a) Dret a ser destinatàries preferents dels ajuts que
s’estableixen […].


b) Dret a obtenir beneficis fiscals prevists en la legislació
vigent.


c) Dret a gaudir dels avantatges que estableixen les ordenances
locals reguladores […].

Supòs que els comentaris sobren. No m’imagín el Consell aplicant aquest
article…

Tot això només són un parell de comentaris sobre aquesta llei de
cultura popular i tradicional. Intentaré desplegar millor aquest tema,
article per article, o capítol per capítol, amb més temps i més calma.
Més que res, que si des de l’Obra o des d’on sigui se vol tenir un
discurs coherent sobre el món de la cultura tradicional i popular, hem
d’anar alerta de quins arguments usam.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Algunes notes sobre la llei de cultura popular de les Illes Balears

  1. Potser és una ingenuitat però no me n’entenc gens de lleis…però amb aquesta llei a la mà no es poden demanar responsabilitats legals a l’ajuntament?

  2. potti diu:

    cada cop ho veig més clar. Protegir la cultura popular mitjançant lleis i subvencions em sembla que no és el més correcte. Amb això no vull dir que les associacions deixin de rebrer subvencions, no. Però que no haurien de sobreviure només gràcies a això. En el moment que estan lligades completament als governs/institucions per la seva supervivencia és pot dir que l’associació és morta. La cultura popular l’hem de crear nosaltres i sobrevivirà la que realment s’adapti als nostres temps. No podem seguir vivint de pagesets i pagesetes….

  3. Podria escriure bastantes coses sobre aquest post. El cert és que ara tenim una llei i s’ha d’aplicar i la cultura popular tradicional està al mateix nivell legislatiu que els grans temes: museus, arxius, biblioteques, habitatge, patrimoni.
    La Llei respon a una qüestió de protecció i difusió i a una qüestió de posada en valor amb rang de llei de la cultura popular i tradicional que molts troben que és cultureta d’anar per casa.

  4. Amadeu diu:

    Ratapinyada, jo tampoc som gens entès en lleis. Potser en Pere Muñoz, que és qui va fer aquesta llei, i que per sort llegeix aquest blog, ens podria explicar millor si amb el text a la mà se pot denunciar na Cirer. I, Pere, sense ànims de polemitzar, contesta i explica el que vulguis sobre la llei.

    Salut!

Els comentaris estan tancats.