He perdut el tren, però ha valgut la pena (tercera jornada del Senglar Rock)

Avui
horabaixa havia de tornar a Barcelona amb el tren que surt de Lleida a les
19:18. Fins i tot –en un gest sense
precedents
en jo mateix- me n’havia apuntat l’horari per no perdre’l o no
esperar de més (que també me sol passar) a l’estació, i molt manco amb aquesta
calor in-so-por-ta-ble que fa aquí (un apunt: a cada actuació els músics parlen
de el calor, que fins i tot s’han d’aturar en qualque moment perquè ho passen
realment malament; és tanta la xafogor que ni a les 6 del dematí hi ha serena:
només calor!).

Però bé,
resumint, que no l’he agafat, el tren, se m’ha escapat. Més ben dit, el que se
m’ha escapat ha estat el temps, que al contrari que la remaleïda calor (més
apunts: tot i que la gent se’n va a dormir a les 5 o les 6, a les 10 ja estan
tots aixecats, ja que a partir de les 9 no se pot estar dins les tendes), el
temps sí que se mou, i se’n va, i ben aviat. O sigui que al final aguantaré tot
el festival (de veres que no ho pensava fer), i com que avui és la darrera nit
i demà ja no hi ha res, si no dorm és igual: puc empalmar i pel dematí agafar el primer tren cap al pis, que d’hores
per dormir, durant el trajecte, en tendré més que de sobres…

[@more@]

Si he
deixat fugir el transport ha estat per un bon motiu; ha valgut molt la pena: m’he
passat mig horabaixa parlant amb en Xavi Fortuny, el director del festival, en
una de les entrevistes més divertides i ‘sucoses’ que he fet durant aquests
dies. Ha valgut la pena arribar fins a Lleida per aquesta xerrada: sobre el
Senglar, la seva història, la indústria musical catalana, consideracions ideològiques
i de poder que hi interfereixen, els grups i els músics, etc. Completíssima! A
més, a part de tot el que m’ha contat (i que hem conversat, perquè ha estat més
una conversa que una entrevista), he après un parell de ‘trucs’ d’investigador:
si se fan servir cintes, que no siguin de 60 minuts, que no basten per res. Ja
no és la primera vegada que me passa, això, que se m’acaba la cinta abans que s’acabi
l’entrevista. Per sort, tenc la mala
mania
de prendre apunts del que se diu, per tant de tot el que no s’ha
gravat en queda –més o manco, amb la limitació de les notes- constància escrita.
Ho he salvat. Però no me tornarà a passar: o MD o cassetes d’hora i mitja com a
mínim.

Després de
l’estona, llarga, amb en Xavi, hem anat a trobar en Cris Juanico, que també l’hauré
d’entrevistar. Ja tenc el seu contacte, un altre: aquest Senglar també resulta
molt profitós pels contactes que faig, i encara no s’ha acabat. De fet, en lloc
de ‘perdre’ el temps escrivint per aquí, hauria de ser vetlant en Marc Parrot,
que ara mateix toca a l’escenari Montblanc
–per cert, una pregunta que m’he deixat: com és que quasi tots els grups
catalans toquen en aquest escenari?-, i que m’interesserà entrevistar-lo, o
conversa-hi qualque dia, perquè és l’hereu directe d’un ‘producte’ interessant,
‘El Chaval de la Peca’, a mig camí entre l’espai mediàtic català (i extra-musical),
com era el Sense Títol (era aquest programa o n’era un altre?) d’en
Buenafuente i la famosíssima propaganda d’Amena (espai comunicatiu i de referència
espanyol). Se va fer multimilionari i multifamós, i ara canta en català… Curiós,
trob jo, i interessant de veure.

I com que és
interessnat de veure, i toca molt bé, me’n vaig a mem si encara tenc temps d’escoltar-lo
una mica.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: He perdut el tren, però ha valgut la pena (tercera jornada del Senglar Rock)

  1. enguillem diu:

    Espero que t’ho hagis passat bé i que hagis gaudit d’un bon concert.

  2. Amadeu diu:

    Gràcies, Guillem! Realment, el Senglar ha estat molt bé. Ara toca l’Acampada Jove de les JERC; ja contaré com marxa…

Els comentaris estan tancats.