Kosovo

L'altre dia, un dia d'aquests, parlava amb una persona, compatriota de Bunyola, sobre religió. Ella -aquesta persona- molt més gran que jo, convençudament progressista, però també profundament catòlica i practicant, em deia que, amb tot el respecte, trobava que l'Islam era una religió que havia avançat poc els darrers segles en comparació al cristianisme, que els 'nostres' (els seus) valors estaven més actualitzats que els musulmans; i com exemple em posava les immolacions i les evidents violacions dels drets humans d'alguns països islàmics Jo, que no hi entenc tant de religió -ni cristiana ni musulmana ni de cap- com ella, així i tot li contestava que no hi estava d'acord, que 'alguns' musulmans eren molt reaccionaris, però que no ho eren més que 'alguns' cristians, i que en tot cas, és cert que el cristianisme europeu ha avançat bastant en qüestió de drets, però no així algunes sectes cristianes d'Amèrica, d'Àsia o d'Espanya. Evidentment, com passa amb tots els temes de religió -i per tant, de fe-, no ens posarem d'acord. A més, era hora de sopar i teníem gana.
 

[@more@]

Amb això que aquesta setmana Kosovo s'independitza. Un país de majoria musulmana, democràticament i en pau, ha decidit constituir-se en estat sobirà. I ho ha fet, certament, després d'una guerra sagnant que va arrasar els Balcans durant una dècada per paranoies ultra-nacionalistes amb les benediccions de les esglesies respectives. L'exèrcit invasor, el serbi, rebia les benediccions del pontífex cristià ortodox abans d'afusellar tots els homes majors de 12 anys de cada poble i llogaret de Bòsnia, Croàcia i Kosovo que ocupaven, i violar-ne les dones; a Roma, el Papa protegia els criminals de l'exèrcit croat que, amb l'excusa de defensar-se, afusellaven tots els homes majors de 12 anys dels llogarets i pobles serbis que ocupaven.

I malgrat tot això, l'islàmic territori de Kosovo, amb una població encara empobrida que no arriba als dos milions és avui un estat independent que d'aquí a poc temps tendrà un lloc a l'ONU, segurament, i possiblement d'aquí a uns anys entrarà a la Unió Europea, com Crocàcia i Eslovènia. I estic convençut que qualque dia ho farà Sèrbia. De totes maneres, pel seu potencial, dubt que mai la selecció kosovesa arribi a la fase final d'un Mundial.

Nosaltres, els catalans, en som més de 13 milions, som els més rics del sud d'Europa, diuen, tenim una religió cristiana majoritària que és superior a la musulmana, diuen, i hem d'implorar que una vegada a l'any el govern espanyol ens deixi jugar un partit de futbol autonòmic, que ni així.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Kosovo

  1. liumingzhu diu:

    L’altre dia, un dia d’aquests, parlava amb una persona, compatriota de Bunyola, sobre religió. Ella -aquesta persona- molt més gran que jo, convençudament progressista, però també profundament catòlica i practicant, em deia que, amb tot el respecte, trobava que l’Islam era una religió que havia avançat poc els darrers segles en comparació al cristianisme, que els ‘nostres’ (els seus) valors estaven més actualitzats que els musulmans; i com exemple em posava les immolacions i les evidents violacions dels drets humans d’alguns països islàmics Jo, que no hi entenc tant de religió -ni cristiana ni musulmana ni de cap- com ella, així i tot li contestava que no hi estava d’acord, que ‘alguns’ musulmans eren molt reaccionaris, però que no ho tiffany earrings eren més que ‘alguns’ cristians, i que en tot cas, és cert que el cristianisme europeu ha avançat bastant en qüestió de drets, però no així algunes sectes cristianes d’Amèrica, d’Àsia o d’Espanya. Evidentment, com passa amb tots els temes de religió -i per tant, de fe-, no ens posarem d’acord. A més, era hora de sopar i teníem gana.

Els comentaris estan tancats.