Som una nació!

Un èxit rotund. Milers i milers de persones reclamant respecte i
dignitat per la seva terra. Un fet històric que de ben segur marcarà
una fita en la història del país.

[@more@]

Només així se pot parlar de la
manifestació nacional d’Eivissa de divendres passat, dia 17,
quan més de 20.000 persones, un quart de la població total de l’illa,
sortiren al carrer exigint que se’ls escolti i que s’aturi de malmenar,
amb més autopistes i més urbanitzacions, la Pitiüsa més gran.

Ahir també n’hi havia una altra, de manifestació, en aquest cas a Barcelona, amb el lema som una nació.
També va ser un èxit de convocatòria, encara que les xifres ballen
exageradament: d’un milió a 70.000 persones. En tot cas, hi havia
moltíssima de gent de totes les edats, àmbits, ideologies i, fins i
tot, llengües diferents; igual que Eivissa.

Ahir, a Barcelona, la gent cridava "som una nació", mentre que a
Eivissa devien cridar -no hi vaig poder anar- "autovia no!". Però la
qüestió de fons era la mateixa: dignitat per un poble (el mateix poble), diginitat que ara no té o no se li vol reconèixer.

És cert que la manifestació d’Eivissa no era independentista, però
tampoc me va fer l’efecte que la d’ahir -maldament el titular de Vilaweb,
les estelades i el suport de tantes i tantes organitzacions
independentistes, començant per ERC, que també era present a la de
Vila- ho fos clarament.

Amb els càlculs més optimistes, ahir hi havia un milió de persones;
això seria un 14% del total de la població del Principat. A Eivissa se
manifestaren unes 22.000 persones (25.000 segons l’organització, 20.000
segons la Delegació del Govern), cosa que representa aproximadament un
25% de la població de l’illa. En nombres absoluts, no són comparables,
però en percentatge (14 < 25), la concentració d’Eivissa "guanya"
amb diferència. En canvi, avui podem llegir per tot (a la premsa, als blocs, etc.) que la d’ahir va ser una mostra de "afirmació nacional", mentre que segons quins mitjans catalans ni tan sols han parlat (Avui, e-noticies…) d’Eivissa.

Jo creia, i seguesc creient, que la nació catalana anava de
Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, amb Eivissa i Catalunya incloses: som una nació, els Països Catalans. Però a la manifestació d’ahir de Barcelona això no se va dir, com tampoc avui en parla ningú. Per tant, amb les dades a la mà, si Catalunya és una nació, Eivissa encara ho deu ser més…

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Som una nació!

  1. JosepArnau diu:

    Evidentment que la nacio va de Salses a Guardamar i de Fraga a Mao.

    Enhorabona per l’excel.lent participacio a Eivissa. El poble ha demostrat que encara te dignitat. Encara seguim vius.

    Salut i llibertat.

  2. en reportatge sobre la mani , us hem enllaçat, si us plau feu el mateix… mercès….ddV.CAT

    http://molisimat.blocat.com/post/2963/55500

Els comentaris estan tancats.