Grandiós Vendrell

Quin
espectacle ens han ofert en Xavier Vendrell i na Mònica Terribas! Un
xoc de trens, el que hem pogut veure avui per "La nit al dia": un
magnífic duel entre dos personatges temuts i respectats, que es fan
valer -i de quina manera!- en la seva feina i pel seu treball, i amb
els quals no ha de ser gens agradable enfrontar-s’hi. Una entrevista sense quarter,
com li agrada a na Terribas, sense supervivents, però que no ha
assustat al Secretari de Finançes d’Esquerra, com no podia ser d’altra
manera. I vist el desenvolupament de la conversa, crec que el round ha estat per en Vendrell, això sí, amb un més que digne paper de la periodista.

[@more@]

L’entrevista era per aclarir el "cas Esquerra" (i ja en van…) que
s’han inventat aquesta setmana, ara pel tema de la carta de’n Xavier Vendrell, Secretari de Finances d’Esquerra i també Secretari General de Presidència de la Generalitat de Catalunya, carta
on se demana el pagament de quotes del sou al partit als càrrecs electes
i de confiança. És una cosa que fan tots els partits d’una manera o
altra -n’Eberhard Grosske, al seu bloc,
confessa que EU li treu 900 € cada mes-, però que si ho fa Esquerra se
veu que és delicte, més que res perquè a Esquerra hem comès un altre
"delicte", molt més greu: el de dir NO a l’estatutetxo de CiU, PSOE i
ICV. I ens podem preparar: d’aquí al referèndum, cada dia El Periódico, La Vanguardia o El País
ompliran les seves pàgines amb corrupcions, extorsions, irregularitats
i imposts revolucionaris d’Esquerra, ara que ja ningú els cobra. I
segur que El Mundo, La Razón i Libertad Digital s’hi sumaran encantats -de fet, ja ho fan-, ni que sigui per provocar un altre infart
a en Carod, que deu ser el dolent més dolent de l’Espanya ex-plural. I
si poden, encara li donaran la culpa a ETA! O això, o deim que sí a
l’Estatutet… Qui és l’extorsionador?

El cas és que en Vendrell ha estat molt bé: ha aguantat perfectament
les escomeses de na Terribas i fins i tot n’hi ha entimades ell un
parell (com "suposo que vostè fa la seva feina, però això jo ja li ho he contestat");
ha donat unes boníssimes explicacions de tot, clares, entenedores,
sense rèplica possible, cosa que ha desarmat l’entrevistadora, la qual
ha tengut instants en que pareixia enrocada en el tema quan l’altre ja
li havia contestat abans. Crec que en qualque moment na Mònica s’ha
arribat a posar un pèl nirviosa, encara que com a excel·lent
professional que és, quasi no se li ha notat; però sí que se veia que
no sabia gaire bé què demanar, perquè en Vendrell li ha donat,
d’entrada, tantes explicacions i tan clares -i aclaridores-, que ha
"matat" l’entrevista des del principi. Quan ella insistia,
l’entrevistat, sense perdre la compostura, li tornava a repetir les
repostes, tot i que tanta reiteració era per perdre els nirvis ("com
vol que li digui?", ha exclamat en Vendrell, en un moment donat): no hi
ha hagut cap irregularitat, només ens hem limitat a fer complir la
Carta Financera d’Esquerra, si hi ha res il·legal, que se denuncïi davant el jutge, i qui pugui acusar de res, que ho faci… però que miri primer
per dins ca seva!

Vaja, que he difrutat: gran entrevista, duel de titans i victòria d’en
Vendrell en un camp sempre difícil com és el plató de "La nit al dia".
Immens Vendrell, podria ser el titular de demà de l’Sport, en
lloc de parlar del partit del Barça a Lisboa… Ha estat millor
l’entrevista que la Champions, i segur que els lectors encara ho
agraïrien. I veient com va la competició, no l’esportiva sinó
l’estatutària, segur que Esquerra encara haurà de jugar molts de
partits en pistes difícils, arbitratges dolents i amb inferioritat
numèrica abans d’arribar a la final. I la guanyarà… amb el NO.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.