El que val és el NO

Esquerra presentarà
candidatures a vint pobles només a Mallorca per les eleccions de l’any
que ve, vint municipis que representen el 80% de la problació. Fa tres
anys, se’n presentaren dues a Mallorca -a Palma i a Manacor- i
s’aconseguiren 2 regidors a Eivissa dins la coalició progressista.

[@more@]

Des del 2003, en només tres anys, s’ha multiplicat per quatre o per
cinc el nombre de militants, s’ha creat una estructura eficient i
estable, s’ha aconseguit que Esquerra se vegi a les Illes com un partit
normal, de la gent normal que desitja un país normal (i no una
província anormal, com el que tenim ara); s’ha participat en
experiències com la dels Progressistes -on el candidat al Senat per
Esquerra va tenir més vots que la pròpia candidatura al Congrés-, ha
entrat en el debat polític com una força a tenir en compte -sobretot,
després dels resultats de les eleccions europees…

El que passa a Mallorca és el mateix que passa per tot el país: hi ha
il·lusió amb Esquerra, arriba a molta de gent per la radicalitat (és a
dir, que va a l’arrel dels problemes), per la coherència, perquè
ha demostrat que és un partit valent, que no se ven, encara que dia sí
i dia també rep de totes bandes -des dels regionalistes
principatins als feixistes de Madrid i sucursals-. És clar que sempre
hi ha qui no li agrada el que Esquerra fa, no se pot agradar a tothom,
però totes les enquestes -prèviament cuinades i arreglades-
coincideixen: Esquerra se mantén o puja.

Així, no s’acaba d’entendre la resolució
de l’altre dia ‘optant preferentment pel nul’ en el referèndum de sobre
l’estatutet del Principat en lloc del no. És a dir, està bé que
s’acceptin totes les opcions de vot que siguin contràries al ‘sí’, però
la preferència hauria de ser el no… perquè no volem un estatut si no
és realment ambiciós, i el que anirà al referèndum no ho és. I si és
així, demostrem la valentia de l’independentisme, com fan les JERC: quina por hi ha a dir que NO el volem? El ‘nul’ serà de protesta, potser serà vistós i tot, però no serà efectiu; el que comptarà és el NO.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: El que val és el NO

  1. Mireia diu:

    També serà efectiu el nul. Jo ho tinc clar.

Els comentaris estan tancats.