El llarg camí cap a la COALICIÓ

Fa un mes exacte que vaig penjar un 'post' amb el mateix títol que el que escric ara. Fa un mes, estava convençut que malgrat les dificultats -lògiques en tota negociació política- i les confusions, hi hauria finalment una CANDIDATURA única de l'esquerra catalanista per les autonòmiques de l'any que ve: PSM, Esquerra i EU-Verds. Han passat quatre setmanes i som igual d'optimista: no ho podria ser manco, ja que les converses són al mateix punt de fa un mes. No s'ha avançat gens ni mica, i per això no té sentit que canviï el títol del 'post'.
 

[@more@]

El camí cap a la COALICIÓ segueix sent llarg, igual de llarg, massa llarg; el que no és tan llarg és el temps que queda per a les eleccions, i sobretot, el temps que falta perquè els partits -i Esquerra igual que els altres- prenguin una decisió definitiva sobre el tema. De fet, el mes segur és que a principis d'octubre hi hagi assemblea per decidir quina és la nostra postura final (per cert, aquesta assemblea se podria fer probablement a Bunyola), que dependrà, és clar, de la importància del nostre paper dins la candidatura: si el màxim que aconseguim és un lloc de comparsa, com ho seria el número 3 al Consell, és fàcil d'endevinar quin serà el resultat de l'assemblea; si, al contrari, Esquerra pot tenir una veu pròpia al Parlament -és a dir, la garantia de com a mínim un diputat-, sense deixar de banda el Consell i l'ajuntament de Palma, és probable que la decisió d'anar en coalició sigui bastant majoritària, però no dir pràcticament unànime.

Fa un mes que deim el mateix. I en aquest mes he pogut comprovar com de llarg és aquest camí: no fa gaire un membre de l'executiva del PSM m'assegurava que Esquerra no podíem aspirar més que el 3 pel Consell, i gràcies. Dubt molt que, amb aquestes condicions, se pugui acordar res. I això, és clar, m'ho deia el company apel·lant al nostre 'patriotisme' i a la nostra 'generositat'; vist el panorama, i si és així, potser acabarem sent els únics 'patriotes' d'aquesta candidatura… Un motiu més perquè Esquerra hi sigui ben present.

Però és que en aquest mes han aparegut nous elements que allarguen el camí, o que podrien fer-ho… El principal supòs que és el d'Entesa per Mallorca, el nou 'partit' 'nacionalista' d'ex-pessemers, 'una força útil per al progrés de Mallorca', diuen en el seu primer manifest. Un manifest, per altra banda, que recorda molt al discurs que fan servir els més 'nacionalistes' d'Unió Mallorquina: mallorquinisme transversal, rompre l'eix dreta-esquerra (diuen que afavoreix l'espanyolisme, quan els únics que han afavorit l'espanyolisme en aquest país ha estat la dreta catalana, CiU i UM), infraestructures respectuoses amb el medi ambient (després d'aquesta legislatura, és necessari que parlem d'infraestructures?)… Nacionalisme i més nacionalisme, sense entrar en detalls del model de país: el mateix que diu UM i CDC, el mateix que predicava el Partit per la Independència de n'Àngel Colom, ara a CDC (també producte una escissió en perdre un congrés… Per cert, mirau aquesta pàgina oblidada: val la pena comparar el logo d'Entesa amb el de l'efímera fundació que va succeir el PI). Vaja, un discurs que me sona massa, i després de tants d'anys, personalment, me sona gastat i malament. I bastant desafinat amb el discurs d'Esquerra.

Però això me va sorprendre, relativament, la notícia d'ahir sobre l'acostament d'Esquerra a Entesa. I dic relativament perquè qui la firma és proper als entesos. Supòs que en qualque moment, d'entesa amb Entesa n'hi haurà, a qualque municipi, segurament, però dubt molt que sigui en forma d'acord pre-electoral. Pel que jo sé, Esquerra i Entesa només podríem coincidir a dos pobles, Capdepera i Bunyola: els gabellins d'Esquerra ja han dit que fan coalició amb EU, mentre que nosaltres bunyolins no ens hem plantejat pactar amb ningú, i molt manco amb una Entesa formada pels mateixos regidors que ara són del PSM i estan a l'equip de govern. No podem ser una autèntica alternativa i presentar-nos amb un grup continuista. Si el nostre projecte és de canvi per Bunyola, no ens podem ajuntar amb qui defensi la gestió d'aquest ajuntament, senzillament, perquè n'ha format part.

Per tant, i deixant de banda especulacions d'enteses que no són més que malentesos, la primera opció per Esquerra segueix sent la coalició. Així ho va decidir l'assemblea de Sineu, i així ens ho diuen la majoria els simpatitzants i amics (a Bunyola, la unanimitat és total). I jo som dels que pensa en fer-la, no a qualsevol preu, però a fer-la. Seguesc igual d'optimista que fa un mes. Però ja ha passat un mes…

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: El llarg camí cap a la COALICIÓ

  1. Dessmond diu:

    Quan s’acosti més el calendari electoral, aleshores tothom s’espavilarà a firmar els papers per coaligar-se. Paciència.

  2. Amadeu diu:

    I és amb el PSM i EU-Verds. Amb l’Entesa hi va haver un sopar diguem de ‘presentació’, cosa lògica i normal, per altra banda. I segurament se va parlar de qualque cosa d’aquestes, que tampoc surt d’allò normal. Que el que va sortir després al Balears fos més interessat o manco ja no depèn d’Esquerra.

    D’altra banda, personalment som contrari a qualsevol pacte pre-electoral amb Entesa, crec que he explicat per què.

  3. Amadeu diu:

    Si amb el Bloc l’espai clarament nacional pot quedar orfe, amb l’Entesa hi quedaria el del catalanisme (o mallorquinisme, com diuen ells?) clarament d’esquerres. És graciós perquè mai m’havia trobat per aquí un debat amb un company de partit, i més, mallorquí.

    Pel que sé, el tema del Bloc està una mica embullat, però el de l’Entesa és més que improbable (i així ho esper). Ara bé, això no és més que el debat que sempre, en 75 anys, hi ha hagut a Esquerra: més nacionalistes o més d’esquerres? Ni una cosa ni l’altra: catalanisme d’esquerres o esquerra catalanista. I segons la circumstància, acompanyar uns o altres; ara mateix, particularment som de l’opinió que el Bloc és la millor companyia, a nivell ideològic i polític i estratègic. Però just és això, una companyia per un temps determinat. El nostre projecte és el d’Esquerra.

    Salut!

  4. Carai, tu, amb l’article d’opinió de Miquel Àngel Maria al Diari de Balears d’avui!! Quina pressió!!
    És a dir, que ERC no és tan important com per demanar el tercer lloc a les llistes del Bloc, però sí que ho és en tant que seria culpable d’un nou govern del pepé….
    Quins collons!!

Els comentaris estan tancats.