Confidencials mallorquins?

Ahir comentava que l’adreça www.parlamentib.cat ha estat anul·lada. La notí­cia la vaig treure del portal Mallorca Confidencial -en castellà -, l’única web mallorquina que conec amb voluntat de ser una font de contrainformació.

Segons un estudi publicat fa poc, sobre els 3 milions de blogs que l’organització Nitle (USA) registrats, en català n’hi ha uns 123.000 (tot i que avui ja en deuen ser un parell de centenars més); és la segona llengua del món, només per darrera de l’anglès, i molt per davant de l’espanyol i del francès (80.000), per exemple. El que no diu l’estudi és el repartiment geogràfic (o haurí­em de dir ‘dialectal’?) dels blogs: no podem saber quants d’aquests portals són fets des de les Balears o per gent balear.

[@more@]

Sense risc d’equivocar-me, diria que els blogs polí­tics, fets directament per polí­tics o de temí tica polí­tica -o fins i tot, que inclouen, més o manco periòdicament, ‘posts’ sobre polí­tica o que hi estan relacionatsrepresenten un segment important de la voluminosa blogsfera catalana. De fet, la periodista Mercè Molist, a l’informe La blocosfera catalanaque el seu col·lega Saül Gordillo penjat al seu blog-, conclou:

la manca de mitjans de comunicació en català, està generant el naixement de molts blocs dedicats a informar sobre la realitat catalana, en el més pur estil periodístic i cobrint diversos àmbits, com ara el polític, però també lecològic o el tecnològic.’

Alguns d’aquests blogs són els que escriuen gent experta en un tema concret, com els blogs dels informí tics Llorenç Valverde i Benjamí­ Villoslada, els escrits periodí­stics d’en Jordi Bayona i del mateix Saül, o la bitàcola filològica d’en Gabriel Bibiloni, per posar uns petits exemples; però tornant a la catosfera política, són els confidencials,
els quals, com no podia ser d’altra manera, en Saül Gordillo ha
recollit al seu blog, els que suposen una petita ‘revolució’
informativa (o ‘contrainformativa’, supòs que en podíem dir).

La incidència d’aquests blogs d’informació
‘extraoficial’ deu ser relativa, depenent també de la transparència
informativa dels altres canals informatius del seu territori. Vull dir
que poden tenir més o manco incidència segons si les notí­cies que donen
poden ser conegudes per altres vies o, al contrari, els mitjans
convencionals les solen amagar. Pens, per exemple, amb el cas del
confidencial eivissenc, Eivissa Confidencial,
que s’ha convertit en l’autèntic centre de debat i informació de
l’esquerra pitiüsa: tothom, a Eivissa, el coneix i en parla, bé o
malament; en una illa dominada a la siciliana pel clan Matutes, aquest blog sí­ que ha suposat una autèntica revolució informativa.

En canvi, a Mallorca l’única web que se presenta com a confidencial és el MAC: tot i ser un portal d’informació, el fet que no sigui anònim -el periodista Mateu Ramonell confirma que el responsable n’és l’ex-dirigent de les JSI i periodista Tino Martí­nez- limita bastant la seva confidencialitat.
Altres blogs o webs que solen presentar, de vegades, informació
extra-oficial són el lloc d’en Jordi Bayona (que se veu que té
contactes dins IB3) i la web del Lobby per la Independència.

Un altre problema del MAC és que, a part de no ser aní²nim, no és
tampoc una referència, un fòrum de debat i d’intercanvi d’idees. Hi ha
hagut i hi ha altres blogs mallorquins que han fet aquesta funció, però
no són portals de notí­cies: ho va fer el d’en Pere Muíñoz
els dies previs al darrer congrés del PSM, i són fòrums de debat dos
portals nacionalistes contraposats -seguint la tònica dels darrers
mesos-, Nacionalistes Ara i Nacionalistes de Mallorca. Però cap d’aquests és un noticiari.

No tenim, per tant, cap portal que sigui una font alternativa de
notí­cies, cap lloc de trobada de l’esquerra mallorquina, res que pugui
significar una mí­nima andanada pels canals d’informació habituals,
com ho ha estat l’EC. Potser és perquè la catosfera mallorquina és relament petita (com deia abans, no sabem quants blogs dels 123.000
catalans són de les Balears), potser perquè no hi ha interès en aprofitar les
oportunitats que ofereixen les noves tecnologies -tot i algunes
excepcions, com Tribuna Mallorca,
o nous invents, com una nova Som Ràdio a través de la web que pareix
que aviat se posarí en marxa…-, maldament després aquesta catosfera acabi tenint incidència en la realitat polí­tica, com ja ha passat
altres vegades. Potser és, en definitiva, que no interessa molestar
als grups mediàtics mallorquins que aprofiten les lluites polí­tiques
per aconseguir quotes de poder…

Amb tant poc temps per a les eleccions, i així­ com estí de remoguda
la polí­tica mallorquina, un confidencial tendria més matèria que
mai. Fins ara, la blogsfera polí­tica d’esquerres mallorquina ha
contribuït, certament, a
clarificar postures, però també a allunyar-les una de l’altra. I
potser un confidencial -anònim- ajudaria a calmar ànims,
a refredar l’ambient. Ens falta un revulsiu. Qui s’hi apunta?

technorati tags:, ,

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Confidencials mallorquins?

  1. La idea del MAC es poder informar de les altres noticies, les que no sabem normalment. Obert a qualsevol tipus d’informació i col.laboració. Vaig ser dirigent de les JSI als anys 80, despres vaig estar afiliat al PSIB 27 anys, també vaig ser dirigent de la UGT i ara som el President de la Escola de Sida (ja fa 10 anys i em queda poc) i d’aquí poc seré Secretari General de la Coordinadora Estatal de Sida, No, no som anónim, ni tinc ganes de ser ho,em considero un activista social sense cap tipus d’afiliació politica des de fa uns anys, just per aixó crec que el MAC pot ser una eina per lluitar per una societat més i millor informada, tal com dius. Qui s’hi apunta?

Els comentaris estan tancats.