La feina no m'ha permès passar per Cort a veure l'
Estendard, avui dematí: llàstima, perquè feia anys que no m'ho havia perdut, pot ser 7 o 8. Fins i tot l'any passat, que no vaig anar a la manifestació, vaig anar a la Festa. Enguany, ahir, sí que férem jornada completa, una Diada rodona, sí, però amb aquell punt amargant que provoca la mosca collonera dels
contactes amb UM i les
collonades nacionalistoides que circulen darrerament…
A banda d'això, la celebració del 31 de desembre d'enguany va ser un èxit, amb Bunyola com a escenari. Érem més de 100 els companys d'Esquerra que ens trobàrem al restaurant Es Garrigó, de l'amic Tià,
per commemorar la Diada: arròs brut i llom amb col o bacallà -lassanya vegetal per als amants de la verdura-, vi i xampany a compte de la casa. Tot això acompanyat de la presència d'en Joan Puigcrecós, en Pep Vall, el company
Gerard Coca i en Joan Lladó, a més de l'honor d'en
Christopher Harvie -en companyia en tot moment de l'amic Torres-, diputat de l'SNP, que aquests dies ha estat de '
mini-gira' per Mallorca explicant les ràpides passes d'Escòcia cap a la independència. Per prendre'n exemple. Vaig poder inaugurar la ronda de parlaments, com a president de la secció de Bunyola, celebrant l'èxit que en pocs anys ha tengut Esquerra: si ens haguessin dit, només fa dos anys, que tal dia com ahir faríem un dinar d'Esquerra a Bunyola amb més d'un centenar de persones, amb un regidor al nostre poble -quasi dos…-, una diputada i un conseller, no ens ho haguéssim cregut, segur que no. També -crec que l'ocasió ho valia- vaig reivindicar una mica la nostra contribució a aquest creixement, que amb un 10% dels vots, són els millors resultats d'Esquerra en solitari a Mallorca. I que duri!
Encara amb el dinar a la boca, com aquell qui diu, cap a Palma a manifestar-nos, un any més. Potser era perquè l'any passat no hi havia anat, i no tenia fresca la memòria, però a mi me va parèixer que no feia llarg de gent, mentre que tothom deia que enguany n'hi havia tanta i tanta. Els d'UM no hi eren, és clar -era broma; ells ja en tenen una de pròpia-, però sí en Grosske, per convèncer-nos i convèncer-se ell mateix que és més catalanista que ningú, supòs. Amics, coneguts.. anar a aquests actes és tot un ceremonial de salutacions, abraçades i encaixades de mans, que no acabes mai. Sempre va bé per retrobar a qualcú que feia temps que no veies, i per xerrar una estona. A destacar el bloc de Maulets i SEPC, més nombrós i renouer que mai. I llàstima que l'Ajuntament enguany decidís escapçar els actes perquè els manifestants no poguéssim assistir a l'ofrena -idea de qui?-, per por de no se sap què. És una assignatura pendent, recuperar aquest acte com una celebració més de la Diada de Mallorca. I dit això, i avui que n'és la data, convé recordar quins partits abortaren ja fa anys que aquest dia fos festa oficial, i se n'inventaren una d'artificial: PP, PSOE, UM i EU. Qui s'atreveix a penjar i despenjar etiquetes de 'nacionalista'?
En acabar el concert, a seguir la festa fins a les tantes de bar en bar, i a jeure que, ja ho he dit, de bon dematí hi havia feina. Tanmateix, avui hi ha més festa… I fins l'any que ve.
[...]
