Bon Nadal (postal bunyolina)

  […]

 Un estel petit 
 obre l'ull i parla: 
 -¿On serà l'amor 
 que no puc trobar-la? 

 -On serà l'amor? 
 -fa la Lluna bruna. 
 L'he cercat pertot, 
 que ja n'estic dejuna. […]

 Prou l'estel petit 
 i la Lluna clara 
 cercaran l'amor 
 més i més encara. […]

 "Collarets de Llum". Miquel Martí i Pol[@more@]

Comentaris tancats a Bon Nadal (postal bunyolina)

Bon Nadal (postal bunyolina)

  […]

 Un estel petit 
 obre l'ull i parla: 
 -¿On serà l'amor 
 que no puc trobar-la? 

 -On serà l'amor? 
 -fa la Lluna bruna. 
 L'he cercat pertot, 
 que ja n'estic dejuna. […]

 Prou l'estel petit 
 i la Lluna clara 
 cercaran l'amor 
 més i més encara. […]

 "Collarets de Llum". Miquel Martí i Pol[@more@]

Comentaris tancats a Bon Nadal (postal bunyolina)

Bon Nadal (postal bunyolina)

  […]

 Un estel petit 
 obre l'ull i parla: 
 -¿On serà l'amor 
 que no puc trobar-la? 

 -On serà l'amor? 
 -fa la Lluna bruna. 
 L'he cercat pertot, 
 que ja n'estic dejuna. […]

 Prou l'estel petit 
 i la Lluna clara 
 cercaran l'amor 
 més i més encara. […]

 "Collarets de Llum". Miquel Martí i Pol[@more@]

Comentaris tancats a Bon Nadal (postal bunyolina)

Bon Nadal (postal bunyolina)

  […]

 Un estel petit 
 obre l'ull i parla: 
 -¿On serà l'amor 
 que no puc trobar-la? 

 -On serà l'amor? 
 -fa la Lluna bruna. 
 L'he cercat pertot, 
 que ja n'estic dejuna. […]

 Prou l'estel petit 
 i la Lluna clara 
 cercaran l'amor 
 més i més encara. […]

 "Collarets de Llum". Miquel Martí i Pol[@more@]

Comentaris tancats a Bon Nadal (postal bunyolina)

Bon Nadal (postal bunyolina)

  […]

 Un estel petit 
 obre l'ull i parla: 
 -¿On serà l'amor 
 que no puc trobar-la? 

 -On serà l'amor? 
 -fa la Lluna bruna. 
 L'he cercat pertot, 
 que ja n'estic dejuna. […]

 Prou l'estel petit 
 i la Lluna clara 
 cercaran l'amor 
 més i més encara. […]

 "Collarets de Llum". Miquel Martí i Pol[@more@]

Comentaris tancats a Bon Nadal (postal bunyolina)

Bon Nadal (postal bunyolina)

 

 

    […]

    Un estel petit 
    obre l'ull i parla: 
    -¿On serà l'amor 
    que no puc trobar-la? 

    -On serà l'amor? 
    -fa la Lluna bruna. 
    L'he cercat pertot, 
    que ja n'estic dejuna. […]

    Prou l'estel petit 
    i la Lluna clara 
    cercaran l'amor 
    més i més encara. […]

    "Collarets de Llum". Miquel Martí i Pol.

[@more@]

Comentaris tancats a Bon Nadal (postal bunyolina)

Val més passar-ne

No sé com es pot defensar la terra amb UM. De fet, el que no sé és si UM la pot defensar. Encara que sigui a Madrid, on, segons diuen, s'hi discuteixen coses diferents que aquí, i amb això basta per pensar amb UM com a possible aliat. "És que a Madrid només hi anam a defensar els interessos nacionals"… Si hi hem d'anar a fer el batasuno, que ja em va bé, hi estic d'acord, facem un gran acord nacional: el nostre diputat només anirà al Congrés per discutir quatre temes específics, parlar en català i provocar els espanyols amb intervencions incendiàries. M'agrada la idea, resultaria més efectiva que tenir un diputat més del Grup Mixt, amb el temps compartit amb altres diputats, amb un sol vot que no comptaria per res.
 

[@more@]

Però a UM voldrien aquest tipus de batasunisme? S'ha de dir que ara tenen un president que pega bots com un llagost i fa segons quins comentaris, diguem-ne, pol´´iticament incorrectes… Vull dir que pot ser no els vendrà d'aquí, a partir d'ara. Però vaja, no s'adequaria a la imatge de moderació que repeteixen cada dia. De moderació i de liberalisme, perquè després diguin que no hi ha ideologies. I això és l'altra: vol UM compartir el seu liberalisme amb posicions molt més esquerranes? Encara que sigui a Madrid…

Amb tot això no vull dir que no estigui a favor d'una candidatura de tots els partits nacionalistes i Unió Mallorquina, no senyor. I d'EU, si hi vol ser. Només que s'han de plantejar uns quants interrogants -almanco jo me'ls planteig- abans de tirar endavant segons quines propostes, i saber bé qui som i d'on partim. Jo partiria només d'Esquerra, i deixaria fer els altres: crec que és un error parlar tant d'UM, deixant-los la iniciativa del debat. Jo pas d'Unió Mallorquina. Només m'interessa Esquerra, i en tot cas, l'espai electoral que pot abastar, amb acords o sense, i bastant lluny, en general i de moment, del d'UM: PSM, Entesa per Mallorca, Els Verds. Partits que, amb matisos, comparteixen l'eix nacional i social.  El tercer espai que tant prediquen alguns, entre l'esquerra espanyola i la dreta -espanyola sempre, mentre Espanya els sigui rendible-, aquest, l'ha d'arribar a encapçalar qualque dia Esquerra. Les unitats nacionals ja vendran, amb la independència si arriba mai. I l'únic partit que aposta per la independència és Esquerra.

D'UM, res a dir. No m'interessa gens ni el seu discurs ni la seva praxi. El seu nacionalisme no me'l crec, però el seu liberalisme sí -ells també-. Mai han fet més d'un 2% a unes generals, i no veig per què aquesta vegada n'haurien de fer més -quan han perdut vots respecte a les darreres autonòmiques-. No veig molt bé què aportarien, ni si defensarien la terra, ni quina terra si no la poden urbanitzar i/o aprofitar-se'n, ni a què ve a parlar-ne tant, talment com si fossin messies salvadors de la pàtria. Deu ser que ve Nadal.

Comentaris tancats a Val més passar-ne

Dinar del GOB (crònica del cap de setmana II)

Diumenge, amb la ressaca retronant encara dins el cap, un s'aixeca com pot per agafar el tren cap a Sant Joan, cap a Can Tronca concretament -lloc famós per la seva porcella-, on el GOB hi celebrava el dinar anual. Res a veure amb la festa de l'Obra, almanco formalment: ni catifa vermella, ni glamour de gala, ni televisions en directe, ni desfilada de polítics; no convé banyar-se tant amb tan poc temps… (qualque càrrec del Bloc, això sí, com a soci). Ni tan sols del PP. El dinar del GOB és això, la gran trobada anual dels socis, voluntaris i amics diversos de l'entitat que tanmateix, sense pompa ni circumstàncies, entrega uns premis que tampoc deixen indiferent a ningú. De fet, igual que els de l'OCB ho són per la llengua, els premis Alzina i Ciment -a qui ha fet més per protegir i destruir el medi ambient, respectivament- són una referència de la lluita ecologista a Mallorca.
 
 

[@more@]Com cada any, se me feia difícil decidir el vot; tots els candidats a 'Alzina' en serien mereixedors, i sap greu els que en queden exclosos. Premis 'Ciment' se'n podrien donar tants, i tants… Pel que fa a això, enguany hi havia un candidat d'excepció -perquè no hi estam acostumats, però crec que serà qüestió de temps que ems hi avesem-, el Conseller de Salut, Vicens Thomàs, que havia acumulat prou mèrits amb Son Espases com per compartir graella de sortida amb el batle de Muro, el d'Escorca, el de Manacor, Ports de les Balears i el Ministeri de Medi Ambient (pel port esportiu d'El Toro i l'ampliació del Port de Palma). Tanmateix, els costums de vegades s'imposen (la tradició pesa molt), i els socis del GOB -perquè la votació es fa allà mateix- preferírem continuar premiant la gent de PP i UM, és a dir, els batles de Muro, Escorca i Manacor, que és el poc que els queda. Segur que els consellers del PSOE seguiran acumulant mèrits per fer-se amb el guardó l'any que ve.

Recollien els Alzina de l'any passat la Plataforma Parc de les Vies, el meteoròleg Agustí Jansà i els fiscals anti-corrupció de les Balears, que no pogueren venir. Els premiats d'enguany foren en Nick Riddiford, biòleg anglès que ha treballat moltíssim per a conservar l'Albufera i el seu entorn (Son Bosc), Unió de Pagesos i la Plataforma pels Camins Públics i Oberts. Enhorabona!

Molta de gent, bon menjar -ai, la porcella i l'arròs brut!-, bon ambient i molt de fred. Un ambient de relaxació després de la protocol·lària nit anterior. Són dues maneres diferents de celebrar el mateix, de dir-ho ben clar: que som vius, que no defallim, que -malgrat el tòpic- la lluita continua. I que qualque dia guanyarem. Segur.

Comentaris tancats a Dinar del GOB (crònica del cap de setmana II)

Nit de la Cultura (crònica del cap de setmana, I)

Dissabte vespre, gala de nit al Teatre Principal -pareix que hi fan qualque cosa d'interès-: vestits de llarg, catifa vermella, beautiful people de la cultura i la política, premsa i televisions que emetien en directe. L'Obra Cultural ja fa anys que va aconseguir que l'entrega dels Premis 31 de desembre es convertissin en tot un esdeveniment social del món cultural, amb tot el ritual i la pompa -gens pretensiosa, en aquest cas, sinó més aviat austera- que solen tenir aquests actes; darrerament, també s'ha aconseguit coincidir amb els partits en obert del Barça, com ahir (València-Barça, 0 a 3, amb n'Eto'o com a estrella).
 

[@more@]

Realment, la cosa és elegant: som els mateixos amics i coneguts de sempre -els culturistes mallorquins tots ens coneixem-, però molt més guapos. També hi vénen polítics: abans no en venien gaires, només els de l'oposició, amb l'estètica pròpia de qui no comanda. Ahir, en canvi, consellers a balquena, presidenta i batlessa. Feia anys que no se'n veia una en viu, de presidenta, a les Nits de la Cultura. L'anterior, princesa ella, enviava una cinta de vídeo on lluïa rímel i extensions, i amollava una parrafada sense contengut però moltes eles bledes. Les paraules de n'Armengol varen ser molt més clares i contundents que les gravacions domèstiques de SAR Munar de cada any, que ahir abdicava per retirar-se a fer de reina mare a partir d'ara, i cap lacai seu, ni cap bufó, no es podien perdre la cerimònia Va ser una demostració curta però pràctica i evident que el nacionalisme a Mallorca pot perfectament sobreviure sense haver d'aguantar ni veure els d'Unió Mallorquina.

No som molt de fer crònica social, però és cert que la Consellera d'Educació, que no és precisament una dona alta, destacava pel seu abric vermell molt vistós. La presidenta Armengol, en canvi, anava d'un negre auster, pot ser perquè la sensació se la guardava pel discurs, dic jo. També anava senzill, però elegant, el president Jaume Mateu, el de l'Obra -el del Govern no va poder venir-, i que igualment en paraules senzilles però elegants, va dir ben clarament que el Govern no havia només de mostrar bona voluntat amb la llengua, sinó també fets contundents i actuacions urgents. Vaja: que facin feina i no ens vénguin en comèdies. La parella de moda, és a dir, Joan Lladó i Biel Huguet, pot ser per fer-se notar i evidenciar que la cosa és seriosa, pot ser perquè ja coneixem en Lladó i els horaris… varen entrar tard al pati de butaques, amb la funció començada, i passejaren a la vista de tothom fins que trobaren el lloc corresponent, per si qualcú dubtava de com estan els emparellaments en aquesta època de l'any: en Biel Barceló -sempre simpàtic, això sí-, per exemple, havia arribat a l'hora, però tot sol, amb el seu look 'xic', el mateix d'abans de les eleccions -no està al govern, ell- que diuen que agrada tant a l'electorat gai, i no sé molt bé on se va seure, però supòs que ni massa aprop dels d'EU -en Miquel Rosselló, que hi era- ni de la parella JASP d'Esquerra-Entesa, per evitar interpretacions interessades.

Dels premiats (emocionants les paraules d'en Madiop, una sort escoltar en Guillem Frontera), de l'espectacle -molt bo-, de la presentadora -i del presentador…- de la conducció de la gala, un deu (genial l'espectacle d'en Blai Bonet pels amics de Corcada Teatre). La Junta actual ha sabut trobar el punt just de fer una Nit amb qualitat artística i reivindicació política. És més: el missatge és clar, i s'han abandonat els eufemismes estúpids per acontentar a no se sabia qui. Ara es diuen les coses pel seu nom, i no he sentit que ningú es queixi. Les coses clares i la xocolata espessa, la llengua és la catalana i la nació, també. I un record pels valencians: volem veure TV3.

P.D.: Per acabar la nit, sopar i festa. No podia acabar d'una altra manera…

Comentaris tancats a Nit de la Cultura (crònica del cap de setmana, I)

TV3 ja no es veu a Alacant

No importa allargar-se massa: tancar les emissions de TV3 al sud del país -a qualsevol lloc del país- és de feixistes; fer-ho de nit, d'amagat i sense avisar és, a més, de covards. No ens vénen de nou, però no per això deixen d'indignar-nos, les accions reaacionàries i espanyolistes d'un partit parafeixista com ho és el PP, possiblement, l'organització ultra-dretana més organitzada i amb més poder d'Europa, i per això, possiblement la més perillosa. La covardia els supera, no obstant: delinquir de nit, com un vulgar assaltador de carreró, és el que més els agrada, és més senzill i la vítictima, més indefensa. Aquí a Mallorca encara recordam l'esbucament del Pont del Tren, fet de matinada per evitar protestes. Talment a València. Talment el feixisme.

I tanmateix, encara no han guanyat del tot.
Ànims!

[@more@]

Comentaris tancats a TV3 ja no es veu a Alacant