Apostar per la il·lusió

Avui horabaixa, i després del resultat d'ahir, han dimitit en Pere Muñoz i en Mateu Crespí com a candidats del PSM a la batlia de Palma i al Govern Balear, respectivament. Les desercions obliguen a començar el procés de bell nou: torna a obrir un debat (amb tot el que això comporta), torna a triar candidats, torna a potenciar-los, etc. I cada vegada amb més poc temps per endavant. Qui pot assegurar que no se tornarà, en tot aquest procés, posar en dubte el que el congrés ha triat, és a dir, apostar per la unitat? No som qui per amonestar a ningú per les seves decisions, i molt manco de gent d'una organització que no és la meva, però sí que som de l'opinió que aquesta no és la millor manera de reforçar el partit que tant s'estima: deixar la ferida oberta -i contribuir a obrir-la més- només fa que la sang ragi amb més força.
 

[@more@]

A mi me feia il·lusió la idea del bloc; potser no exactament en aquests termes -tot és discutible-, però sí que me feia il·lusió la idea d'unitat, d'anar tota l'esquerra catalanista junta. Entenc que no se tracta de diluir Esquerra o el PSM, sinó d'unir: tanmateix, no se pot crear una alternativa que no sigui catalanista i d'esquerres, és la 'marca' diferenciadora -i inseparable- enfront de l'esquerra espanyola (PSOE) o la dreta regionalista (UM). I del PP, és clar.

És vera que tenim diferències, objectius diferents, visions del món separades i fins i tot punts de vista de vegades xocants, però aquests darrers tres anys hem estat tots darrera la mateixa barrera, fent feina contra el mateix, o els mateixos; per desgràcia, la iniciativa la duu el PP, no nosaltres. És la dreta qui ataca, i nosaltres els que ens hem de defensar: ens hem de defensar de les autopistes, dels ports esportius, dels camps de golf, d'IB3, del PTI; hem de defensar La Real, Son Sardina i Sa Garriga, l'escola en català, TV3 i C9, Son Real… Malalts no ens podrem aixecar del llit, sinó que serà quan estiguem drets que ja veurem quina direcció agafam.

Torn al que deia, que me feia il·lusió això d'anar junts, i som conscient que sense el PSM això no és possible: és el PSM, per trajectòria i per resultats electorals, qui ha de liderar aquest projecte d'unitat. El problema és si qui proposa unitat no la té dins ca seva. Me segueix fent il·lusió la idea, i serà precisament la il·lusió que sapiguem transmetre tots plegats la que la farà triomfar, la que ens unirà. El que no és engrescador, ni per mi, ni per Esquerra, ni per ningú, és ajuntar-se amb un partit dividit i desil·lusionat. Ara que el PSM ha apostat per la unitat, convé que aposti també per la il·lusió.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Apostar per la il·lusió

  1. Amadeu diu:

    El tema dóna per un ‘post’ sencer que un dia d’aquests faré, però primer potser que deixem que les aigües se calmin.

    En tot cas, estarem d’acord que aquest Bloc, coalició o marca electoral -és igual-, si se fa, ha de ser descaradament catalanista, la diferència entre l’esquerra espanyola i la dreta (espanyola sempre). A partir d’aquí, cadescú que actuï en conseqüència: qui se senti catalanista, que s’hi apunti i qui no, no. No seré jo qui digui qui ho és i qui no.

    De totes maneres, estic d’acord amb el company (i així ho he dit al post): si no hi ha il·lusió, no valdrà la pena. Almanco, no per Esquerra.

Els comentaris estan tancats.