Després de la ressaca eivissenca

Vaig arribar a Eivissa, des de Barcelona, dimecres vespre, devers les 10 de la nit -amb tres quarts de retard damunt l'hora prevista-.Començava a passar pena per na Marina, l'amiga d'Esquerra que m'ha tengut a ca seva aquests dies, que feia estona que m'esperava, però és que quan vaig baixar de l'avió me vaig aturar un moment per mirar al voltant, i el primer que vaig pensar va ser "això és preciós".
 

[@more@]

No hi havia estat mai, a Eivissa, i m'he passat tot el cap de setmana pensant com és que no hi havia estat mai: els pinars que no s'acaben dels Amunts, la vall de pins i ametlers de Santa Agnès de Corona (on dormírem, a ca la companya Marina, d'Esquerra), els racons que encara queden -plens de gent, això sí, però verges- per la badia de Sant Antoni, Dalt Vila i els barris de la Marina i de la Penya, el port de Vila, el prat de Ses Feixes… Eivissa està urbanitzada i massificada, sobretot per aquestes dates, que hi comença a haver un "excés" d'anglesos, italians i ex-hippis folkòrics (que són tan típics d'allà com el flaó o la frígola), però no hi està més que mig Mallorca o les costes del Principat o el País Valencià; tot i els esfoços del clan Matutes i el seu holding -el PP pitiús- per canviar-ho, Eivissa és encara una illa preciosa.

Així, amb la voluntat de preservar l'encant que té l'illa, no és extrany que el festival Salvem la Mediterrània hagi estat un èxit: més de 300 voluntaris (!), una organització modèlica en tots els aspectes i més de 20.00 persones que han passat aquests dos dies pel recinte dels concerts; s'ha venut quasi tot el material -xapes i camisetes-, i tot i ser gratuït i amb una barra de preus populars (combinats a 3 €), pel que m'han explicat membres de l'organització, s'ha recuperat la inversió per complet, que no eren pocs doblers. En tot això, una de les coses que més crida l'atenció és la transversalitat del moviment anti-autopista, una transversalitat que no aconseguim tenir a Mallorca. No me referesc només a transversalitat política, de gent de diferents partits i associacions, que aixì també passa a Mallorca, sinó que aquesta lluita d'Eivissa concentra gent de tot tipus, des de joves conscienciats, com els de les JERC, el GEN o de l'associació 8 d'Agost, fins als que potser mai s'havien plantejat manifestar-se per res i que solen omplir els seus caps de setmana entre Amnesia i el Privilege.

Supòs que en aquesta embranzida hi ha ajudat moltíssim el compromís dels artistes, un compromís que a Mallorca tampoc acabam de tenir. Especialment important és la feina d'en Gerard Quintana -que allà és tot un ídol, no només entre la joventut catalanoparlant; és curiós veure la gent que deia abans, els "assidus a Pachá", aplaudint i corejant El far del sud-, que ha estat un del impulsors principals d'aquest festival: bàsicament, ha contactat i faciltat que els diferents músics venguessin a tocar gratuïtament. Ell mateix, com n'Andreu Buenafuente, varen denunciar pressions perquè molts grups no actuassin al festival. Unes pressions que, per altra banda, arriben a tots els punts de la vida social eivissenca: ni Pepsi ni Coca-Cola d'Eivissa volgueren servir beguda als organitzadors; els primers, directament, que no, mentres que els segons digueren que sí, però cobrant 20 cèntims de més sobre el preu normal de les llaunes. Vist el panorama, se va optar per dur la beguda d'un majorista de fora, que no fos de la famiglia.

També hi varen haver problemes amb les autoritzacions dels horaris, etc., tot coses que són competència del Consell… Però tot i amb això, el festival ha estat un veritable, èxit, una recàrrega de moral, per als eivissencs i per als mallorquins que hi érem, com els companys del GOB, en Garí i en Xim; de l'OCB, com n'Esperança i na Marisa; D'Esquerra, com en Josep Torres i en Martí… Crec que tots tornam a la nostra illa conscients que és molta la gent que demana canviar la situació, un canvi polític, i que està diposada a treballar per aconseguir-lo. Com me deia en Pep Prats, president d'Esquerra a les Pitüses, "els partits hem de saber estar a l'altura d'aquest moviment, tota aquesta gent no entendria que no féssim res". Això no vol dir que a Eivissa tenguin per segur que hi haurà un pacte, perquè el PSOE encara no sap a quin bàndol juga, però sí que se treballa per arribar a les eleccions amb un projecte engrescador. El moviment anti-autopista no pot quedar orfe de polítics.

Amb tot això, crec que hem vengut d'Eivissa amb un aire nou. Convenia, perquè el de Mallorca està massa enrarit, entre blocs i renovadors i misèries personals i lluitetes partidistes. Hi ha una massa social que demana solucions; a Evissa està ben desperta, a Mallorca està mig adormida. Dia 28, al Conservatori, hi ha el primer "Sus!", per començar a deixondir-se; dia 30, manifestació a Palma pel Parc de les Vies: l'excusa no és important, sinó que el que importa és sortir al carrer pel que sigui, que de motius en sobren; tanmateix, el culpable sempre és el mateix.

Espolsem-nos la son de les orelles, que ja és ben hora!

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.