Fins aviat, Rita

Vaig conèixer na Rita Marzoa a
finals de curs de l’any passat, quan ens va convidar als de Sa
Sargantana al seu programa, el Si
més no
, per parlar d’un cicle que en aquell temps muntàrem
sobre l’actualitat de Illes, amb el nom de Les Balears: futur
incert
. Hi anàrem na Mònica López i jo en nom de l’associació,
a més d’en Joan Amer (sociòleg i vice-president del GOB) i en Bartomeu
Colom (advocat i ‘savi’ de l’estatutet balear), tots dos ponents de les
conferències. Per una altra banda, na Pepa Ferrer i jo ja ens coneixem
de fa temps, d’un dels estius més divertits que he passat, a Prada, ja
fa 6 anys; des d’aleshores, ens hem anat trobant per aquest món tan
petit -de vegades, massa- que són els Països Catalans, i més si
darrerament tots dos vivim a la mateixa ciutat i solem participar de
les mateixes gresques…

[@more@]

A mi na Rita me té seduït. Me sedueix el seu programa, que sempre m’ha
parescut massa curt, d’una hora, que entre anuncis, presentacions i
despedides, el temps queda en no-res, o en poca cosa. Pel que s’hi diu,
per com es diu, per qui ho diu, etc., el Si més no bastaria per
omplir tot l’horabaixa, i no just l’horeta de la sesta. Per mi, té de
tot: interés, una gran diversitat de temes, pluralitat (fins i tot hi
han parlat ‘eminències’ com el director de Política Lingüística del
Govern Balear!), formació i informació, humor… Molt d’humor. Però no
humor fàcil, ni tan sols un humor ‘cercat’, amb pretensions: és un
humor espontani, fresc. És una tertúlia, el programa de na Rita, que
circula a través de l’humor, entre bromes, com si d’una conversa
d’amics se tractàs.

Perquè aquesta és l’altra cosa que me sedueix de na Rita: aquesta
facilitat que té per fer-te amic seu tot d’una, que fa que te sentis a
gust amb ella, dedins i defora de l’estudi, pel carrer, on sigui. La
mateixa franquesa amb que condueix el programa és la que té després,
quan parles amb ella, sempre amb una rialla, ben fresca, a la boca;
potser és aquesta rialla la que reconforta als convidats -sobretot si
són convidats jovenets que no han parlat mai per una emissora tan gran
com Catalunya Ràdio-, o potser
és la veu: na Rita té una veu realment seductora. Una veu que a jo
sempre m’ha parescut molt dolça, un pèl nasal, tirant a greu, però
lleugera, i que parla un català pràcticament perfecte, en vocabulari i
pronúncia -desgraciadament, una excepció en els mitjans del nostre
país-. Una veu que hagués pogut ser per un programa d’aquells d’altes
hores de la matinada, plens d’històries personals, de jazz i de
filosofia, però que enlloc d’això ha acompanyat la sobretaula dels
Països Catalans durant dues temporades, aconseguint sempre acabar de
dinar amb un bon regust a la boca…

Però tot això no hauria de tapar els defectes -evidentment, molt greus-
del Si més no: no tot està bé al programa de na Rita, na Pepa,
en Marc Serena i companyia. No està bé, per exemple, que aquest vulgui
ser l’excepció dins els programes de Catalunya Ràdio, l’únic que quan
parli del ‘país’, aquest país sigui el que hi ha entre Salses a
Guardamar en lloc del que hi ha entre Portbou i Sant Carles de la
Ràpita (molt més petit, és clar). No està bé que s’hi convidin
tertulians eivissencs, nord-catalans, valencians, mallorquins, de la
Franja o barcelonins, tots junts parlant de temes i problemes comuns,
en lloc de gent -sens dubte, més interessant- de Madrid o Sevilla
parlant dels mals que té Espanya. No senyor, no pot ser, com tampoc ho
pot ser que sigui l’únic espai de la ràdio nacional que dóna
més importància al que passa a Ciutadella que a les notícies que
arriben des d’Albacete. No pot ser voler fer el programa des de
València, Perpinyà o l’Acampallengua
de Mallorca, com fa uns mesos; si s’ha de sortir del Principat ha de
ser per anar a París o Madrid, que són les ciutats que realment
importen.

No pot ser que el vostre sigui l’únic programa on tota l’estona -60
minuts comptats- s’hi senti només parlar català, i a més, amb
pràcticament totes les variants; o no sabíeu, Marc, Pepa i Rita, que
aquestes mateixes variants varen estar durant molts d’anys vetades a
TV3? No pot ser pretendre fer un programa on la cultura catalana hi
sigui la protagonista i no s’hi senti gens de castellà, que aquesta
llengua també és, diuen, cultura catalana

No pot ser dir que ‘no’ públicament a l’estafa de l’estatut i tenir un
programa a Catalunya Ràdio. No pot ser dir segons què amb un ministre
d’Espanya controlant la Generalitat i el partit que hi governa.

I tanmateix, durant dos anys, vosaltres heu dit tot això i més, i
nosaltres ho hem sentit a través de l’encantadora veu de na Rita. Ara vos treuen
de Catalunya Ràdio: no pot ser voler excercir de català als
Països Catalans. I vosaltres, si més no, ho heu intentat. Gràcies.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.