La mort d’en José López

Fa quinze dies que en José López, un veïnat del Coll d’en Rabassa,
Palma, de 60 anys, casat i amb quatre fills, és mort. La mort d’en
José, però, no ha estat per causes naturals, ni tan sols per un
accident: en José López s’ha suïcidat. M’és difícil imaginar-me com
s’ha de sentir una persona per arribar a aquest extrem, el de llevar-se
la vida; segurament -esper- no m’ho podré imaginar mai. Sempre he
pensat que s’ha de ser molt valent -la desesperació fa aparèixer forces
d’on no n’hi ha- per prendre una decisió com aquesta, la definitiva, de
tenir l’aplom suficient per, en consciència, acabar amb la pròpia
existència, esborrar-se definitivament del món.

[@more@]

En José López s’ha suïcidat perquè estava fart, cansat, esgotat,
d’aguantar ‘la pressió’, segons va deixar escrit ell mateix. ‘La
pressió’ era la que li feia una constructora que, amb el permís, la
llicència i el beneplàcit del PP de Cort, havia d’urbanitzar el solar
on en José hi havia construit la seva casa feia més de 15 anys. Segons
informen el Balears i l’Última Hora, l’ajuntament de Palma va decidir, el 1999, que la casa d’en José -la seva casa- feia nosa per urbanitzar una parcel·la del barri, i va ‘autoritzar’ a la constructora Vértix a començar el mobbing immobiliari
contra la família d’en José per tal que els venguessin la casa i així
construir la urbanització. Després de 7 anys de bregues, d’aguantar
pressions i coaccions, en José ha dit ‘basta’.

Dubt molt que després de la seva mort, la família d’en José continuï
ara amb els litigis contra l’Ajuntament i la constructora; no crec que
els ànims els bastin. Na Catalina Cirer, el PP i Vértix ja podran
completar el negoci de la urbanització: enhorabona als guanyadors.
‘Així és el capitalisme’, pensaran els cínics, ‘uns perden i els altres
guanyen; és la llei del més fort’. El mateix capitalisme que consagra
la propietat privada (art. 33 de la Immaculada Constitució Espanyola) i el dret a l’habitatge
(art. 47 de la mateixa) no ha servit perquè en José pogués mantenir ca
seva: una persona no decanta unes eleccions; però sí que ha servit
perquè una constructora i un partit para-feixista i ple de corruptes perpetrin un pelotazo rodó, encara que sigui a costa de la vida de les persones. L’Administració al servei del ciutadà.

Fa dies que en José López deu descansar, per sempre, en un nínxol dels
més normals al cementeri municipal de Palma; d’aquí a uns anys
segurament el retiraran d’allà on és ara per fer espai als nous difunts
que cada dia entren a les instal·lacions funeràries per no sortir-ne
mai més. Na Catalina Cirer també fa dies que descansa, com sempre ho ha
fet, sense preocupar-se pel seu futur o per la desgraciada ciutat que
governa: ca seva mai serà una zona urbanitzable amb perill de ser
expropiada, i amb els doblers que guanya, també amb operacions com la
del Coll d’en Rabassa o de Son Espases, la seva sepultura serà una
tomba preciosa, només per a ella per tota l’eternitat, enfora dels nínxols comuns, estrets i grisos, com el
que guarda en José López. No crec que na Catalina Cirer tengui mai
remordiments per la mort d’aquest home; només era una busca dins l’ull
d’un pelotazo, i ara ja no hi és. Enhorabona, Catalina: tu guanyes.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.