Èxit de la presentació d’Esquerra de Bunyola

Ahir vespre presentàrem l’agrupació d’Esquerra de Bunyola, davant unes 60 persones que ompliren el claustre de l’escola, de les quals els bunyolins, joves, n’eren majoria. L’acte va sortir rodó; primer, el nostre secretari de comunicació i imatge, en Toni Muntaner Xango, va saludar al públic amb unes paraules molt agudes, i me va donar pas seguidament.

[@more@]

La meva intervenció va ser més aviat curteta, i sense entrar en
concrecions de caire programàtic o ideològic; diguem que va ser més una
declaració d’intencions. Sé que hi havia gent que esperava saber, per
exemple, el nom del cap de llista, però com va dir després en Xango,
l’acte d’ahir era per dir "hola: som nosaltres i som aquí". Per fer-nos
presents. De totes maneres, sí que vaig apuntar una mica per on anirà
la nostra feina: il·lusió, ganes, joventut -combinada amb experiència,
la que tenim d’arrossegar els peus per diverses associacions des de fa
anys- i sobretot, molta d’imaginació, per fer de Bunyola el nostre
orgull, un poble respectuós amb el paisatge, amb la cultura, amb ell mateix;
l’exemple i el model d’un poble unit, alegre i combatiu. Volem ser diferents -per ser ‘iguals’, no valdria la pena tot això-, una alternativa real
a tot el que hi ha ara a l’ajuntament. Potser qualcú pot pensar que
això ho diu tothom, tots els partits, però amb la diferència que
nosaltres som els únics que podem demostrar-ho, mentres que els altres,
amb la seva gestió -tant al govern com a l’oposició-, han perdut bona
part de credibilitat, o tota. Els joves que ahir presentàrem
Esquerra-Bunyola sabem que el nostre projecte serà l’únic realment nou, i per tant, l’únic realment diferent, en tots els sentits.

Després del meu torn, tocà el d’en Joan Lladó, que sí que féu un
dirscurs més polític i més sobre Esquerra, confrontant el nostre model
de país, independent i republicà -i per tant, profundament democràtic
amb el federalisme i l’autonomisme espanyols, que cada vegada que
s’intenten actualitzar -com ha passat darrerament amb la reforma dels
estatutets- es demostren insuficients i inútils per als Països Catalans.
Per a la gent que hi vivim, parlin català o no, siguin independentistes
o monàrquics: en sortim perjudicats per igual.

En acabar les paraules, passàrem al sopar: coques dolces i salades, i
beguda per tothom. I entre bocí i bocí, l’enhorabona de molts companys
d’Esquerra i d’amics de Bunyola, molts: des d’ahir som el projecte del canvi real per Bunyola.

Per nosaltres, però sobretot per Bunyola, aquesta aventura serà il·lusionant.


Els membres ‘fundadors’ de l’agrupació, d’esquerra a dreta i de dalt a
baix: Toni Huguet, Esperança Mateu, Amadeu Corbera, Joan Lladó
(president Esquerra Illes Balears), Toni Muntaner, Àngel Bujosa i Andreu
Bujosa

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.