Grues

El campanar de Bunyola és un dels més característics de Mallorca.
L’edifici, tot marronós, a joc amb les teulades de devora, de planta
quadrada i ampla, amb la seva cúpula particular, arrodonida amb formes
arabesques i acabada en una punxa extranya, i la balconada també de
pedra que enrevolta les finestres per on surt el so de les campanes,
representa, millor que cap altre construcció, el que en podríem dir ‘l’skyline
local’: és l’estampa més típica de Bunyola. A més, així com està
organitzat geogràficament el poble, a part de la zona de l’estació (el
que un temps se deia ‘s’ensanche‘), se veu des de pràcticament
qualsevol punt, i sempre amb les muntanyes al fons.

Però des d’aquest estiu, la vista
del campanar no és la mateixa de
sempre. Ara, al costat de la torre, n’hi ha una altra, molt més petita
i estreta, feta de metall enlloc de pedra, i revestida d’un color blau
elèctric que contrasta amb el marró de la terra i les teules; és una
torreta que no sona, ni xerra mai, però que amb la seva sola presència
anuncia moltes coses, moltes més que qualsevol batallada. La nova torre, maldament la seva petitesa
comparada amb la vella, imposa molt més respecte: és el símbol del nou
poder que domina Mallorca, com un temps ho va fer l’Església amb els
seus campanars, un poder que aquests darrers anys s’ha escampat més
fort que mai per tota l’illa i que mira i assusta des de les seves
torres de metall. També a Bunyola.

[@more@]

Curiosament, aquests últims quatre anys, el nostre municipi ha viscut més de passada -maldament hem rebut també alguns danys col·laterals, com el desastre
del sòl rústic de Son Serra- la malaltia constructora que ha assolat
Mallorca; en canvi, sí que tenguérem un moment crític en la legislatura
anterior, en que se passà de poc més de 4.000 habitants a 5.500,
sobretot per culpa del desenvolupament de la urbanització de Sa Coma, als peus de la muntanya de Caubet. Ara, però, les grues s’han instal·lat definitivament al poble.

De moment, a Bunyola només hi ha aquesta
grua, la de les obres dels nous pisos del carrer de Son Murtra. No
hauria de ser cap drama que se fessin promocions de cases noves a la
vila, ben al contrari, ja que tots en voldrem tenir una, de casa; i no
ho seria si no fos perquè, després d’aquesta, ningú és capaç d’imaginar
quantes de grues podem arribar a veure. No pareix haver-hi, des de
l’Ajuntament, cap tipus de control o planificació d’aquesta construcció
i de les seves conseqüències: el nou PGOU -almanco l’avançament
que ens n’han mostrat- no resol res, sinó que, per una banda consolida
els plans aprovats d’urbanització (com aquest de Son Murtra o el
polèmic de Son Trobat,
concedit a canvi d’una ridícula ampliació, actualment ja saturada, de
l’escola), i és ambigu amb àrees actualment verdes o rústiques
‘semi-urbanes’, que se troben dins el nucli de Bunyola, com Can Fil o la zona de Sa Fàbrica
(i també se destrueixen petites joies com la casa del restaurant Sa
Costa), àrees que serien perfectament aprofitables -i disfrutables- com
a zona verda o rural, però que pareix que se’ls vol donar un ús
urbanitzable (de fet, se diu que ja circulen plànols de futures
promocions…), cosa que suposaria unes mil o mil cinc-centes persones més vivint a
Bunyola, mil persones que consumirien llocs d’aparcament, aigua, llum,
places d’escoleta i d’escola primària, atenció primària i mèdica,
atenció social i de diversitat, serveis i espais culturals, etc. Que
s’ha plantejat cap solució a tot això, des de l’equip de govern? La resposta és fàcil
d’endivinar.

L’Ajuntament dóna llicències sense mirar on, se fan cases noves,
però sense cap planificació. Tenim un ajuntament que viu al dia, i avui
en dia el que se duu és urbanitzar, i urbanitzar encara més, i
destrossar tot quan se pugui. Les zones verdes no donen negoci, i els
equipaments culturals o socials, massa poc. Avui, plantar arbres per
embellir el poble no resulta rendible, però plantar grues sí. Ara ja
n’han plantada una: quantes més els n’hem de deixar sembrar?

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.