La pisicina d’en Pedro J. (balanç d’un dissabte combatiu, I)

Mentre
un grup, bastant nombrós -almanco des de la barca on jo era-, d’unes
600 persones, cridava a l’unisò, mantenia la formació i aguantava un
parell de pancartes com ‘No al punt cat en Baleares’ o ‘Mallorca no es
Cataluña’, a més del bater de sol, l’altre grup, igual de nombrós,
xerrava, nedava (encara que després ens digueren que a qualcú li havia
picat un grumer; per altra banda, l’aigua tampoc estava gaire neta),
passejava per la platja i feia onejar banderes estalades i una ikurriña
i tot, -sense dubte, el sector batasunero del grup…-. Així varen anar les coses a Sa Marjal
ahir dematí: els uns, els ultres, tots uniformats, mantenint la
compostura i la gomina, mentre anaven arribant els seus companys
venguts des de la Península i transportats en bus fins a Son Servera; a
la nostra part, en canvi, gorres i capells acolorits, bon ambient, gent
de tot tipus, pancartes diferents i música de xeremies. I sobretot,
excepte en Joan Puig i en Bernat Joan, la resta dels concentrats érem
de Mallorca.

[@more@]

En general, devíem ser uns 700 a cada banda, encara que la meva germana
i uns amics, que no sé com, varen poder passar per entre la
manifestació de la dreta (la de la dreta), me comentava que els nous generacions no eren
tants com pareixien; de fet, digué que eren més pocs que a la nostra
concentració.

No sé si mai havia vist una manifestació de la ultra-dreta
institucional -abans no se manifestaven…-, i realment, me va
impressionar: tant d’ordre, tanta de preparació, i sobretot, tanta de
crispació. Perquè maldament s’acompanyassin d’un DJ, amb música d’El
Canto del Loco i altres pesques, a mi me va parèixer que els joves
ultres estaven nirviosos, a punt de mossegar; de fet, la seva era una
manifestació contra nosaltres. Pens, per exemple, en un jove
d’una llanxa que va passar per davant la barca on érem els
representants de les associacions convocants (havíem partit des de Cala
Rajada a les 10) i que va respondre la meva salutació amb la mà i la
canya que hi duia amb un ‘¡Viva España, cabrones!’. És l’ambient dels altres.
En canvi, la nostra sí que va ser una festa: la de la bona gent de
Mallorca, tranquila, amb ganes de disfrutar de l’illa d’una vegada
sense haver de demanar permisos a ningú; ni tan sols a un senyoret de
Madrid…

Crec que aquest va ser l’incident més destacable del dematí. Aquest, i que la gent normal no pogués accedir al cantó de la platja on hi prenien el sol els joves espanyols, ja que la policia va trobar que la nostra libertad
era menor que la d’ells. La costa és de tots, però ahir a nosaltres,
els mallorquins, només ens en deixaren un trosset: la que hi havia
entre la piscina del cacic i el cordó policial.

Amb la càmera nova -que encara no domín-, vaig procurar fer un parell de fotos, des de Cala Rajada amb la barca fins a la platja.

També vaig fer un parell de vídeos, curtets: sobre l’avió d’El Mundo, l’avió llogat per part nostra, la vigilància de la piscina d’en Pedrojota, una sonada de xeremies aplificada a la platja, i la lectura del manifest de l’acte.

Premsa i altres blogs


La premsa en parla bastant, de la concentració d’ahir. El Balears i l’Última hora en parlen a bastament, igual que El Mundo,
tot i que crec que els d’aquest diari no hi eren, a Sa Marjal: la seva
crònica, sobretot la que se refereix a la concentració tranquila (la
nostra), no té res a veure amb la realitat. Ja m’ho esperava, però no
fins a aquest punt… Els periodistes del cacic devien estar fent el
dinar a Ca S’Hereu en lloc de cobrir la jornada.

Igualment en parlen, avui, el Diario de Mallorca i l’Avui, amb punts de vista bastant diferents, per cert. TV3 també ho té penjat a la seva web, i se veu que IB3 també en va parlar al seu informatiu…

Pel que fa als blogs, fins ara he recollit els d’en Guillem, el d’EU-Verds de Pollença i, sobretot, el d’en Pep Torró, que a més és millor fotògraf que jo, i ha penjat també unes quantes fotos d’ahir.


Actualització

Referent a la premsa, m’he oblidat de citar la informació de Tele 5 i la del confidencial Mallorca Confidencial (del qual s’ha de dir no en sabia res fins ara).

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: La pisicina d’en Pedro J. (balanç d’un dissabte combatiu, I)

  1. Rem diu:

    Res, noi. Que no vas sentir les declaracions d’una portaveu dels defensors de la piscina? Sou uns feixistes, partidaris del pensament únic i venuts als catalans. Dolentots, més que dolentots!

  2. enguillem diu:

    Si es volen manifestar aquest del circulo que ho facin, si volen llogar autocars que els lloguin, si volen convidar a un berenada als seus companys de la peninsula que ho facin, el que me rebenta és que hi ha gent que només mira els informatius d’IB3 i es queden amb la imatge que donen des d’un sol costat. Gràcies a internet els que no hi erem hem vist les fotos den Pep, les cròniques dels blogs, imagina que passava abans, sense aquests mitjans alternatius, llàstima que no tothom els fa servir i que quan els contes les coses a vegades et diuen que si ets un pesat, que estas obsesionat, .. queda molta feina per fer

  3. Pepe diu:

    A la contramanifestació havia tres tipus de persones:
    El qui no vol raonar és un fanàtic; el qui no sap raonar és un boig; el qui no s’atreveix a raonar és un esclau William Henry
    1854 – 1907, poeta canadenc

  4. Amadeu diu:

    Ja l’he llegit, i el que escriu en Vergés aquest és patètic. És el comentari d’un ciutadà d’el mundo, un psocialemòcrata -PSOE- com és aquest caldenc espavilat. Un article a partir de quatre banderes , un judici esbiaixat i fruit de la ignorància del tema. Consells de pa amb fonteta d’un que se les dóna d’intel·lectual. Penós.

Els comentaris estan tancats.