A favor de la COALICIÓ, malgrat tot

– Perquè, malgrat que ja hi ha qui ens ha ens ha col·locat defora, Esquerra encara no ha dit que no
a la possibilitat d’acordar una coalició amb el PSM i EU-Els Verds. El
que s’ha dit és que, en els termes plantejats pels altres partits,
l’acord no és possible

– Perquè, malgrat que les converses estan enrocades de fa un mes,
encara queda temps per arreglar els problemes -no molt, unes dues o
tres setmanes, però és més que res-.

– Perquè dificultats d’aquest tipus ja varen sortir a les negociacions
de la candidatura per a les eleccions espanyoles, i al final varen
acabar bé -amb un molt bon resultat també per Esquerra, sobretot al
Senat-.

– Perquè malgrat el cansament de tanta de comèdia negociadora, seguesc
pensant que el Bloc és la millor opció tant per Esquerra com per
l’esquerra mallorquina en general. Per Esquerra, perquè ens ha de
permetre poder desenvolupar, com a partit, un projecte radicalment
democràtic, catalanista i d’esquerres a les institucions i centres de
poder (per seguir fent extraparlamentarisme, sempre tenim el GOB, l’OCB
o qualsevol altra plataforma que faci feina pel país); per Mallorca,
perquè la coalició hauria d’aconseguir que l’esquerra tengués una força
suficient al Parlament per evitar quatre letals anys més de PP-UM i per
forçar al PSOE a fer polítiques d’esquerres, nacionals i ecologistes.
Les dues coses.

[@more@]

– Perquè malgrat aquest cansament, el Bloc encara té temps de ser la candidatura de la il·lusió. I sense il·lusió, aquest projecte no té
sentit; per repetir cares, cadires i resultats (igualar els 5 diputats
que PSM i EU tenen ara per separat), el Bloc, coalició, o com se li
vulgui dir, no té sentit. En tot aquest temps, començ a pensar si la idea de la unitat només l’hem tenguda els que
venim de fer política fora dels partits, és a dir, als que són (i som)
d’organitzacions civils com el GOB o l’Obra, a la gent sense cap
militància en especial però amb una trajectòria que els avala, i als
militants dels partits implicats, com jo mateix, que ens hem
format més fent feina a aquestes organitzacions o en d’altres com els
Joves per la Llengua, la CEPC o Sa Sargantana.

– Perquè confiï amb la responsabilitat que ens reclama EU i amb el
patriotisme que ens demana el PSM, i amb la generositat que volen tots
dos que tenguem, per que ens facilitin l’entrada i no ens demanin que
acceptem una proposta que saben que no podem acceptar.

– Perquè confiï que la caboteria que mostren els caps del PSM i EU per
no deixar lloc a Esquerra en la coalició la tendran també en no voler
regalar cadires a UM a canvi de res en cas d’haver-hi de pactar, com ja
va passar el 95 i el 99.

– Perquè som dels que pensa que l’enemic principal d’aquestes illes i
del país en general és el PP; si en quatre anys de govern Matas hem
patit més destrucció que en 10 de Cañellas, no vull ni pensar què
passarà en quatre anys més. Sí: som dels que creu en la ‘urgència
històrica’ d’aquest moment.

– Perquè som dels que pensa que si no aturam aquesta barbàrie
espanyolista-neoliberal, no tendrà sentit la lluita independentista: un
país independent però ple d’autopistes, xalets, depuradores,
macro-aeroports, centrals elèctriques i incineradores; amb bosses de
pobresa, desigualtats socials i guetos no m’interessa.

– Perquè dins el PSM hi tenc molts amics. Amics d’anys de feina
conjunta -encara ara- al GOB, als Joves per la Llengua, a l’OCB, al BEI
i a la CEPC (ara, SEPC), a les
diverses plataformes que hi ha a Mallorca. Perquè amb ells hi
compartesc metodologia, ideologia i visió de país en molta bona part.

– Perquè, malgrat hi ha coses i elements d’aquesta negociació que se me
fan estranys, seguesc creient en la idea inicial: se me fa estrany que
la direcció del PSM no s’esforci en incorporar Esquerra a l’acord
-després d’haver sacrificat mig partit, recordem-ho- i en canvi no
dubti en fer pinya amb un partit de referent espanyol com EU. També
m’estranyen les presses per fer aquest Bloc amb EU quan fa un any
Esquerra va formular una proposta de federació
amb el PSM i va ser rebutjada. Igualment, m’estranya que els militants
de base pessemers -ho deia abans, molts són amics meus- estiguin
disposats a acceptar una coalició mancada d’una ‘branca nacional’ com
és Esquerra i no qüestionin la seva direcció pels pactes amb els
federalistes espanyols quasi a ulls clucs. Potser és que estan cansats
de qüestionar-la.

– Perquè, malgrat no entengui aquesta postura -com a mínim, el seu
silenci- d’amics meus, són els meus amics, com he dit, per bagatge i
trajectòria. En canvi, a Esquerra Unida-Verds i a Entesa per Mallorca,
d’amics n’hi tenc ben pocs; tan sols qualque conegut. Amb la majoria
d’ells no hi compartesc ni aquesta metodologia a l’hora de fer feina,
ni la ideologia ni la visió de país, encara que com a mínim amb gent
d’EU sí que hi estic d’acord amb temes socials o ambientals. Amb els
d’Entesa que conec, no gaire ni amb una cosa ni en l’altre.

– Perquè el d’Esquerra és un projecte transformador (què hi ha de més transformador que transformar
una província amb aires d’autonomia com la nostra en un estat
independent?), revolucionari i tot (què hi ha de més revolucionari que
plantejar la independència dels Països Catalans?), i molt consolidat
arreu del país; no entendria que ajudàssim a consolidar -donant-li
cobertura electoral i legitimitat política- un projecte que no és el
nostre i que, almanco a jo i al meu poble, se me presenta bastant
allunyat, com és el d’Entesa per Mallorca. De fet, són els propis
membres de l’Entesa els que han dit que ‘no estan a l’esquerra del
PSOE’… I mira que és fàcil d’estar-hi…!

– Perquè, per això mateix, és més necessari que mai que Esquerra sigui
present en la coalició del Bloc, per dur la veu de la renovació a
l’esquerra i al catalanisme mallorquí, per encapçalar-lo si convé,
perquè som els únics amb l’empenta, la voluntat i la capacitat de
fer-ho. Perquè som la única opció independentista i d’esquerres, i per
això som diferents. És el que Mallorca necessita: una força diferent.

– Perquè és l’hora de crèixer d’Esquerra, i aquest creixement vendrà,
segur, amb Bloc o sense, sobretot gràcies a la vintena de candidatures
municipals només a Mallorca.

– Perquè la desil·lusió i la desmobilització que comportaria el fet de
presentar dues candidatures amb un programa generalment semblant però
amb poques opcions d’aconseguir un bon resultat parlamentari, tenc por
que no dugués a l’abstenció de molts votants o al vot útil… cap al
PSOE. Pitjor encara: presentar dos ‘Blocs’, un d’esquerres (PSM+EU) i un altre de nacional
(Esquerra+Entesa per Mallorca) comportaria diferenciar necessàriament
-per discurs, per estratègia electoral i política- una cosa de l’altra,
quan està clar que són dos conceptes indissociables
.

– Perquè és l’ocasió per l’independentisme, per l’esquerra i per aquest
país. Perquè hem de passar de país d’estatutet a estatus de país.
Perquè són massa anys de dretes a Mallorca. Perquè estic cansat d’anar
a la contra. Perquè vull un canvi al Consolat. Perquè vull una Esquerra
forta, la veu forta de l’independentisme, però que cridi al Parlament i
al Consell, no al carrer. Perquè n’hi ha que encara tenim il·lusió.

Per tot això, i malgrat tots aquests problemes i dubte, i molts més que
tenc, jo encara estic a favor de la COALICIÓ. Malgrat tot.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 comentaris a l'entrada: A favor de la COALICIÓ, malgrat tot

  1. A veure... diu:

    Mira’t aquest article de Miquel A. Maria al Diari de Balears (13/09/2006): http://www.diaridebalears.com/opinio.shtml?-1+6+168213 (Selecciona l’adreça i anganxa-la al teu navegador)

  2. Amadeu diu:

    Precisament, aquest no ho ha estat mai, d’amic meu. Però per sort el PSM no és ell.

  3. Amadeu diu:

    Company, si anar amb EU havia de ser anar a la marginalitat, ja no hauríem d’haver acceptat començar a negociar el Bloc: haguéssim dit que no -per aquestes raons que tu exposes, o unes altres- i ja està. Quan se va votar a Sineu, tots sabíem que en la coaició hi hauria EU.

    D’altra banda, és evident que EU representa un sector cada dia més a la baixa, però encara notable; en canvi, Entesa per Mallorca és un experiment acabat de néixer i que no sabem quin sector representa, ni en bossa de vot ni res. Això sí que és marginal!

    A part, ho he dit un parell de vegades: tenc els meus dubtes sobre si l’esquerra d’Entesa per Mallorca és la mateixa que la nostra…

  4. Amadeu diu:

    (relacionat amb l’anterior) L’esquerra nacional ja la representam nosaltres mateixos; no necessitam cap coalició per fer-ho. Dubt molt que ExM ens ajudi a aprofundir en aquest sentit; al contrari, només ens pot desplaçar… cap al centre -o la dreta, vaja-, perquè a l’esquerra ja hi som.

    Si PSM i EU no ens volen -per ara, és així-, no ens quedarà més remei que anar tot sols, representant, com diu el company, l’esquerra nacional. I sense complements ‘marginals’.

  5. Amadeu diu:

    No en tenc ni idea: podries ser tanta de gent que no arrib a reconèixer-te! Però bé, si dius que fa temps que no xerram, digues-me quan hem de quedar per tenir una conversa.

    De totes maneres, prova de fer aquesta dissertació que dius aquí mateix, al blog, a mem si així tenc més pistes per mirar d’endivinar qui ets…

  6. Amadeu diu:

    Sí, i estic amb tu. Però el PSM, incomprensiblement per a mi, pareix que ja ha decidit prioritzar un pacte amb EU i deixar de banda Esquerra. És mal d’entendre, i vull veure com ho justificaran els amics que hi tenc.

    Jo sí que vull anar amb EU, en aquestes eleccions, més per necessitat de tots que d’il·lusió real; però de cada dia me’n fugen més les ganes, d’EU, del PSM i del Bloc. No vull donar res per perdut, però és difícil. En Grosske ja ens ha tret, el PSM ha començat a atacar-nos; tots dos ja parlen obertament d’un Bloc sense Esquerra… M’imagín ja les eleccions com una lluita absurda per acaparar l’espai de l’esquerra catalanista, en lloc del principal objectiu: fotre el PP.

    Massa misèria en un país tan petit.

  7. Amadeu diu:

    Segur que dins Esquerra hi ha qui diu això, és clar, com dins el PSM ho diuen de nosaltres, i dins EU ho deuen dir del PSM, etc. Satisfacció perquè el PSM s’enfonsi crec que no en té ningú, sobretot perquè Esquerra encara està enfora de poder ser el gran partit de l’esquerra nacional a Mallorca. Per tant, sabem que volem un PSM fort i una Esquerra forta: aquest seria el millor escenari possible.

    La crisi aquesta ho és a tots els nivells, per desgràcia, i tots -d’esquerra i no- sabem que només pot beneficiar al PP. No entenc a que vénen aquestes acusacions que ens fas, ‘d’alegria’, perquè dubt que gaires militants d’Esquerra t’ho hagin dit.

  8. Amadeu diu:

    Vaja, si això és el que penses! Se votarà sí o no en funció d’Esquerra, no en funcio del PSM. Si per ara és un ‘no’, es per l’actitud, diria jo, que irrespectuosa i poc seriosa del PSM, que segueix sense respectar Esquerra i ens tracta com a tals.

  9. Amadeu diu:

    A mem si deus ser en Rubianes, tu!

    A part d’aquesta broma, benvengut a Esquerra, company!

Els comentaris estan tancats.