Tres voltes rebel

La meva padrina Margalida, maldament no ho paregui, enguany fa 86 anys. Vuit dècades i mitja, de les quals la meitat les ha viscudes sense el seu home, el meu padrí Damià, que va morir quan ma mare era petita. No devia ser gens fàcil ser viuda en els anys del ple franquisme, en un lloc de Palma com la Indioteria, el Vivero i el Pont d'Inca, barris que en poc temps passaren de ser l'horta de ciutat als dormitoris dels treballadors nouvenguts, i havent de mantenir un fill estudiant a Barcelona i una filla de només 13 anys. Ho pens, de vegades, què degué passar aquesta dona per surar la seva família: treballant al seu bar del Vivero cada dia, diumenges i tot, tota sola o amb ma mare, que va perdre la infantesa de cop, sent elles les úniques dones del cafè, amb el que això comportava en aquells anys. És sorprenent com va poder tirar envant i donar estudis als seus fills, l'un pintor i l'altra mestra, ella tota sola, una pagesa de Palma que només sap sumar, li ve just llegir i escriure i que amb problemes sap dir dues frases seguides en castellà.
 

[@more@]

Perquè la meva padrina és una de les darreres pageses d'aquesta zona de Palma. Ca seva és un hortet enclotat entre un pas a nivell, la via del tren, un grapat d'urbanitzacions i les cases de militars de Son Rul·lan. Dels horts i camps d'ametlers de fa cinquanta anys, ja només en queden un parell de trossos, destinats, si ningú hi fa res, a morir d'especulació. Aliena a tot això i al futur al qual pareix condemnat el seu món, ella segueix, a la seva edat, anant cada dematí a fer un poc d'herba, a collir llimones o tomàtigues, o a sembrar qualque carabassera, mongetera o simplement un roser. La meva padrina té una vitalitat envejable, més que molts de joves que conec. És aquesta vitalitat el que estic segur que li va permetre tirar endavant quan va quedar tota sola; la vitalitat que havia après a tenir de jove, la independència econòmica de la qual sempre va gaudir, fins i tot de casada, i la valentia que va haver d'adquirir quan va esclatar es Moviment, que en diu ella, la Guerra Civil.

"Això m'ho va fer el Rei", me va dir un dia, i jo no sabia de quin rei me xerrava ni què li havia pogut fer. I me va mostrar la llista de la compra que ella mateixa havia escrit: el Rei, el règim monàrquic de quan ella va néixer, li havia 'fet' allò, l'havia condemnada a ser pràcticament una analfabeta pel fet de ser dona i de classe baixa. Deu ser per això que és profundament republicana. O perquè -encara ho recorda, mig emocionada- , la primera pepa que va tenir va ser als 12 o 13 anys, i li va donar, personalment, n'Asaña durant una visita a Palma, on va reunir els nins i les nines de la ciutat al teatre Principal. Potser és per això que als 16 anys va saber ben bé de quin costat havia d'estar, encara que no ho digués: perquè els nacionals li prengueren un germà seu durant tres anys, enviant-lo cap allà, al front d'Aragó; o perquè on vivia ella, on ara hi ha el polígon de Son Castelló, hi sentia metrallar tota la nit els presos republicans que duien de la presó de Can Mir; o perquè cada dematí, quan s'aixecava a les 5 o les 6 per anar a fer feina a la sastreria de Palma on treballava, havia de passar per entre aquests mateixos morts, sense temps d'haver-los retirats…

Així ha viscut la majoria dels seus 86 anys la meva padrina: envoltada d'una guerra que li va destrossar la joventut, d'una post-guerra i una viudetat massa jove que li robaren el descans i d'una democràcia que li ha acabat de prendre el que la dictadura no va fer, la terra, la gent, la seva història. I sap que, en aquests anys, sempre han estat els mateixos els que ho han fet: els padrins organitzaren una guerra i els néts li roben la terra.

Recordar la seva vida de vegades me fa pensar en aquell vers tan famós de na Maria Mercè Marçal:

A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

A la seva manera, pacífica, gens estrident, però gens covarda, ella també ha estat una rebel.

Aquest estiu, la meva padrina s'ha hagut de tornar a rebel·lar. Aquesta vegada, però, ho ha fet contra un enemic implacable, més fort que els feixistes que l'han acompanyada tants d'anys: la mort. I ho ha fet com sempre, serenament, sense patiments ni males cares; senzillament, no s'ha volgut morir, com tampoc va voler acceptar el règim feixista, i s'hi va saber sobreposar. Ahir li férem la festa que per Santa Margalida no li poguérem fer. Abans d'anar-me'n a Barcelona, en volia deixar constància.

Per molts d'anys, padrina!

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Tres voltes rebel

  1. jaume diu:

    hola, som l’administrador de Illenk.org
    Hem inclós el teu blog als enllaços de la blogosfera de la nostra web .
    En el cas que no volgueu que ho faguem, possau-vos en contacte amb nosaltres per la posterior rectificació o retirada. Gràcies

  2. El meu avi va morir fa tot just un any i me l’has fet recordar amb aquest post tant sentit sobre la teva padrina.

    Només dues voltes rebel el meu avi havia estat un jove amb ideals i ganes de canviar el món i em pregunto com en devien de ser de durs els quaranta anys de callar i treballar en les feines més dures totes les hores del dia.

    A ell i a tots els que vam fer com ell val la pena recordar-los i admirar-los com fas tu.

    Salut i una peto a la teva padrina!

    Marc

Els comentaris estan tancats.