Desil·lusionat (II i definitiu)

A partir d’avui, comença el recurs fàcil del-que-queda-del-Bloc: la
decisió presa ahir per Esquerra dóna la majoria al PP. Això és el que
sentirem a dir d’aquí a les eleccions, i ho sentirem després si
finalment la dreta torna a guanyar -que ho dubt, malgrat tot-. És un
argument que no deixa de ser graciós: el partit més petit de tots, que
no se mereixia ni tan sols representació parlamentària amb el Bloc per
la seva insignificància, serà ara el culpable que el partit més gran i
amb més suport social, mediàtic i econòmic de les Illes repeteixi
majoria absoluta.

Precisament, si he defensat l’opció del Bloc com la millor, per
Mallorca en general i per Esquerra en particular, és perquè crec que és
a les institucions -on Esquerra encara no hi és- on més se guanyen
vots, és a dir, on tens una tribuna més gran per fer crèixer el teu
projecte. Però que ara no ens vulguin vendre la moto: que dos partits
parlamentaris des de fa anys, que han estat al Govern, que tenen un
centenar llarg de regidors entre els dos, hagin estat incapaços de
bastir durant aquesta legislatura un projecte propi i engrescador,
capaç de tombar la força de la dreta insular, i que per això ara
pretenguin culpar al més petit de les conseqüències de la seva mala feina, me pareix ridícul, sincerament.

[@more@]

També me pareix ridícul que se’ns acusi als d’Esquerra, avui mateix,
d’haver ‘fet el paripé’ amb les negociacions (Biel Barceló dixit),
o que no teníem voluntat de pactar: a l’assemblea de Sineu de principis
d’estiu, l’acord per iniciar converses va ser unànime. Tampoc és cert
que no s’hagin tractat, en les reunions, els contenguts ideològics del
Bloc: la ‘Declaració Política‘ la varen redactar representants dels
tres partit en negociacions. D’altra banda, si el Bloc ja funciona des
de fa unes setmanes sense Esquerra, tampoc ha mostrat els seus, de
‘contenguts ideològics’ o programàtics.

Però d’altra banda, entenc l’enfadada dels dirigents del Bloc, sobretot en
llegir el comunicat de premsa d’ahir; si hagués estat al revés, jo
també m’hagués sentit insultat.
No entenc com, si segons paraules textuals, ‘les portes no estan
tancades definitivament a l’acord’ -això sí, més ajustades-, a la roda
de premsa s’acusa als altres partits de mirar només per la cadira i no
pel país. En tot cas, no ho fan més que, per exemple, els companys
(supòs que ho hem de dir així, ara ja) d’Entesa per Mallorca. El to de
la frase és, com a mínim, desafortunat: no vull dubtar, com ningú ho
pot fer de nosaltres, que tots els partits d’esquerres volen el millor
per Mallorca. No crec que atacant-nos mútuament, amb retrets d’aquest
tipus o amb les acusacions que esmentava abans, facem cap favor al país
que tots deim defensar: tanmateix, ara o més tard, estam condemnats a
l’entesa, a la unitat d’acció i a empènyer cap al mateix costat, que és
a l’esquerra. I nacional.

Malgrat tot això,
jo era partidari d’arribar a l’acord del Bloc -massa que ho he dit-, i
no al que finalment s’ha decidit, que seguesc sense entendre, però que
respect -quin remei!- per la majoria absolutíssima amb que va ser
aprovat. No el compartesc, perquè tampoc li veig un benefici tan gran
com des de l’executiva se’ns ha dit: per exemple, crec que l’acostament
a Entesa ens allunya de les organitzacions socials sense les quals
l’esquerra nacional mallorquina no té res a fer, és a dir, l’OCB i el
GOB, i les seves plataformes ‘satèl·lits’. Guanyarem vots i gent, això
és segur, però dubt que guanyem suports més enllà dels de la pròpia
coalició. Guanyam partit i perdem xarxa, tant de bo m’equivoqui.
Proposar-se substituir el PSOE pràcticament només a partir de l’eix
nacional, tenint en compte qui són els votants socialistes, també ho
veig molt difícil…

Supòs que ja no val la pena lamentar-se més: la meva capacitat de
convicció en l’assemblea d’ahir va ser nul·la. Però a mi tampoc m’han
conveçut: no tenc intenció de dir res més al respecte, per respecte,
precisament, del resultat de la votació. No dividiré -tanmateix no podria-,
però tampoc sumaré, perquè crec que, amb la meva postura actual, no
sumaria; és més, per ara, no vull sumar-m’hi, a l’acord, i
manco amb el to que s’ha usat per justificar-ho: tenc molts més amics
al PSM i a EU-Verds que a Entesa, Mallorca és petita, tots ens coneixem
i ens trobarem per tot; no vull que se me retregui una decisió que jo no he
compartit des del principi i un to per justificar-la que no puc compartir en absolut. Com
vaig dir ahir, si les coses no canvien cap a millor, la meva feina quedarà centrada en Bunyola.

Confiï que a partir d’ara tot millori i s’arregli. Que les relacions se
normalitzin i facem camí en el mateix sentit, Bloc i Esquerra (+
Entesa). Confiï que, maldament els problemes que ha tengut, el Bloc
PSM-EU farà uns bons resultats; però sobretot, confiï que l’aposta
d’Esquerra també resultarà, al final, atractiva, i aconseguirà uns
excel·lents resultats: l’Esquerra Nacional ha de ser al Parlament. I hi
serà. Esper que vagi bé.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Desil·lusionat (II i definitiu)

  1. Dessmond diu:

    Potser es podran fer pactes després de les eleccions. Complicada la vida política.
    Com a mínim treballa per Bunyola. Sempre és més agrait. Ànims!

Els comentaris estan tancats.