Naixement i mort de l’ex-Bloc

Per a qui li interessi, he recopilat en aquest .pdf tots els escrits penjats al blog que xerren directament de l’ex-Bloc. A part, els ‘posts’ Salvem la Mediterrània: Eivissa no descansa i Després de la ressaca eivissenca, més de passada, també hi fan referència.

Esper que la recopilació sigui de qualque ajut per intentar entendre
què ha passat; des de la distància geogràfica i com a simple militant,
aquesta ha estat la meva manera de veure el procés.

Veureu que vaig començar apostant per la il·lusió i he acabat desil·lusionat
per partida doble. Esper que en els mesos que vénen, els esdeveniments
me facin tornar a il·lusionar-me. Tenim molta de feina si volem canviar
aquest país.

Als ex-bloquistes, al entesos i als meus companys d’Esquerra només els puc dir: sort a tothom, que la necessitam.

[@more@]

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Naixement i mort de l’ex-Bloc

  1. Dessmond diu:

    Ànims. Gent que s’estima el país com tu no es pot desil·lusionar mai de la vida.!
    Des de la discrepància ideològica, et desitjo el millor. Sempre hi ha mals moments en la política, però sempre acaban sent l’anècdota.
    Bunyola, com a mínim, necessita gent activista com tu. I els PPCC, també!

  2. JV diu:

    Sens dubte tens feina per endavant i el nostre pais necessita gent jove com tú. Ets honest amb tu mateix i no és poca cosa. La democracia ens ha ensenyat més a perdre que no a guanyar. En el teu cas fins i tot dins el teu propi partit. Has defensat la teva posició amb un bon discurs. De tot s’aprèn. Ara, però, cal arromangar-se i lluitar vora els qui et són més aprop, malgrat no t’hagin donat la raó. Deixa que el que és passat es pugui veure més envant d’una manera més clara.

Els comentaris estan tancats.