Mereix que el passin per IB3

Per culpa del programa de Cuatro Cuarto Milenio,
les nits del diumenge estan dedicades, al
meu pis, als fenòmens paranormals, exorcismes i altres herbes maleïdes.
Però aquest diumenge he gaudit de cine de terror ‘extra’: he fet sessió
doble de fantasmades, tota la vesprada, des de les 8 fins
a les 12 de la nit -fent un descans pel Barça, això sí-. començant per
la més grossa i horripilant, mescla de thriller i cine gore del més dur
-un snuff movie polític, diria jo, amb altíssimes dosis de pornografia-:
el DVD de CiU. No ho he pogut resistir. La pel·lícula de l’any (qui sap
si de la legislatura…) sense cap dubte; perquè després encara diguin
que el cinema català no té futur.

[@more@]

No entraré en detalls; val més que cadescú ho vegi, si pot, i en tregui
les seves conclusions. La meva és: ‘com he estat capaç de sobreviure
tres anys a aquest regne de la tirania que ha estat el tripartit?’. És
el primer que penses quan acabes de veure el documental. Jo, a
més, de tot d’una m’he sentit profundament desconcertat: per una banda,
content de ser viu per poder-ho explicar; però per l’altra,
aterroritzat per la meva ingenuïtat tot aquest temps, en reflexionar
-el documental vol ser una gran reflexió– d’haver viscut davall aquest eix del mal i no haver estat conscient dels perill que suposava fins avui, quan he vist el DVD.

També se’n pot extreure qualque altre conclusió més: per exemple, ja
sabem amb qui NO vol pactar CiU. Amb els dolents, és clar. Voler pactar
amb Esquerra seria com si, jo què sé!, al final d’Els intocables d’Eliot Ness, el propi Eliot Ness i Al Capone arribassin a un acord per repartir-se Chicago. O que l’Episodi VI de La Guerra de les Galàxies,
el darrer de la saga, s’acabàs amb un acord entre Luke Skywalker i
l’Emperador Palpatine per governar la galàxia. Idò el superheroi Mas
tampoc se deu imaginar governant la Generalitat amb el’ supervillano‘ Carod. Vaja, és el més normal, crec.

Imagín que una súper-producció d’aquestes característiques -que encara
no sabem què ha costat, però la inversió segur que no deu ser petita-
tendrà més sortides comercials. I tenint en compte el nivell del guió,
seria una pena que no fos així. Ara que l’oferta àudio-visual catalana
s’ha ampliat, amb IB3 i TV Mallorca, a més de comptar amb el Canal 9 i
els mitjans de la Generalitat d’aquí, no estaria malament que se li
donàs, al Confidencial, més difusió. Precisament, no fa gaire en Jaume Matas apostava
per n’Artur Mas com a president de la Generalitat. Supòs que per
aquest, el candidat preferit pel Govern Balear deu ser, al seu torn, el
propi Matas: descartats els socialistes precisament per això, Esquerra
també per això mateix, i l’ex-Bloc del PSM perquè també hi ha els rojos
d’Esquerra Unida, el capo de CiU només pot animar el PP. Idò el què
dèiem: que aprofiti en Mas la seva sintonia amb en Matas per passar el reportatge per IB3, després de Vallterra i abans del karaoke. És del seu nivell.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.