Campanya desnatada

Quan fa tres anys vaig arribar a Barcelona per començar la carrera,
l’ambient pre-electoral es notava fins davall les pedres. Era a finals
d’estiu, i encara faltava bastant per les eleccions, però la sensació
era d’estar en campanya completament; de fet, record que fins i tot
tanta de dialèctica política se me va fer llarga, un poc pesada. Potser
era el cúmul d’emocions que se m’ajuntaven en aquell moment: les
prespectives que se m’obrien d’una nova vida, de nous amics i
gent nova, i de noves experiències, la sensació que un ja és gran
-encara que fins i tot ara, de vegades, només és això, una sensació-;
record, en tot cas, que vaig viure aquells mesos abans de les eleccions
amb molta d’intensitat. En bona part, supòs que això també era per les
elevades expectatives del meu partit, l’optimisme de la gent, la meva
condició de nou militant… No ho sé, però en general, i malgrat la
llarga durada de la campanya, tenc un bon record d’aquells dies:
l’eufòria de la nit electoral, la sorpresa creixent a mesura que
s’anunciaven els resultats, els crits d’independència! i de Carod president!,
i l’alegria de tots els militants que ens aplegàvem a la seu d’Esquerra
per l’ocasió va ser el millor desenllaç possible per a tanta d’emoció
contenguda.

Varen ser uns mesos d’alta tensió, senties converses sobre el
tema a qualsevol lloc: als cafès, al metro, a l’ESMUC, amb els companys
més interessats i fins i tot pels que no havien demostrat mai un
interès especial per la política. Ben al contrari d’ara. Ara, hi ha
campanaya? M’he demanat això avui dematí, quan anava cap al metro. Jo
visc entre Gran Via i la Ronda de Sant Antoni, i cada dia agaf el metro
a la Plaça Universitat, L1; avui m’hi he fixat, que en tot el trajecte
de la Ronda entre el pis i la boca de l’estació no hi ha ni una sola
banderola de propaganda! Els fanals estan ‘pelats’ de partits, sense
cap Puigcercós amb trepant ni cap Saura bidecolorat que hi
pengi. L’únic rastre d’època de votacions que he aconseguit veure en el
trajecte del dematí són dos o tres cartells d’en Mas, aferrats en
aquestes cartolines que l’Ajuntament ha instal·lat, en aquest cas, a la
Plaça Goya, davant el monument a Francesc Layret, pobre…

[@more@]

És curiós, però aquesta és la campanya més desnatada, light i poc sucosa que he vist. Inèrcica,
diria jo; traspua ben poca emoció, com si tot ja estàs decidit. I de
fet, hi està: en Mas serà el president de la gran sociovergència, en
Montilla s’enfonsarà -perquè s’enfonsarà- i pactarà amb CiU, quin
remei!; ICV creixarà una mica, el PP no farà res més del que sol fer i
Esquerra pujarà a 25 diputats. Aquesta és la meva ‘porra’, però crec
que és la que fa la majoria de la gent, amb matisos, però sense gaires
diferències, ni sobre el número d’escons de cada partit ni sobre el
desenllaç final: un grosser pacte regional.

I com que ja ho sabem tots, això, que passi el que passi, CiU i PSC ja
tenen el contracte fet (davant notari?), les eleccions han perdut
interès. No val la pena gastar esforços per canviar el que ja està fet.
Aquestes eleccions són la conseqüència del pacte del gener, el de
l’estatutet. El del Tinell, en canvi, era per fer un bon estatut; mort
aquest, mort el Tinell i el govern que se’n derivava. El 30 de gener se
va pactar això: un estatutet i un governet nou per administrar-lo. El
de’n Mas & ZP, vull dir, Montilla.

Total, que falta un poc més d’una setmana i les eleccions podrien ser
demà, que no passaria res gaire diferent del que deia abans. Sort que
aquest cap de setmana hi ha 12è ‘partit del segle’ amb el que duim de l’actual, i se presenta bastant igualat. S’animarà un poc
l’ambient: és més complicada la porra pel Barça-Madrid d’aquest
diumenge que la de les eleccions de l’altre.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.