La filosofia del Blanquerna

El procés (des)bloquista d'aquest estiu ha deixat massa ferides obertes que potser hauríem d'anar superant, que badant, badant, les eleccions són a la cantonada. Vaig dir que no tornaria a parlar del tema, que tot plegat m'havia decebut molt, i que m'havien fuit les ganes de fer política més enllà de Bunyola. I encara és així. Però veig que el temps passa, que falta no gens per canviar d'any -any d'eleccions!-, i que l'únic debat existent entre els mallorquins catalanistes és per tirar-se els trastos pel cap i defensar-se dels atacs dels altres.

Durant la preparació de la candidatura de 'Més per l'Obra', l'estiu passat, per renovar l'OCB -procés que temíem que pogués ser més complicat del que realment va ser-, en una discussió sonre com havíem d'enfocar la cosa, vaig sentir a dir a en Tomeu Martí unes sàvies paraules: "no discutiré mai públicament amb un patriota, per molt en desacord que estigui amb ell, perquè per damunt de tot, és dels nostres". Ara mateix no record si eren aquestes mateixes paraules o unes altres -i que no se m'enfadi en Tomeu-, però el sentit era aquest, una excel·lent reflexió. Tenia, i té, tota la raó del món: per moltes desavinences que tenguem, hem de saber qui és que està de la nostra part i qui no.

 

[@more@]

Aquest crec que era l'argument principal dels impulsors del Bloc, que ens ajuntàssim els que estàvem al mateix costat. I, tot i així, no ha pogut ser -tot i els modestíssims intents d'un servidor-. Una pena, seguesc pensant, però més pena fa que després d'un mes d'haver liquidat el tema, sigui precisament aquest tema l'objecte de debat principal entre la nostra gent. Per què no parlam del PP? Per què no començam a parlar què farem el dia després de les eleccions, amb el PP sense majoria absoluta i podent condicionar el previsible govern de n'Antich? Perquè se suposa que se tracta d'això, no és ver: d'impedir la majoria absoluta del PP i que n'Antich hagi de fer un govern en clau nacional tant com sigui possible -i això només dependrà de la nostra força-. Seguim amb la dinàmica de punyir dins les ferides, de fer rajar sang i espires entre uns i altres, de contraposar raons i projectes, a veure quin és més 'útil', més 'autèntic', més 'd'aquí', més 'd'allà', etc.

Sobretot, sorprèn el to de certes entrevistes, articles, o qualque comentari que se pot llegir en fòrums virtuals, fets amb intenció de fer mal; que no destil·len concòrdia, precisament… De què serveix, discutir, i sobretot d'atacar els altres? Els que fa un mes érem possibles companys, ara som enemics i responsables de no-sé-què? El que està fet, fet està, i no val la pena rompre's les banyes per una cosa passada. Jo, aquest estiu, ja m'he romput les meves per una opció determinada, i no m'ha servit de res: tampoc servirà que me les segueixi rompent. Val més gastar esforços i mirar cap envant, i començar a refer lligams enlloc de rompre els que encara queden, que n'hi ha: ahir mateix sortia a El Punt -i supòs que a l'Avui també- un manifest de suport a CiU firmat pel Bloc Català i Unitat Catalana (Catalunya del Nord), Bloc Nacionalista Valencià, i PSM i UM. Qui ho diria!

Esforços i trobades com el seminari organitzat pel Grup Blanquerna d'aquest cap de setmana a Cala Millor, Son Servera (a prop de la piscina més famosa de l'estat..), més interessant que mai; aquí hi ha tota la informació. Però vaja, és del més interessant que s'ha fet darrerament a Mallorca. Jo no hi he pogut anar, però sé que hi havia gent del PSM, d'Esquerra, d'Entesa per Mallorca, i fins i tot, d'Unió Mallorquina, tant si eren assistents com gent de l'organització. És aquesta filosofia, són aquests espais, i no més ferides obertes, el que necessitam. És la feina conjunta que s'ha fet aquests dies al Blanquerna, i que se fa al GOB, i a l'OCB, i a les Plataformes, la que hauríem de dur als partits -la que és útil per al país-, i no al revés, com potser podria passar: res seria més dramàtic que el fraticisme partidista s'importàs a les organitzacions socials del nostre país.

Tanmateix, si tants de punts en comú tenim -que els tenim-, i si després de les eleccions estam condemants a governar junts, i si treballam junts -i fins i tot se fan altres coses… junts-, i participam als mateixos debats, i trobades, i organitzacions, etc., no val la pena voler que la sang no deixi de rajar; acabarem per tenyir de vermell el que encara no hi està. Són projectes diferents, els que s'han debatut aquest estiu, però no distants; no té sentit que els allunyem encara més. Mallorca és massa petita com perquè les ferides que ara quedin obertes se tanquin aviat. Val més deixar que cicatritzin totes soles i mirar de fer-ne a qui realment se les mereix, que no és altre que el PP. I queda poc temps…

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.