Ressaca electoral

Arrib a la seu electoral d'Esquerra, l'hotel Barceló-Sants (el que s'aixeca damunt l'estació), pràcticament a les 20h en punt, just en el moment que TV3 comença a donar les primeres dades, que en aquest cas és una enquesta a peu d'urna que ens dóna entre 21 i 24 diputats. La sala, mig plena, mira la televisió amb atenció, i no ens acabam de fiar del que diu na Mònica Terribas: "la nit és molt llarga, i això encara només són enquestes".

Mentre esper que surtin les primeres dades reals, que s'han anunciat per les 20:30, faig la xerrada amb en Joan Lladó i en Joan Llodrà -president i secretari d'organització d'Esquerra de les Balears-: jo, que tenc un dia optimista, els dic que anirà bé, que farem 25 diputats; ells no ho veuen tan clar. De Mallorca també hi ha l'amic Àlex i na Cèlia, (el nucli manacorí) que ha vengut de Roma, on hi és d'Erasmus -i me'n duc una agradabilíssima sopresa!-. També me diuen que ha vengut en Biel Huguet, el president d'Entesa per Mallorca: "l'hauràs de conèixer…", me diu, mig rient, en Joan Lladó. És clar que el vull conèixer!

 

[@more@]

TV3 comença a dir el resultats: amb el 0'5%, Esquerra treu 18 diputats! Més que de decepció, a la sala les cares són d'espant. No ens ho creim: "això no vol dir res, són massa pocs vots". Confiam, com fa tres anys, que a mesura que avanci el recompte anirem pujant. Però l'únic que puja és el percentatge de vot escrutat, i fa una bona estona que Esquerra ha passat de 18 a 19 escons, i d'aquí no se mou. Quan anam pel 25%, en Llodrà, n'Àlex i jo decidim anar a fer una birra per un bar d'allà aprop. Jo estic bastant decebut per com van les coses; en Joan no ho diu, però tampoc està gaire engrescat. Ja ho veurem. Quan estam asseguts, ens telefona n'Esperança, la secretària d'organització de la nostra Secció Local, la de Bunyola, més preocupada que nosaltres, i ens confirma que, de moment, no passam de 19. Vaja.

Ens acabam les estrelles i tornam cap a l'hotel: els resultats són els mateixos; les cares dels companys, no. Ningú ho veu clar, quan de cop, cap al 70%, passam a 21. Tots feim un alè. I jo perd un sopar i en guany un altre. Des d'aquest moment, el marcador ja no canviarà: CiU no guanya gairebé res, el PSC s'enfonsa com tots excepte ells pensàvem que passaria, Esquerra pràcticament repeteix els resultats, ICV puja com s'esperava, el PPC tampoc se mou gaire i els Ciudadanos entren al Parlament (animals al Parlament?), que és sopresa per alguns i no ho és tant per uns altres. En tot cas, no representa res més que el vot espanyolista que de vegades està al PP i d'altres al PSC. De fet, Ciutadans i PP sumen els 17 diputats que tenia en Vidal-Quadras. Res de nou.

Quan s'anuncien els 21 diputats, s'obren les portes de la sala de premsa, que està separada de la nostra només per un envà. Com he llegit no sé on, se veu que la direcció d'Esquerra tenia enquestes que els donaven precisament això, és a dir, que pareix no estaven gaire nerviosos. Potser és per això que en confirmar-se les previsions, varen poder sortir tranquil·lament. En Carod compareix envoltat pels caps de llista, ex-consellers i membres de l'Executiva: discurs tranquil, satisfet, i sense banyar-se, com era d'esperar, sobre els pactes. Potser per la tensió de tota la nit, no se sent ni un crit d'independència, ni un Carod President!, ni res. No és, lògicament, una nit d'eufòria, però tampoc podem dir, al final, que hagi estat un desastre. És més, quan s'acaba la roda de premsa, potser per les paraules d'en Carod, potser perquè l'escrutini s'acaba i ja està tot dit, comencen les rialles i els comentaris alegres: ha anat bé.

Davant, fent fotos com jo mateix a en Carod quan parla, hi tenc en Conrad Son, que ha vengut amb una amiga seva. Aprofit el moment de relax… posterior per conèixer-lo i quedar amb ell que si l'any que ve Esquerra entram a l'ajuntament de Bunyola, el convidarem que véngui a fer un passi comentat de la pel·lícula que va rodar al poble no fa gaire, La memòria dels peixos. De fet, al seu moment ja vaig proposar això mateix al regidor de Cultura, però en Sebastià va trobar que era 'massa'… Massa beateria, dic jo. També tenc el gust de conèixer la seva amiga Evita -amb dues besades… una a cada galta, malpensats!- que és la protagonista del darrer film d'en Conrad, La mar no és blava, i que segons ens explica ha estat designada la millor pel·lícula eròtica de l'any, i filmada íntegrament a Mallorca. Idò que la véngui a presentar, també. I si pot ser, amb l'amiga, és clar.

El trui ja ha acabat, queda poca gent a l'hotel, són les onze i mitja i els mallorquins decidim anar a sopar. A més, ens espera en Biel Huget, que ha passat per la seu de CiU. Després d'haver rebut dues besades d'una estrella del porno, trobar-se amb el president d'Entesa ja no se presenta tan excitant com al principi del vespre. Sopam un devora l'altre, parlam, i no passa res. Al final, diria que ens hem fet amics i tot. A mi m'ha caigut bé. Això sí, tots dos confirmam que tenim punts de vista bastant diferents: les seves prioritats no són les meves, i la manera d'enfocar-les tampoc. Jo no puc ni imaginar-me, a diferència d'ell, de qualque dia plantejar-se a parlar amb UM d'una entesa electoral. Per mi, UM, PP, PSOE, etc., són la mateixa cosa, i no precisament bona. També confirm que aquest blog és molt seguit per la gent d'Entesa, començant pel seu president…

En acabat de sopar, i ja són la una i mitja d'avui, partim tots cap al Tio Canya per rematar la festa. Sopresa: està tancat. Se veu que els resultats no han estat suficients com per celebrar-ho amb una farra com toca; amb una copa de xampany haurà bastat. Pareix que no tendrem 'ressaca electoral'.

En definitiva, el balanç de la nit és, en resum, bastant positiu:

– Esquerra ha aguantat bufetades i DVD's de totes bandes molt millor del que molta de gent se pensava. Poder dir, per tant -i és ben cert-, que hem consolidat un espai propi, que ronda el 16%.
– Una altra vegada, CiU -que no ha fet tant com creien- i PSC -que ha fet el ridícul- depenen d'Esquerra per governar. De totes maneres, jo crec que s'ho faran dependre per governar junts.
– M'emprenya pensar la cara d'orgasme que els deu haver quedat a en Pedro Jota i en FJL: 'Ciutadans logra llevar al Parlamento la voz de los catalanes, Zapatero y sus amigos aliados de ETA se estrellan estrepitosamente y bajan en votos y escaños, y Piqué paga cara su moderación y tampoco sube'. O una cosa per l'estil.
– En Biel Huguet i jo ens hem conegut i hem pogut xerrar tranquil·lament. Els d'Entesa han descobert que no som tan perillós com creien.
– Farem venir en Conrad Son i qualque amiga seva a Bunyola; per exemple, la que me va presentar.
– Hem pogut anar de gresca: com que el Tio Canya estava tancat, anàrem a un altre bar, i en tancar aquest, a un altre. Nosaltres sí que haurem tengut ressaca electoral.

Ara veurem com va la cosa: amb qui s'ha de pactar? O millor encara: s'ha de pactar?

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Ressaca electoral

  1. GdeCabrera diu:

    No volem més tripartit. Concentració silenciosa per un pacte CiU + ERC, el proper dijous dia 9 de novembre, a partir de les 8 del vespre a la plaça Sant Jaume de Barcelona. Més informació a http://www.unitat.org Passa-ho

Els comentaris estan tancats.