Perpinyà

Aquest cap de setmana he estat a Perpinyà, a passejar per la Fidelíssima -llegenda que ara han substituït per la catalagne, per si de cas s'oblida: totes les papereres i contenidors ho duen estampat-, que feia temps que no hi anava, i mira que té un encant; veure acabar el Correllengua de la CAL, i a un dels darrers concerts d'en Llach que tendré ocasió de sentir. Llàstima, perquè justament l'home s'havia engripat (hi feia fresca, a Perpinyà, molta més que a Barcelona o Girona) i no se va poder lluir gaire. Però no per això me va deixar d'entusiasmar, a mi i al públic que omplia tres quartes parts del recinte firal on se feia el concert.
 

[@more@]

Ha estat una excursió breu, d'un dia-i-un-poquet-més, amb companys de l'OCB; Perpinyà és una ciutat petita com per visitar-la amb una jornada. A part de fer-hi el turista, però, hi érem per fer país. Qualcú pot pensar que quin sentit té voler fer país a fora del país?. Massa pel·lícules és el que ha vist aquesta gent. Perpinyà, i aquests -pocs- dies ho he vist clar, és ben de ple el nostre país encara que hi hagi una frontera pel mig que ens separi o que se facin documentals o publi-reportatges que ho vulguin negar: la capital del Rosselló està coberta de senyeres i referències a la cosa catalana (brassérie catalagne, librerie catalagne, etc.); el català hi és pràcticament tan invisible com ho pugui ser a l'Hospitalet de Llobregat, Badalona, València, Palma, Eivissa o Alacant; els catalanistes no són gaires -potser allà són una mica més pocs, és cert- i estan barallats, com passa arreu, en aquest cas, entre les escoles de La Bressola i les d'Arrels; i l'autopista que hi arriba -la que a Espanya se diu del Mediterrani i a França, La Catalagne– també és de peatge. Ah!, i també hi ha La Caixa! Qui pot negar que no parlam del nostre país?

Escapar-se a Perpinyà, ni que sigui per un temps tan curt com el que he tengut jo, hauria de ser una obligació, ni que fos moral, per a tots els que volen conèixer el país, per saber com se construeix aquest país fins i tot on és més difícil. És cert que allà -a Perpinyà, perquè la resta de les comarques nord-catalanes ofereixen, per sort, altres dades molt més optimistes- la llengua és poca cosa més que un souvenir folklòric, que la reivindicació política està plantejada amb uns altres termes completament diferents dels de la banda espanyola del país, que viure només en català ni tan sols se planteja, per ara, entre els més militants -sinó que més aviat, el que se vol és sobreviure-. Però també és cert que, malgrat tot, aquesta lluita hi és, i amb gent jove disposada a seguir-la, amb partits petits però cada vegada més grans (i que, com a la resta dels Països Catalans, cadescun té les seves preferències sud-catalanes: Bloc Català i Unitat Catalana van amb CiU, i Esquerra… amb Esquerra), amb associacions com les mateixes escoles de La Bressola que cada any tenen més alumnes; amb Ràdio Arrels; amb les penyes de la USAP, que són quelcom més que una penya; amb els castellers, grallers i sardanistes; amb la plataforma contra la THT-MAT

La MAT. És el que més m'ha cridat l'atenció d'aquesta excursió: pel que implica, pel que ha suposat per a les dues Catalunyes. Curiosament, la casualitat -casualitat?- ha volgut que jo fos a Perpinyà, on hi ha gent que diu que aquí hi descansa en pau per sempre el Tripartit I, quan estava a punt de néixer el Tripartit II a Barcelona. Bona notícia per als catalans del sud, això del Tripartit, però crec que també ho serà per als catalans del nord. Per tots i pel país. Al nou govern hi haurà dos partits, que han sortit reforçats de les eleccions, que s'oposen a la MAT que ha de destrossar les dues vessants catalanes dels Pirineus -i després, molt més avall, la Valldigna i altres racons del País Valencià-, i només un, i debilitat, que d'entrada diu que hi està a favor. Serà un tema calent, segur, però aquí hem de ser forts, i ho dic bàsicament per Esquerra: molt més forts que en la legislatura anterior. La MAT és una lluita que, per primera vegada en molt -molt- de temps, ha unit les dues bandes de la frontera. Feia molt -molt- de temps que no se sentia a dir que 'sem un sol poble català, la frontera no existeix perquè tots sem catalans contra la MAT!, com va dir ahir un encès pes pesant de la plataforma al descans del concert. I ho va dir, és clar, en català: NO a la MAT.

Un cap de setmana curt d'excursió pel Rosselló, que m'ha servit per pensar una mica i observar altres coses, el país d'una altra manera, que la realitat espanyola ens tapa. Per ser tan aprop, Perpinyà encara és massa enfora. Supòs que això és el que he vist millor: no tant pensar en Madrid, a l'oest, i a mirar més cap al nord; perquè mai, mai, mai ens podem permetre el luxe de perdre el nord…

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Perpinyà

  1. Carquinyol diu:

    a Badalona el català és invisible per barris. Al meu barri o al del costat ho és, però al centre o al del costat del centre no ho és pas.

    A València és més invisible, però tot i així també te’l pots trobar.

    Salutacions

  2. Amadeu diu:

    Tens raó, la cosa va bastant per barris. A Perpinyà, per exemple, si passeges per Sant Jaume, el barri dels gitanos, sentiràs català pel carrer: els gitanos són ja els únics que tenen el català com a primera llengua.

    Però en general, la llengua és bastant invisible a tots aquests llocs.

    Salut!

Els comentaris estan tancats.