Nit de la Cultura i de la il·lusió

La veritat és que no vaig tenir temps de conversar gaire amb els amics i coneguts que acudiren a la 'Nit de la Cultura' d'enguany a l'Auditori d'Alcúdia: vaig arribar amb el temps just i me'n vaig poc després del final. És la festa, aquesta, que cada any organitza l'OCB per lliurar els premis '31 de desembre' a les persones, empreses i entitats que s'han destacat per la seva lluita per la cultura, per Mallorca i per la llengua catalana, i és tot un esdeveniment social del catalanisme i el progressisme mallorquí. Jo només hi havia anat una vegada, quan encara governava el Pacte, i n'Antoni Mir era el president de l'Obra; me'n record que actuava en Raimon, i que a l'entrada del Conservatori, on se feia a l'acte, molta de gent demanava a la furgoneta de TV3 què feia el Barça, que precisament jugava contra el Mallorca a Son Moix: va guanyar per 0 a 4 (la darrera victòria sonada d'en van Gaal, que al cap d'un mes i mig va ser destituït).
 

[@more@]

Enguany me tocava anar-hi, ja que donaven un dels premis, el 'Francesc de Borja Moll', a la llibreria que ara farà 25 anys, un mes de febrer, n'Antoni Artigues i mon pare obriren al carrer d'en Rubí de Palma, en ple centre de la ciutat. Més tard també s'hi apuntaren n'Arnau i na Dolors, i en Miquel i na Jerònia. Quart Creixent és l'única llibreria de Mallorca i de les Balears que només ven llibres en català, i com va dir el presentador de la gala, és 'més que una llibreria': per molts, és també un petit centre cultural i de trobada al cor de Palma. I per si fos poc, també estava premiat l'amic Joan Amer, fill de quartcreixentistes com jo, pel seu treball brillant sobre els hotelers de Mallorca.

L'acte, retransmès per TVC i Televisó de Mallorca, va ser els millors que se recorden. Les actuacions musicals i de dansa (entre d'altres, del ballarí flamenc Rafel Amargo) les projeccions, els homenatges a en Damià Huguet i en Miquel Àngel Riera -amb en Biel Mesquida, que ho explica al seu blog, i en Miquel Mestre com a deïdors de luxe- el lliurament de premis, el discurs d'en Jaume Mateu, etc. Fins i tot la salutació que va enviar la Princesa hi va quedar bé: pocs aplaudiments i qualque xiulet. Per això envia vídeos en lloc de venir ella. De tot, només m'hi va sobrar, pel meu gust, qualque referència electoralista de qualque premiat, però ja el coneixem, i la presència de qualque jove pianista que a dia d'avui encara no sap que hi feia allà, ni jo, que he anat a classe amb ell, tampoc. Però en general, va ser una festa magnífica, i en acabar no me vaig aturar de donar l'enhorabona per tot als amics de la Junta.

Com és habitual en aquest tipus d'actes, a més dels socis de l'Obra i amics en general, hi havia representants de tots els partits d'esquerres, i el batle d'Alcúdia, que és d'UM, i persones d'altres espais de l'òrbita nacionalista. Per coses d'aquestes, tothom se posa d'acord; la unitat és possible, podríem dir, almanco en aquestes ocasions… Però el millor de tot va ser el missatge general, d'avís de la realitat crua, però d'optimisme. La brillantor de l'acte me va fer recordar que fa uns anys l'OCB estava en una situació quasi crítica, i que ara és una entitat dinàmica i que ha tornat a il·lusionar a joves i veterans. El procés de renovació de l'Obra demostra que el canvi és possible fins i tot en les circumstàncies més difícils -i mai havien estat tan difícils!-, que no hi ha res perdut. Tot plegat va ser per sortir amb les piles carregades; d'il·lusió, naturalment.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Nit de la Cultura i de la il·lusió

  1. Dessmond diu:

    Vaig veure la retransmissió per TV. De les poques coses que es poden veure per la caixa tonta. Em va agradar força.

Els comentaris estan tancats.