Miscel·lània de Nadal

Nadal és temps de fred, almanco en aquestes latituds, tot i que cada vegada, i enguany ho hem tastat d'aprop, la fredor arriba més tard -i segurament se n'anirà més prest-. Causes naturals, diuen uns, conseqüència de l'efecte hivernacle i el matractament de la biosfera del planeta, diuen -deim- uns altres, però tots estam d'acord que el canvi climàtic és cada dia més evident. A mi no deixen de fer-me gràcia, per exemple, els promotors i propietaris de les pistes d'esquí, que tan han contribuit a desforestar immenses zones d'alta muntanya (amb el desastre ecològic que suposa), i que ara s'estiren els cabells amb l'escalfament global. En canvi, hi ha gent com el president de Rússia que està la mar de content amb la calor, ja que així, assegura, la Federació se convertirà amb una potència agrícola. En tot cas, agradi o no, Nadal pareix que cada any serà més i més calentet per desgràcia o defecte de la gestió de l'ecosistema per part de l'ésser humà.

Malgrat l'encalentiment global, ens agrada, als europeus, imaginar-nos un Nadal blanc, fredoler i constipador, com si passejar amb el nas vermell que degota i la bufanda fins al coll fes 'més Nadal'… A Mallorca, de fred no n'hi fa tant com aquest esperit nadalenc reclama, i si s'hi arriba, a cada casa, entre xocolatades, foganyes enceses permanentment, qualque copa de més… i -és clar!- les càlides reunions familiars acompanyades de menjarassa, s'encarreguen d'apujar la temperatura. També n'hi ha que celebren el Pare Noël, tot i que a ca meva sempre hem estat de Reis (els d'Orient, no d'Anjou).

 

[@more@]Tanmateix, he de reconèixer que enguany Sant Nicolau realment s'ha aturat a Mallorca, o és que els Reis han vengut abans d'hora. Dos presents ens han deixat, que han contribuït a escalfar l'ambient… d'aquestes illes, que hi tenim un micro-clima particular, i des de fa uns anys bastant podrit, però potser (?) en vies de descontaminació. D'una banda, des de Madrid ens han regalat un sac de carbó amb forma d'estatutet nou, una nova bírria que pot permetre millorar mínimament el nostre autogovern o acabar de rematar-lo, segons qui el gestioni. És, el nou estatut, com el regal de la padrina: ni te l'esperes ni li fas gaire cas, perquè mai és allò que havies demanat, però que per educació no el tires sinó que el guardes en un calaix. En el nostre cas, no és educació sinó obligació. No era el que havíem demanat ni el que, en el pitjor dels casos, esperàvem. Això sí, com el nin aquell de l'acudit del regal de la cagarada de cavall, que amb una merdeta li basta per estar content -qui el sàpiga que l'expliqui-, en Matas deu pegar bots d'alegria.

Carbó estatutari per a nosaltres, i carbó presidiari pel PP. Un batle tancat i un altre que va pel nateix camí. Un conseller amb carbó fins al coll i tot un govern que hi pot acabar. La intenció de vot pepera ha baixat en picat, i ja han de sortir en processó abans de Pasqua -que som a Nadal!- a fer penitència. El carbó no se'l mereixen, diuen, sinó que la culpa és de Madrid, que és socialista. Com sempre, vaja. Pareix que el sac de carbó per a ells és més gran que el nostre, fins al punt que no se xerra de res més: tothom sap que el batle d'Andratx ha passat per la presó, però poca gent està al corrent que s'ha aprovat un nou estatut. Tot aquesta carbonada ha de ser per encendre més els ànims de la gent que reclama i desitja un canvi al Consolat: sobretot ara, que no se refredin l'empenta.

I parlant de Nadals calents, on no hi arriba mai la calentor -mai que sapiguem- és dins les esglésies. Avui que és nit de Matines, i per tant de Sibil·la, i que per això molta de gent hi va, podrien mirar d'encalentir els temples. Me fa la impressió que és un tema de moda, això de la Sibil·la, sobretot aquests dies, però la resta de l'any també. Diguem que ha guanyat espai mediàtic. El nostre DVD sobre el tema, per exemple, me sorprèn del ressò que ha tengut. A part de la notícia dels diaris del dia de la presentació al Consell, per ara hem sortit -que jo sàpiga- per ONA Mallorca, a L'Esfera, i per la SER, avui mateix, a Hoy por hoy ed. Mallorca. Dijous vaig fer-ne la presentació a Can Alcover, el nou centre cultural de l'OCB -l'antiga casa del poeta-. Va agradar molt als assistents, la nostra feina, i fins i tot m'han comentat que divendres unes quantes persones telefonaren a la seu de l'Obra demanant on se podia trobar. També altra gent m'ho ha demanat. La veritat fa ràbia: el Consell ens donà pressa per tenir el DVD editat a principis de mes, per poder-lo vendre durant aquestes festes; idò no sé molt bé per quins dallonses, no serà a les botigues fins dia 27. Una bajanada, i la gent que demana i demana.

Per cert, de presentacions, per ara, és segur que se'n faran dia 27 a Sant Llorenç, dia 29 a Maria de la Salut i dia 6 de gener a Felanitx. I se n'han de fer més. No m'hagués pensat mai, sincerament, que un treball científic de divulgació com aquest pogués ser tan mediàtic: creia que no passaria dels cercles entesos (per cert, aviat n'ha de sortir un article a l'Avenç, si no és que ja ha sortit, del mestre Joaquim Rabasseda). Però enhorabona a tots els companys, és a dir, a n'Antònia, na Rosa, na Mònica, en Francesc, n'Antònia Maria i en Jaume, el director de l'equip, per entre tots haver fet una feina tan ben feta i que pareix ser tan popular.

Molts d'anys a tothom.

I bon nadal… com més calentet millor…

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.