Diada de Mallorca

Avui horabaixa, vigília de la Diada de Mallorca (per cert, la bandereta de dalt és idea d'en Gabriel Bibiloni), els carrers del centre de Palma han vist desfilar una gran pancarta, seguida de milers de persones, amb el lema 'Som una nació. Autodeterminació'. Fa anys, aquesta manifestació se celebrava el mateix dia 31; però la inoportunitat de la data, sobretot quan s'acosta el vespre, va fer-la moure a dia 30. Des d'aleshores, sempre hi havia anat, a aquesta cita, amb una bandera de les JERC, o darrera la pancarta d'Esquerra, fins i tot quan érem els mateixos els que aguantàvem les banderes i la pancarta.
 

[@more@]

Però ara Esquerra ja és un partit gran; no tan gran com Unió Mallorquina o el PSM, encara, però ja no és el partit de quatre joves que se reunien esporàdicament en una espècie de 'colomer' que teníem llogat prop de la Rambla, i d'això tampoc fa tant de temps. És el partit més petit de l'esquerra mallorquina, sí però és l'únic que va a l'alça, i que agumenta en nombre de militants, agrupacions i candidatures municipals. Fa pocs anys, per exemple, hagués estat impensable reunir quatre-centes persones a la presentació dels candidats al Parlament i al Consell -en un acte, per cert, on m'hi sobraren les referències al Bloc: el nostre projecte no hauria de necessitar comparar-se amb cap altre per afirmar-ne la validesa-. Esquerra ha passat de ser testimonial a ser un projecte seriós i que engresca: de fet, m'han comentat que darrera la pancarta d'avui del nostre partit hi havia moltíssima gent, més que mai; fins i tot potser n'hi havia qualcun que hi sobrava, que no se sap mai si segons quines adhesions ara incondicionals, d'aquestes de tota la vida, resten en lloc de sumar. Però bé, a un partit amb expectatives sempre li surten 'amics' fins de davall les pedres.

La convocatòria d'avui, entre d'altres organitzacions, la signaven Esquerra, el PSM, Entesa per Mallorca i el Bloc. Se veu que el darrer dia de l'any són capaços, els partits, de caminar tots junts -i fins i tot d'acordar un itinerari comú!- ni que sigui per recórrer l'escàs quilòmetre de la manifestació, des del Born a la Plaça dels Patins; deuen ser les dates, que ho fa possible, aquests dies de pau amor i consumisme. La resta de l'any, de passes conjuntes, res de res, ja ho hem vist: cadescú pel seu vent, amb el seu bloc, la seva entesa o el seu espai, i ves a saber quin va primer. Però per Nadal i Cap d'Any, les diferències se solen aparcar, ni que sigui simbòlicament: jo mateix som el primer que, després de sentir les dotze campanades de clouen l'any, començ a repartir besades i aferrades sense mirar si conec gaire o no tal o tal persona, o si me cau millor o pitjor. És un ritual, una tradició, que el darrer dia de l'any, i en el nostre cas, el penúltim, tothom sigui amic de tothom. I qui diu tradició diu folklore

Avui no hi he anat, a la manifestació, per primera vegada en uns quants anys. No entenc, o més aviat no m'agrada, que en els temps que corren -i com corr el temps: ja som a l'any de les eleccions!-, ens poguem posar d'acord per aguantar un tros de tela un dia a l'any, tot just quan s'acaba, i fer veure que som tan amics, i en canvi durant els 363 dies precedents no haguem estat capaços d'acordar un sol projecte d'esquerra i catalanista comú, seriós i engrescador. No m'agrada (encara estic desil·lusionat), i per això no hi he anat, que l'única política unitària sigui la del folklore, la de saludar els amics i dur una pancarta. Que per fer això, no importa esperar el darrer instant de l'any que s'acaba. Sempre hi som a temps.

A més, pel que se veu, enguany hi ha anat més gent que altres vegades, i fins i tot qualcú que devia fer molt de temps que no acudia a aquest tipus d'actes. Millor, i millor si ha estat un èxit: serà el darrer d'enguany i, confiem, el primer de l'any que entra.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Diada de Mallorca

  1. Pep diu:

    Ei, company Amadeu, com va, som en Pep de Son Servera. Seré breu, divendres m’ho vaig passar molt bé amb vosaltres. I dissabte també.
    Idò això és tot i esper que tenguis molta sort a Bunyola i mem si véns el dia que ens presentem!

    Salut!

Els comentaris estan tancats.