Diada de Mallorca (II)

Per història i per tradició, el 31 de desembre, la Festa de l'Estendard, és la Diada de Mallorca. L'invent secessionista (mal)parit fa 10 anys per Unió Mallorquina, el PP, el PSOE i EU mai ha arrelat. La majoria de gent ni tan sols sap què se celebra… o que és festa! Tant gros ha estat el fracàs del 12 de setembre com a Doiada Regional, que enguany el mateix Consell, amb la mateixa presidenta, ja ha organitzat una commemoració de la data nacional; i fins i tot n'hi ha d'altres -que també votaren amb la Princesa i els peperos fa 10 anys- que enguany han anat a tots els actes, oficials i oficiosos, de la Diada!

I jo, que no vaig participar a la manifestació, ahir sí que me vaig aixecar ben prest per anar-hi, a la celebració de la Diada Nacional, convertida des de fa massa temps en festa local -això sí, la més important de Palma-, i segrestada per una desfilada d'espanyolistes, corruptes i perjuradors de dimensions bíbliques, és a dir, immenses. Per tot això, la nostra mai no acaba de ser una celebració, no podem deixar de banda la reivindicació.

  

[@more@]

Per exemple, el Bloc -el de Palma- va aprofitar la concentració per demanar la readmissió dels dos germans Martorell, ex-Tamborers de la Sala per la gràcia de la batlessa. La cosa consistia en, quan tornassin els regidors, posar-se una careta amb la cara d'en Pere i en Manel (per cert: s'ha de reconèixer que cada any és el PSM qui convoca més gent per acudir a la Festa: d'Esquerra, només hi érem n'Esperança i jo, i d'Entesa, ningú). No sé si na Cirer & cia. les veren, les màscares: no se solen girar (si no és per insultar-nos, com de vegades passa), però els crits de 'No hi som tots!', 'Visca Mallorca i visquen els Països Catalans!' o 'Cirer, corrupta, tu seràs la següent!', segur que els sentiren. Són vius, els del PP. Abans no ho feien així, però darrerament, per no sentir ni salvemlareals ni cirerdimissions, han fet coincidir la seva desfilada amb la interpretació de 'La Balanguera'; així, d'una banda, ofeguen els crits, i de l'altra, saben que molts dels nostres, en lloc de cridar, cantaran l'himne.

Fa anys, aquesta festa estava 'contaminada' amb la presència d'un batalló de l'exèrcit espanyol, que per més inri, se despedia amb un tir de salve: befa, espanyolisme i foment de la violència. I amb la Marxa Reial de fons. A força de protestes ('gloriosos' dematins, amb més de 200 persones cridant contra la presència dels soldats) l'any 2000 els militars se retiraren, i des d'aleshores és el cos de gala dels municipals qui actua i la banda municipal la que toca. Així i tot, la Festa de l'EstEndard no té ni la solmenitat ni l'Ajuntament li dóna la importància que històricament té: li manca gràcia, és massa curta i no és atractiva de veure. El PP l'ha convertida en una actuacioneta de dematí que la meitat de Palma no sap ni que se fa. Des de les 10, que se posa l'Estendard enmig de Cort, fins a les 12, que el retiren, a la plaça no s'hi fa res: el penó està ben tot sol allà enmig, la cimera reial també desprotegida, la gent se'n va a fer un cafè, i quan tornen els corruptes de missa, uns aplaudeixen, els altres criden, i cadescú a ca seva. Hauria de ser un objectiu del proper govern progressista de Palma, el de revifar la Festa de l'Estendard.

Dues coses més: enguany se veu que el Bisbe, que és l'hòstia, en honor del Papa i del Pepé va oficiar la missa solemne de la Seu en català, castellà i alemany. És un dels elements que suprimira de l'actual Festa de l'Estendard, això de la missa, i evitaríem disguts d'aquests.

L'altra cosa és si qualcú me sabria identificar el jove grassonet i amb un buf al coll, Arnau diu que nom, suposadament dels socialistes, i que surt en aquesta foto, de perfil, just darrera en Manel Martorell.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.