La dreta de sempre

L’estiu del 2003, pocs mesos després de la victòria del PP, l’aleshores
Conseller de Turisme de la Generalitat principatina, Antoni Fernández
Teixidó, de Convergència, va venir a Mallorca per entrevistar-se amb en
Matas i en Flaquer, el seu homòleg balear. En aquella visita, el
representant de la Generalitat se va despatxar a gust contra l’ecotaxa,
un dels projectes més emblemàtics (i més bons) del Pacte de Progrés, i
que el PP estava a punt de liquidar (ho va fer al cap d’unes setmanes).
En Teixidó va aplaudir públicament -en roda de premsa- la postura del
PP amb el tema de l’impost ecològic, i fins i tot va arribar a insinuar
que s’havien comès irregularitats amb els doblers de la recaptació. Com
és d’imaginar, el conseller Flaquer estava la mar de content, aquell
dia, veient com un "nacionalista" -no oblidem tampoc que CDC era
aleshores soci del PSM- li donava la raó en totes les mentides i animalades que el
PP havia arribat a dir contra l’ecotaxa i el Pacte de Progrés.

[@more@]

L’anècdota de l’ex-conseller de Turisme de CiU mostra ben bé on se
situa la dreta regionalista catalana: a la dreta. L’adjectiu de
"catalana" és només això, un adjectiu, substituïble per qualsevol altre
terme sintàcticament homònim, com "pessetera", "doblerera", "venuda",
"espanyola", "traïdora", etc; el que compta, com en tot, és el nom.

M’ha vengut al cap la feta d’en Teixidó quan avui dematí he llegit a l’Avui aquest article d’en Francesc Puigpelat (aquest "intel·lectual", tot un llumenera, ja va escriure
una vegada que una hipotètica unió dels Països Catalans seria nefasta
per Catalunya… perquè el PP hi seria majoritari; indubtablement, un
gran excercici de teoria política). En Puigpelat és un bon exemple de
dretà regionalista: no dubta en riure les gràcies al PP si creu que pot
ser beneficiós per a ell (o els seus), encara que amb això perjudiqui
la feina que se fa a les Illes o al País Valencià contra les
aberracions del PP. En aquest cas, l’il·luminat filòleg Puigpelat sap
que dóna arguments al Govern Balear per tirar endavant el "lingüicida" Decret Fiol (aviat veurem com El Mundo en parla, d’aquest article) però no li importa, perquè per ell, el problema de la llengua a les Balears forma part de les "peculiaritats que ignora"
-peculiaritats com ho puguin ser la sobrassada matancera o l’ensaïmada
de cabell d’àngel-, i que de ben segur estarà encantat de seguir
ignorant.

El més nefast de tot això és que encara hi hagi qui, fora del
Principat, a Mallorca mateix, cregui que aquesta dreta pot ser dels
nostres, que ens pot ajudar en la construcció del país. Hi ha
mallorquins -fins i tot destacats líders del catalanisme polític més
plural- que encara no entenen com és que Esquerra va pactar amb el PSC
abans que amb CiU: que pactarien ells amb el PP? Idò això.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.