La jota de l’encimentada o la sòcio-convergència ‘a la mallorquina’

El PSIB sap molt bé
que per ells passa l’única alternativa possible al PP, i amb
aquesta sort decideixen quina ha de ser la seva parella de ball. Per
al del 2007, n’Antich ha decidit oblidar la musiqueta del Pacte
d’esquerres -que a Madrid els sona desafinada i repetitiva- pel ball
de bot dels rebossillos i els calçons amb bufes, que és
més de lo nostro (igual que ho és el ciment,
també molt típic de Mallorca) M’imagín que en
deu haver parlat amb en Montilla, allà, pels passadissos del
Congrés: ‘Basta d’aventures rastafaris!’, li deu haver
recomenat aquest, ‘té convé més anar amb
folklòriques: amb un tros de l’ensaïmada ja se
conformen’.

[@more@]

I així ho fan PSC
i PSIB, les dues federacions socialistes (antigament federalistes)
que han canviat de ball i de parella en poc temps. Si els primers han
deixat el vals per ‘La
Santa Espina
‘ (amb en Maragall al flabiol, donant l’entrada, i en
Mas a la tenora), n’Antich s’ha comprat un traje de pageset
per poder ballar qualque jota amb SAR Munar, que si no és de
pagesa rica, ella no balla. I rica vol dir rica: doblers, negocis, un
canal de TV per ella tota sola, plans
de residus i territorials
, poder…

Diuen que n’Antich està
embullat‘,
que no se’n desfà, d’això del ball de bot, que el
vestit de pageset li ve un poc gros i que enyora l’ska del Pacte. Pot
ser, però és que al PSOE tenen molt clar això de
‘l’Espanya plural’: cadescú balla amb els coros y danzas
de cada lloc, que s’han de respectar les ‘peculiaritats regionals’,
però sense oblidar que qui marca el compàs el en ZP, no
fos cosa qualcú s’acceleri més del compte… Si a
Mallorca són típiques les jotes i els copeos, idò
jotes i copeos; que és típic el ciment? Idò més
ciment
. Sense oblidar que són les dones, en el ball de bot, les qui comanden, les que trien el ballador.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.