Salvem La Real

Idò sí: el Consell de Mallorca, la Cosa Nostra
d’aquest cantó de la Mediterrània, ha votat, pareix que definitivament,
a favor de la destrucció de La Real, que és com dir que ha aprovat la construcció
de l’hospital-urbanització de Son Espases, aferrat al monestir de La
Real. Però tots hem sabut des del començament que aquí el que importa
no és el que se fa -qualsevol excusa és bona-, sinó el que se desfà: en
aquest cas, un dels darrers paratges encara encantadors i tranquils de
Palma. Si només se tractàs de construir l’hospital, podria ser el Secar
com qualsevol altre raconet sense ciment, que encara en deu quedar
qualcun; la gràcia de fer l’urbanització allà és que serà l’excusa pel
que vendrà després, que és el Segon Cinturó. I una cosa en duu una altra, encimentada rera encimentada; així van els pactes Matas-Munar: tu hi poses la gravilla i jo el quitrà, perquè després diguin que sa Princesa ho regala tot al fatxum pepero…

[@more@]

Idò sí: durant aquests tres anys darrers hem intentat que les
institucions salvassin el paisatge de La Real; els ho hem demanat de
totes les maneres que sabíem: hem fet romeries i contra-romeries,
manifestacions, concerts de tot tipus, hem recollit 34.000 firmes
per presentar al Parlament… fins i tot hi ha hagut qui ha rebut
qualque bufetada! Però ni així. Idò ara ja no ho haurem de demanar més,
que salvin La Real, ara l’haurem de salvar nosaltres.

Durant tot aquest temps, han anat apareixent veus i opinions queixant-se
de la poca acció del moviment ecologista de Mallorca (se veu que tot el
que he dit abans és poc); d’altres -o els mateixos- han dit que hem de
fer com Eivissa amb les autopistes, que els eivissencs ens han donat
una lliçó en la lluita pel territori. Idò ara tots aquests tenen
l’oportunitat de demostrar què han après: no importa que esperin que el
GOB posi la primera tenda de campanya, sinó que poden agafar la seva en
voler i plantar-la a Son Espases, i aguantar les envestides de les
màquines i dels goril·les de l’amic Socias, que també vénen de les Pitiüses amb la lliçó apresa…

Idò sí: La Real ja només la podem salvar nosaltres. Plantem les tendes a Son Espases, posem sucre
a les excavadores, encadenem-nos als ametlers, fermem-nos als marges o
tallem carreteres; facem manifestacions i omplim els balcons de pancartes;
organitzem romeries i concerts, i sobretot, preparem-nos per rebre la
‘comitiva’ de Cort a la revetla de Sant Bernat així com se mereixen les
primeres autoritats de la ciutat i de l’illa… Qualsevol acció serà
ben rebuda i ningú hi sobrarà: veïnats del Secar
i d’altres barris de Palma, mallorquins de tots els pobles;
ecologistes, independentistes o regionalistes; del GOB, de l’OCB i de
qualsevol ONG; comunistes, anarquistes, socialistes i verds; renovadors
i oficialistes, del PSM o del Bloc, d’Esquerra o del PSIB. Per salvar
La Real, per salvar Mallorca, si no ho feim nosaltres, ningú més ho
farà.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.