De tornada de les festes de Ciutadella

Després de la rissaga, arriba la calma. I les festes de Sant Joan, les de Ciutadella, ho són, com una rissaga: acabes destrossat, cansat i ben banyat…, entre els bots dels cavalls, la calor, i l'eufòria dels milers de persones arribades d'arreu dels Països Catalans.

Ciutadella m'encanta; per mi, és una de les poblacions més belles del nostre país. El port en deu ser la joia principal, estret com és, enrevoltat de casetones blanques que contrasten amb el color del cel, i l'imponent edifici de l'ajuntament, coronat de senyeres, presidint l'arribada del viatjer, al final de tot del canal; té un centre, antic i petit, però ben viu, habitat i passejable (res a veure amb la decrepitud d'alguns barris històrics de Palma o Barcelona), amb casetes baixes i les façanes blanques o de colors ocres, i qualque recó realment deliciós; i un eixample igualment no gaire gran, que s'ha construït mirant de no rompre amb l'estil arquitectònic del nucli històric, amb finques de dues o, com a molt, tres plantes, i carrers amples -i amb pocs cotxes-, que ajuden a evitar la sensació d'encaixonament de les grans ciutats. Ciutadella, a més, és una de les poques ciutats que conec que finalitza, s'acaba quan travesses el darrer carrer: a l'altre costat de la calçada ja només hi ha camp, o la mar… Ciutadella és una ciutat que no ofega, no estreny, sinó que invita a respirar, a respirar-la a través dels carrers, de les plaçoles i del port; tranquila com és, no pots evitar de disfrutar-la.

 

[@more@]

En canvi, per les festes de Sant Joan, la tranquilitat desapareix, l'encant de la ciutat és un altre: és l'encant de la festa i de la gent que fa festa; pel desgrat d'uns quants ciutadellencs, fins i tot m'atreviria a dir que és una de les festes senyalades… pels mallorquins. És com si hi hagués dues festes, paralel·les, i que fins i tot, en certs moments, s'ignoren: la que fa la gent d'allà, la que els fa sentir orgullosos de ser ciutadellencs, i la que munten els mallorquins, concentrats al port i als hotels dels voltants de la ciutat. Potser (i dic potser) aquesta 'invasió' de gent de l'illa gran, que ha comportat també una certa transformació dels rituals de la festa, ha comportat un canvi en la percepció que els propis ciutadellencs en tenen, accentuant el caràcter tradicional i simbòlic -i per tant, conservador i identitari- de la seva festa, com ho és el fet que se rebutgi qualsevol tipus de canvi, en el sentit que sigui, de les celebracions: ni de la música, ni de l'ordre de les activitats, ni dels rituals, ni dels components, etc. El fet que sigui l'única festa de Menorca que conserva actes com els Jocs del Pla -medievals-, o fins i tot una junta de caixers que representa clarament els estaments socials de l'Edat Mitjana (amb el senyor i el capellà com a figures de màxima importància), pot ser l'orgull de la gent de Ciutadella per la valoració positiva de la cosa tradicional; però aquesta mateixa tradició, sempre entesa com a positiva, fa que, per exemple, les dones no hagin pogut, fins ara, participar de la festa com a protagonistes; això és, com a caixeres.

No sé si el fet que Ciutadella sigui tradicionalment de dretes reforça aquest caràcter conservador de la festa o bé és el caràcter conservador-identitari de la festa (accentuat per la quantitat massiva de gent de fora que hi ha) el que reforça l'hegemonia dretana a la ciutat. En tot cas, me diuen companys de Menorca que Ciutadella sempre ha estat conservadora, o com a mínim, molt més que la resta de l'illa; recordem que Menorca va ser el darrer territori fidel a la República Espanyola, i que en la història de la autonomia balear quasi sempre ha estat un bastió de l'esquerra. Ciutadella pareix que n'és l'excepció, i aquesta és l'única cosa que no m'agrada de la ciutat, el seu conservadorisme, el del PP i el Partit Menorquí (una gonellada a la menorquina) que governen l'ajuntament, els mateixos que estan entusiasmats amb la construcció del dic i el port esportiu que el Govern Balear ha projectat per a destruir la bellesa de Ciutadella. Són els mateixos que encara no s'han queixat pel tancament del port en plenes festes de Sant Joan, amb l'excusa de la rissaga de fa dues setmanes (la més forta en 50 anys, diuen), per pressionar a favor de la construcció del dic, tot i les queixes de les companyies i de nosaltres mateixos, els usuaris, que hem hagut d'anar i tornar des de Maó, amb el retard d'hores i la despesa que comporta.

Però amb aquesta polèmica del dic pel mig, enguany les festes han mostrat qualque cosa que no havia vist els anys anteriors. He vist com molts de joves menorquins se'n queixaven, com molta de gent s'acostava als micròfons i càmeres d'IB3 per cridar 'dic no!', i com molts joves mallorquins i eivissencs -que també n'hi havia- fèiem el mateix amb el nostre 'autovia no!', i com després tot cridàvem, a cor, 'fora IB3!', 'Manipuladors!', 'PP3!'. IB3 no és la televisió de les Illes, ningú ho veu així; se veu com el canal del PP, un portaveu més, i com a PP que és així se la tracta, amb crits d'arruix!. Si no volem el dic, no volem autovies, tampoc no volem IB3.

Les festes de Sant Joan no són polítiques, ningú ho pretén: és la festa de tothom. Però la presència d'IB3 i l'escàndol del dic han fet que enguany ho hagin estat una mica. Si els d'IB3 enguany s'han sentit molests pel 'tracte' que han tengut, és ben fàcil: que no tornin; si el PP no vol que els seus reporters siguin insultats per Ciutadella, que retiri el projecte del dic i de la dàrsena esportiva. I que se'n vagi, el PP, o traguem-lo defora. L'any que ve serà així, segur, i tendrem la festa en pau.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.