La broma fàcil

Vicens Grande ha complert la seva amenaça, i l'ha mostrada; efectivament, té unes dimensions descomunals, aberrants, surrealistes. La seva amiga Catalineta se deu llepar els morros, tota baves, pensant com gaudirà del fenòmen. A més, se veu que en Vicens li pagarà bé. Se veu que això, na Catalina ho sol fer els caps de setmana. Però segur que amb 'allò', amb el que li ha mostrat en Vicens, cridarà molt més: ja me l'imagín a ella, tota mona i ben empimpollada, vestida de vermell i negre, excitada i ben animada, i escanyada de tan cridar. A hores d'ara, na Cirer ja no deu tenir ulls per res més.
 

[@more@]

És la broma fàcil, tot això del tal Grande, president del Mallorca, les seves dues immenses… torres que vol construir a costa del club, i el forofisme vermelló de la batlessa Cirer. Pareix fet aposta per poder fer un article com el paràgraf anterior. De fet, al principi pensava escriure qualque cosa semblant (allò de 'les vol tenir grandes', etc.). Però arriba un punt que, després de tres anys i mig de tocar-nos allò que no sona, un perd la ironia i les ganes de riure.

En Grande és un aprofitat més. De futbol, dubt que en sàpiga gaire més que la meva padrina. De negocis, en sap molt. No és més que un dels tants nous-rics que pul·lulen pel negoci futbolístic, un Gil més, un altre Núñez, un nou Florentino, un Abramovich a la mallorquina; o un Moggi… Un dels tants espavilats que s'asseuen a les llotges per parlar de pelotazos, que no són pilotades, amb altres espavilats que hi són pel mateix motiu. Gent que necessita comprar el reconeixement social que per mèrits propis no hagués obtengut mai. En Grande, això sí, sap on s'ha ficat, i com un cacic de república bananera qualsevol, promet grandeses si tira envant la destrossa, i juga amb els sentiments dels aficionats, que somien realment en tenir un bon equip, competitiu; el seu president només somia en fer un bon negoci. I, com sempre fan aquests cacics, si el negoci no funciona, ell serà el primer en abandonar el vaixell que s'enfonsa, a vendre les accions i anar a fer negocis al Carib. Però aleshores ja haurà encimentat mig Palma, que per això s'hi posa.

Vaja, que na Catalineta, amb tanta de cosa dura, que el ciment ho és, i tan grossa, ha d'estar ben contenta. I si li paguen el que diue el Mallorca que pagarà, estic segur que per aquest preu se lleva la camiseta i tot. En el fons, per damunt de qualsevol cosa, ella és una forofa: què no faria una seguidora radical pel club dels seus amors? Autoritzar l'animalada, per exemple?

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.