Que se fotin

Avui dematí me desperta la ràdio amb que han detengut n'Hidalgo, el batle del d'Andratx. No hi ha millor manera de començar el dematí: feia dies que no me n'anava a l'ESMUC tant -però tant!- content! Després d'una setmana un poc monòtona, i d'un temps de 'baixa producció' bloguística (ahir no pensava que no tenia res per escriure pel blog; al final, vaig arribar a la conclusió, crec que encertada, que 'si no hi ha res per escriure, val més no escriure res'; total, per omplir aquest espai, ningú me paga), la notícia m'ha aixecat la moral, i molt. I les ganes d'escriure. Pareix que la justícia, espanyola, de vegades funciona.

És difícil verbalitzar segons quines pujades de moral. Normalment tendim a fer-ho amb crits tipus 'oé!', per exemple. En aquest cas, sé que no és políticament correcte, i potser qualcú pensarà que no del tot educat, que en un espai de lectura pública escrigui això, però és no m'ho puc reprimir; és el que millor expressa el que ara mateix sent: que se foti! A més, un esdeveniment històric -perquè, per desgràcia, això és històric- permet expressions excepcionals, dic jo. I m'hi jug en pèsol que som molts els mallorquins que avui pensam això mateix. Amb aquesta cara de gàngster, aquests aires de perdona-vides, aquesta pinta d'imitador d'El Padrino… Què humiliant ha de ser, per un tipus com aquest, un estafador mediocre i barroer com aquest, sortir emmanillat del seu propi negoci, vull dir, ajuntament.

[@more@]

Idò que se foti, el mafiós de n'Hidalgo, que se fotin els promotors que li han inflat les butxaques i s'han inflat les seves, que se fotin tots els altres que han fet i desfet corrupcions gràcies a l'altre detengut, el Director General d'Ordenació Territorial; se fotin els que s'han enriquit destrossant el Port d'Andratx amb la vènia de don Eugenio, que se fotin tots els peperos, començant pel seu president, que no dubtaven de la innocència del candidat proclamat just fa dues setmanes, però que ja és baixa del partit. Que se fotin els que se creien impunes, Matas el primer. Ho podríem dir més finament, però no més clar: que se fotin tots.

Però com se sol dir quan se parla de presos polítics, no hi són tots. Falten la batlessa de Palma, el batle de Llucmajor, el de Campos, el de Deià, el de Calvià, el de Santa Margalida, el d'Inca, el de Ses Salines o el de Sineu. I encara me'n deixaria un parell. A Eivissa estan pendents de facturar, en el mateix paquet que n'Hidalgo, els batles de Sant Antoni i el Sant Josep. Ja arribaran. En aquesta jornada històrica, també hem trobat a faltar la rialla blanca d'anunci, i prepotent, del Profident Matas, i la xuleria habitual de la Consellera Cabrer. Del primer, només dir que li ha fuit el moreno; de l'altra, ningú en sap res.

Per cert, la Princesa està preocupada; espera, ella, que això només sigui un incident puntual, afirmació tan curiosa que només pot suposar dues coses: una, que la princesa no sap de quin món és i que per això hauria d'abdicar; l'altra, que ella o els seus poden ser els següents de la llista, cosa que voldria dir que sí que sap de quin món és, i això mateix és el que la preocupa…

Qui hi hauria d'estar, preocupat, és l'estrella del dia, el de la foto. Això és com la propaganda aquella del diari ADN: tot està connectat. En aquell anunci hi apareixia un home que estirava un cordó, i de cop uns quants polítics queien. Ben igual pot passar si la policia estira el fil de n'Hidalgo, que uns quants poden travelar… o que sigui ell qui traveli primer, i se faci mal de veres. Jo estaria ben preocupat.

Però mira, tu, segur que amb el que ha robat, deu tenir un bona assegurança de vida.

Que se foti.

P.D.: La notícia és la 'bomba' de la premsa mallorquina, catalana i estatal. Tots els diaris, fins i tot els que no ho fan mai, han actualitzat la seva edició digital quasi immediatament; només El Mundo ho ha fet passades les tres, i per agències. La blogsfera mallorquina, per la seva part, no parla d'altra cosa. Val la pena, per això, pegar una ullada als blocs de Mallorcaweb, que treuen fum.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.