La Sibil·la i les Matines a Mallorca

No tot és política en aquesta vida. En la meva tampoc, per sort, tot i que en llegir aquest blog ho pugui parèixer. No n'he parlat gaire, aquí, de la meva 'faceta' d'estudiant de musicologia, maldament sigui el que m'ocupa més temps i la meva professió de futur (la d'estudiant no, la de musicòleg). La política és com el futbol: qui més qui manco n'opina. Tots som entrenadors, diuen, o àrbitres. O ministres, batles i dirigents de partits. Opinar sobre la música -sobre el fet musical-, o sobre musicologia, és una mica més difícil i delicat, i com a aficionat al futbol i a la política que som, encara no m'atrevesc a fer-ho gaire. D'aquí a un parell d'anys i uns quants parells més de llibres llegits i articles publicats potser ho podré fer.

Tornant al principi, no tot és política en la meva vida. Ahir dematí, per exemple, presentàrem el DVD La Sibil·la i les Matines a Mallorca, del qual en som, juntament amb en Francesc Vicens, na Mònica López, n'Antònia Oliver, na Rosa Barceló, n'Antònia Maria Sureda i en Jaume Ayats (director del grup), co-autor. El presentàrem a la seu del CIM, amb l'omnipresència de la Consellera de Cultura, Dolça Mulet, i d'en Joan Cerdà, Conseller de Patrimoni. I és que fins i tot quan no ho vull, política i musicologia se me mesclen…

[@more@]

Aquest treball és el resultat d'un any de feina, un Nadal -el de 2005- una mica estressant i de no sé quants de milers d'euros. Per això hi figura el CIM: no per la il·lusió que me fa fer-me la foto devora els dos consellers, sinó perquè són aquests dos consellers els que paguen l'edició del DVD. I ja se sap que qui paga mana, surt a la foto i xerra de més: supòs que això els dóna dret a dir que ha estat el Consell qui 'ha impulsat' aquesta obra, o que en el Balears hi figurem, els membres de l'equip, com a 'col·laboradors'… Són dois, de fet, perquè jo sé quina ha estat la meva feina i quina la dels consellers, però no deixa de tocar allò que no sona; potser és normal que les coses se facin i sobretot, se diguin així, però ho trobaria més normal si l'any que ve, pel proper DVD, la consellera Mulet ens acompanya en el treball de camp, que no és poca feina.

Amb això, qui paga la feina també se l'apropia com vol, no com voldríem nosaltres. O jo, com a mínim. Se veu que el conseller de Patrimoni, perquè ha de fer qualque cosa, vol aprofitar la nostra feina per la candidatura del Cant de la Sibil·la a Patrimoni de la Humanitat. No hem fet el DVD amb aquesta intenció, nosaltres; més aviat al contrari. Però deu ser demanar masa que un polític com ell les entengui, aquestes coses: a part de bosses per les ensaïmades, qualque cosa ha de mostrar de cara a les eleccions, i aquesta nominació, encara que fatal per a la Sibil·la, seria bona per ell i per UM. Que és el que importa, és clar…

Deixant de banda totes les misèries de la política electoralista, en aquest treball hem intentat mostrar com és la Sibil·la, és a dir, com se viu la celebració de la Sibil·la a Mallorca. Hem seleccionat quatre versions, que demostren les diferències melòdiques, socials i rituals qui hi ha del Cant a l'illa, i que se poden veure completes; aquestes versions són les de Campos, Felanitx, San Llorenç del Cardassar i del Monestir de Lluc. Però com que el que volíem mostrar era tot el fenomen, des del principi fins al final, a l'apartat de Documentals hi ha desglossat tots els moments i elements que conformen la Sibil·la i la seva vivència social, i per extensió, les Matines, des dels primers assaigs fins a la xocolatada de després de missa, passant pels objectes diversos que l'envolten i l'acompanyen, el procés d'aprenentatge, etc., amb l'explicació que en fan el propis protagonistes (no hi ha cap narrador en off). Com que la Sibil·a tampoc s'entén fora del seu context, que és la Missa de Nadal -i que, Sibil·la a banda, conté suficients elements d'interès-, al DVD també hi hem inclòs un Cant de l'Àngel (Lluc) i un Sermó de la Calenda (Felanitx), així com un resum de tota la Missa (Campos). En definitiva, no hem volgut fer una història de la Sibil·la -encara que també n'hi ha un apartat-, sinó explicar, mitjançant un format més comercial i pràctic que un llibre, com és la Sibil·la a Mallorca: com se viu, se sent, s'interpreta -socialment i musical-, s'ensenya, etc., el cant de la Sibil·la, a Mallorca, a principis del segle XXI.

En principi, a partir de dilluns ja estarà a la venda: per aquest Nadal, no hi ha millor regal…

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: La Sibil·la i les Matines a Mallorca

  1. Amadeu diu:

    Hola, Mònica! Seria molt llarg d’explicar, en un comentari d’aquests, les raons per les quals estic -i estam, crec- en contra de nomenar la Sibil·la com a Patrimoni de la Humanitat. Potser qualque dia en podríem parlar, entre tots, i publicar un article als diaris, un escrit a qualque revista especialitzada, etc.

    Però si te serveix de consol, el mes d’agost vaig penjar aquest post (http://notesdediari.bloc.cat/post/3870/90371) on en parlava. Llegeix-lo a mem què en penses.

    Del Misteri d’Elx, m’agafes ‘en pilotes’, però és un poc això: una festa -amb les implicacions socials que això implica- convertida en un espectacle de promoció turística, d’Elx en aquest cas.

    Salut!

  2. Amadeu. diu:

    Hola, Albert.

    Actualment, el DVD té molt mala distribució; és l’inconvenient de fer feina amb les institucions públiques: els materials solen quedar dins una capsa fins que qualcú se’n recorda de trobar-los.

    Confïi i esper que d’aquí a no gaire tornarà a ser a les llibreries. Mentrestant, pots anar a la del Consell, Illa de Llibres, al Pati de la Misericòrdia de Palma; allà segur que hi és.

Els comentaris estan tancats.