Aquesta foto és feta de dissabte passat, al Centre Flassaders de Palma. La va fer l'amiga Catalina Serra, que me l'ha volguda passar; tant a ella com a jo, com a més gent, l'estampa ens va fer gràcia, fins al punt de guardar-la per a la posteritat. En una sala, la que s'indica en primer pla, se celebrava el Consell de Direcció Política del PSM; en l'espai del fons, a Esquerra fèiem una reunió de candidats municipals i responsables de campanya, amb els responsables d'acció política del partit. La cosa va tenir el seu 'morbo', si és que se pot dir així, ja que ni els del PSM ni els d'Esquerra sabíem que uns i altres havíem de coincidir allà mateix, separats només per un envà d'aquests que vénen pre-frabricats.
Tant la imatge recollida com la pròpia situació de dissabte són ben representatives: estam en el mateix camí (encara que Esquerra, com se veu, va més enllà…), però no acabam d'evitar els envans, que són obstacles a priori fàcils de superar, però que a l'hora de la veritat no ho han estat tant. És el que pot passar quan les reunions i trobades se fan en espais d'aquest tipus: que estan plens de parets i portes que s'obren i se tanquen segons si el vent bufa d'un cantó o un altre, segons les ganes de cadescú per tancar-les, etc.
Això era el dematí. El vespre, cap a les 10, vaig anar amb n'Esperança, que entre moltes d'altres coses, també comparteix l'aventura bunyolina d'Esquerra, a Es Pinzell. Es Pinzell és més petit que el Centre Flassaders, però no hi ha més portes que la que dóna al carrer. És un espai petit, però d'un sol cos, sense envans, sense parets, ni cap altre obstacle per parlar amb la gent que hi ha que no sigui el renou ambiental propi d'aquest tipus de locals. A n'Es Pinzell hi tornàrem a coincidir amb gent del PSM, però a diferència del dematí, la xerrada va ser més llarga i més animada. I sobretot, més profitosa i oberta, entre pomades i cerveses, també, però que vol dir que és entre amics. O, com a mínim, al final de la gerra ja són quelcom més que coneguts. I si als Flassaders se'ns feia un poc estrany a tots plegats haver-nos trobat, al Pinzell parlar, beure, riure i compartir cerveses va ser d'allò més 'normal'. Com no podia ser d'altra manera!
És cert que no serà amb aquestes converses de cafè que se podrà arreglar el trui de l'esquerra mallorquina -té remei?- però com me digueren no fa gaire, si féssim més sopars -o festes- i manco reunions, tot plegat, les coses anirien d'una altra manera. Vaja, que de qualque cosa serveixen!
[@more@]
