Salvem La Real, un dissabte de passeig

 
Salvem Mallorca. Poca a cosa a dir de la concentració de dissabte passat que no s'hagi dit fins al moment: Salvem La Real, salvem Mallorca. Per ara, només són quatre muntets de terra i les roderes d'una excavadora la constància que les màquines han entrat a Son Espases; encara -m'agrada pensar-ho així- som a temps d'aturar-ho.

Com sempre, molta de gent coneguda entre els manifestants, i per sort -i de cada vegada n'hi ha més-, molta, la majoria, que no conec. En Manel Martorell me va fer saber (ahir ho recollia també el Diari de Balears) que dimecres dematí comença el judici per l'acomiadament d'ell i el seu germà Pere dels Tamborers de la Sala. El contrast de colors, el verd intens i extens contra el cel pàl·lid de dissabte i el marró soquenc, i els ametlers a mig florir, d'aquest racó de Ciutat, només és comparable al contrast que suposa aquesta ruralitat descansada contra l'entorn urbà que l'envolta i l'ofega, i així i tot encara és viu. Viu. I observant tot això, dissabte, en una manifestació que va ser com un passeig -quin goig de passeig-, se'm va acudir una cosa que mai se m'havia acudit, que l'interès per tapar de ciment aquest paisatge, o d'altres com Ses Fontanelles, no és per interessos econòmics, ni per cap pelotazo ni res semblant: és pura maldat. Ganes de fer mal, mala llet, mala bava, ganes de destruir allò bell, de provocar el mal, el gust de fer infeliç a la gent. Una maldat cínica, desfressada d'assistència social.

Els germans Martorell, deia, aniran a judici per haver-se espolsat les manies i les pors. I el mateix dimecres, omplirem La Salle, i d'aquí a poc, els carrers de Palma com mai s'hauran omplit. I sense pors ni manies, ni ara ni quan sigui el moment, per salvar La Real, per salvar aquest recó de món. Salvem Mallorca

[@more@]

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Salvem La Real, un dissabte de passeig

  1. Defensem el territori d’aquesta gentola!

Els comentaris estan tancats.