25 anys

Fa 25 anys el meu conco Damià, que és pintor, va pensar que aquests dos parells de cames que se donen la maneta, com si de dos festetjadors se tractàs, era una bona imatge per convidar a la inauguració de Quart Creixent, la llibreria catalana de Palma, l'única que només ven llibres en català, al carrer d'en Rubí número 5, que està devora la Plaça Major, entre el de Sant Miquel i el del Sindicat. Les cames originals, que va pintar el meu conco, encara estan penjades, damunt el taulell -encara que abans el taulell estava a l'altre cantó-, allà on jo les he vistes tota la vida, tot i que sempre he pensat que la col·locació és el revés de com estan en aquesta foto.

Jo sempre m'he intentat imaginar què li passava pel cap al meu conco Damià quan va pintar aquelles cames d'home -mon pare i n'Antoni Artigues- agafades de la mà, que havia de ser per una invitació d'obertura de la llibreria. Coses d'artistes: ves a saber! Quan la llibreria en va fer 18, ara fa 7 anys, me va pintar a jo, amb tons blavosos i dormint, i que no paresc jo, així que… També som allà penjat, també damunt el taulell, però devora el portal que dóna a la secció infantil i juvenil. Tornant a les cames donant-se una maneta de timidesa, potser era l'al·legoria, clàssica, de 'units, avançarem més', o el símbol d'una cultura 'que s'aguanta dreta', o la imatge d'un negoci que estava 'a punt per començar a caminar' i que, clar, estava aturat fins al moment de donar el 'sus'. Aquest 'sus' va ser un 12 de febrer de 1982.

[@more@]

Vint-i-cinc anys són molts, almanco per jo, que encara no hi he arribat. I supòs que per a una llibreria, també: la cultura no és negoci, i dedicar-se exclusivament a la catalana és quasi fer d'ONG, i sense subvencions. Diu en Pere Muñoz, avui mateix, que en aquest temps Quart Creixent 's'ha convertit en un punt de referència de la nostra cultura'. I té raó. En part, el premi '31 de desembre' que li ha concedit enguany l'OCB deu venir per aquí. Els dissabtes dematins a Quart Creixent són més entretenguts que passejar per la Rambla: encara no has acabat de saludar a un amic que feia poc o molt que no veies, quan n'entra un altre, i un altre, i un altre… Mallorca és petita, i ens coneixem tots, o la majoria. I els que consumim llibres, encara ens coneixem més; i els que en consumim en català, més encara…! No sabria dir si això és un bon símptoma, segurament molts pensaran que no; però tots estarem d'acord que així anar a comprar, cercar, o fins i tot només ensumar llibres és molt més divertit. Jo, molts de dematins, hi anava just a passar l'estona. D'altra banda, na Miquela, des de darrera el taulell -i ara amb l'ajuda de na Mireia- coneix tothom, i s'encarrega de fer de 'mestra de cerimònies' d'aquesta gran trobada d'amics i conguts que és Quart Creixent.
El 25 és una xifra d'aquestes redones, que mereix una celebració de trons i cohets i sarau per llarg. Però és que a Quart Creixent són donats a fer festes; aquesta serà l'excusa per fer-la més sonada, però de gresca en fan cada punt: pel 12è aniversari, pel 18è, pel 20è… Tots els números serveixen si se tracta d'una copa de xampany! Hi ha una petita exposició, penjada allà mateix, que ho explica millor que jo, tot això, retallets aferrats en un paper d'estrassa, com sempre, una cosa familiar: la petita crònica d'una llibreria de combat, com en va escriure en Joan Miquel una vegada perquè ho digués n'Antònia Font. I encara falten imatges que s'han perdut, o que ningú va pensar que servirien per una exposició sobre la llibreria; potser no creien arribar tan enfora…? Ahir la celebració la va encetar qui li va donar sortida fa 25 anys, en Joan Brossa. Ho va fer amb la veu, un poc constipada, pobret, d'en Carles Rabassa -terrible la passa de grip que hi ha!-, i malgrat això, va ser un goig sentir-los a tots dos: les paraules d'en Brossa amb la dicció d'en Rabassa. Un bon tàndem. Va ser una festeta entre amics, no els meus -que també-, sinó de Quart Creixent. La festa, però, no s'acaba aquí, sinó que continuarà divendres i dissabte amb dos concerts -pels quals ja no hi ha 'entrades': quin èxit- amb en Pascal Comelade i n'Enric Casasses per una banda, i en Joan Miquel Oliver i Antònia Font per l'altra. I per molts d'anys!

Com si fos una P.D.: De petit, era la cosa més normal del món anar els dies que no tenia escola a Quart Creixent amb mon pare, passar tot el dematí assegut als coixins que hi ha a baix llegint Tintins i tornar-me'n a Bunyola amb un llibre davall el braç. De gran vaig entendre que això no era normal, sinó un luxe, i que jo era un privilegiat. Quan vaig anar a viure a Barcelona, una de les coses que me sabien més greu era 'perdre' Quart Creixent: a Barcelona m'he hagut d'acostumar no tenir aquest privilegi, a ser jo el visitant d'unes llibreries immenses, completíssimes i on sempre hi trobes el que cerques, per estrany que sigui, però que alhora són molt més fredes, en el tracte i en la sensació que un s'endú; molt diferents del que estava acostumat a viure amb Quart Creixent. La llibreria, tanmateix, no deixa de ser una habitació més de la meva vida, i on jo m'hi sent com un amfitrió cada vegada que entra qualque amic o qualcú conegut: vénen per cercar tal o tal llibre, però per jo és, com si entrassin a ca meva, sempre oberta i a punt per rebre'ls. Talment com a la casa d'en Sisa, plena d'històries i d'amics, i on n'hi caben molts més encara, i on tothom hi és benvengut si són històries, amics, el que hi ve a cercar.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: 25 anys

  1. Vaig trobar aquest bloc que em sembla ben interessant i a vegades llig el que hi escrius.
    M’agrada saber dels problemes que hi patiu, semblant als que patim al país valencià, una greu especulació urbanística i poc recpecte medioambiental ni a la cultura ni a res.
    Visitaré aquesta llibreria el pròxim viatge a ses illes.
    salutacions!

  2. Biel diu:

    http://www.poliblocs.cat/
    Visita aquesta web,trob convenient que estiguis apuntat.

Els comentaris estan tancats.