La coalició, a la fi

Dilluns passat, una executiva ampliada d'Esquerra va decidir, per majoria, mirar d'arribar a un acord amb el Bloc. No me pensava que en aquestes altures tornaria a escriure res sobre el Bloc, Esquerra i totes les trifulgues partidistes dels darrers mesos; de fet, després de l'assamblea de l'octubre passat, estava convençut que aquest era un tema tancat i ben tancat, i sense marxa enrera. M'havia promès a jo mateix que de tot això ja no en diria res més, i que, en tot cas, després de les eleccions seria el moment de fer anàlisi de tot plegat i treure'n les conclusions pertinents -cosa que, tanmateix, s'haurà de fer-. Però bé, res era tan definitiu com creia -ja m'ho havien dit, que les coss encara podien girar, però jo no hi confiava-, els pactes no estan ni de bon tros decidits, i pareix que una única candidatura d'esquerres, nacionalista i independentista torna a ser possible. Esperem.

En conèixer la decisió dels meus companys de l'executiva d'Esquerra, vaig fer una alè: 'a la fi', vaig pensar, 'a mem si ara som capaços de posar-nos d'acord d'una vegada'. Finalment, Esquerra ha decidit que el Bloc és la millor opció: per Mallorca, pel partit, per un mateix… El motiu no importa si el resultat és igual: evolució de les converses -que no s'han tancat mai del tot- entre uns i altres o rectificació respecte a la decisió presa l'octubre passat, tan és, cadescú ho veurà com trobi que ho ha de veure, però el cas és que Esquerra ha apostat per intentar unir esforços una altra vegada. I, com al principi del procés, amb respecte cap a Esquerra i cap als altres partits. És el que molts, sobretot gent de fora dels aparells partidistes, volíem, o no?

 

[@more@]

Som a dimecres, a dijous ja quan escric aquest post, i l'acord encara no està tancat. Supòs que no vendrà d'un dia, ni de dos, ni segurament de tres, però les eleccions són d'aquí a no res. De veres que és tan difícil un pacte com aquest? O potser és quelcom que s'ha de fer en discreció i m'avanç als esdeveniments (en aquest cas, aquest post seria inadequat, i si és així, val més que ningú en faci cas). Esquerra ha decidit tornar a intentar aquesta suma d'il·lusions, com deia abans, amb el respecte que se mereix i que tenen els altres partits del Bloc, però encara no he sentit, ni vist, ni llegit, una sola 'enhorabona', o un 'benvenguts', o qualque cosa semblant. I no és moment de fer més voltes a un tema més que gastat: la gent, els votants catalanistes i d'esquerres, tenen ganes de saber qui seran els seus candidats, amb quin programa se presentaran, etc. Ara que pareix que és possible l'articulació d'una sola esquerra, desconcerta veure que a finals de setmana no sabem si s'avança molt o poc: sobta no llegir cap tipus de reflexió dels líders del PSM, d'EU o d'Els Verds, i a tots ens ajudaria que la fessin, ni que fos per orientar-nos. Sí que l'ha feta en Joan Lladó, president d'Esquerra a les Balears (i que és blogaire des de fa ben poquet), i pareix tan desconcertat i cansat com la majoria de nosaltres.

Com més s'endarrereixi el pacte, més es podrirà la il·lusió que s'hi havia dipositat durant l'estiu i que ara n'hi ha que l'hem tornat a recuperar: anirem a votar, sí, convençuts, sí, però il·lusionats…? I la il·lusió ho és tot: són les ganes de fer feina, les ganes d'engrescar a més gent, les ganes de sumar esforços i vots, de sumar participacions abans, durant i després de la campanya. Sense tot això, farem un bon resultat, impedirem la majoria absoluta del PPUM, però res més: ni gent, ni ganes, ni braços per fer feina.

El Bloc actual havia lamentat, al seu moment, que Esquerra no s'hi incorporàs: ara que s'ha decidit per això, l'acord no s'hauria de fer esperar. Tots els pro-pacte del PSM i EU, dels independents pel Bloc, de les organitzacions socials partidaris d'aquesta entesa, amics meus i coneguts, gent diversa amb la qual he parlat tots aquests mesos, confïi que 'pitjaran' igual que hem 'pitjat' -dins les nostres possibilitats- els d'Esquerra que estàvem per aquesta opció. Vaja, segur que a hores d'ara ja ho fan. Ara que és aprop el final d'una història massa llarga i massa tràgica, ara que ja hi som, deia, entre tots l'hem d'acabar. I l'acabarem, n'estic convençut, ben aviat. Ja tenc ganes, finalment, de poder fer un alè i carregar-me les piles… d'il·lusió.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: La coalició, a la fi

  1. Amadeu diu:

    Bé, com hauràs vist, l’acord encara no està tancat, i per si fos poc, avui en Miquel Àngel Maria fa de ‘poli dolent’ damunt el Balears, no sé si per embrutar una mica més la cosa o per què. Vaja, que no ajuda a propagar la pau entre uns i altres, precisament. Potser el millor que podríem fer tots és guardar-nos aquest tipus de reflexions per després del 27 de maig, i ara mirar de posar-nos d’acord d’una vegada.

    Respecte a Bunyola, només puc parlar per jo. Amb Entesa és difícil, molt: ells són part implicada -com a mínim, còmplice- del desgavell actual de l’Ajuntament, cosa que llevaria sentit a la nostra opció, que és de renovació. A més, la prioritat d’Entesa a Bunyola és anar amb Unió Mallorquina (els promotors del polígon i tota la pesca). El Bloc, per altra banda, se planteja, arreu on se fa , com una coalició entre partits; a Bunyola, aquest escenari no existeix, ja que per ara només hi som nosaltres, Esquerra-Bunyola. Com a mínim per part meva, no hi hauria d’haver problema perquè gent que ha col·laborat am EU o PSM anteriorment ens volguessin ajudar, d’una manera o d’una altra -i de fet, ja és així, per sort-.

Els comentaris estan tancats.