Les dues Mallorques

Dissabte que ve, a aquestes hores, els carrers de Palma encara estaran plens de gent. Ahir només la plaça de Cort hi estava, i gràcies. Ara que el PP destapa fantasmes del passat, el de les dues espanyes concretament, és bo de recordar que el mateix Matas que va a Madrid a fer el fatxa també s'ha esforçat en crear dues mallorques: la malmenada, la vençuda, la feixista, la dels doblers fàcils, l'espanyolista, la intolerant, la del ciment i l'asfalt, la dels camps de golf, la de la corrupció; aquesta Mallorca, deia, va reunir ahir quatre rates i quatre padrines. D'aquí trenta anys, en canvi, encara se parlarà de la manifestació de dissabte. Mallorca encara fascina, encara està desperta, i dissabte que ve, d'aquí a una setmana justa, ho demostrarà.

 
 
 

[@more@]

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.