‘Això és lo que fan los de la ETA’

L'autor de la frase, brillant, és aquest senyor de cabells grisos i americana marró que està girat cap a la càmera. El seu nom és Miquel Melià, filòleg -té estudis- i antic militant d'Unió Democràtica, i actualment Director General de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears.

És molt curiós, perquè el 'senyor' Melià havia passat fins al moment com una bubota, amb més pena que glòria -res d'excepcional tractant-se d'ell. De fet, no va dir res més que això, però mira tu, se va convertir en el protagonista de l'acte just quan acabava, talment com en Messi l'altre dia. I mira que havien sortit coses interessants, però cap com aquesta. Parlam d'un debat pre-electoral celebrat a l'Espai Mallorca de Barcelona on hi varen assistir, ahir horabaixa, representants de totes les candidatures de cada illa amb opcions al Parlament, fins i tot els del PP, que no solen anar a aquest tipus de convidades. En Melià devia haver vengut per 'feines', i li va coincidir, o directament va venir de claca, que tampoc seria la primera vegada que fa un paperot d'aquests. Bé, com el d'ahir no sé si n'havia fet cap.

[@more@]

Però la seqüència és una mica llarga, potser ni val la pena resumir-la tota aquí. El debat va ser un poc fluix: eren molts els ponents i poc el temps que tenien per parlar, tres minuts cada un i un minut de rèplica. Quasi res. Els tres temes a tractar -els tres blocs temàtics- eren Economia, Territori i Societat, haguessin donat més de sí amb més estona perhom. Però reconec que així mateix varen sortir unes quantes perles, especialment per part del pobre Fernando Rubio (PP) i el cínic Pep Lliteres (UM). Del primer, la millor, crec va ser quan va dir que "hem de fer compatibl·les s'economia amb el·l medi ambient, es paissatxe, sa història i ses nostres arrel·ls", i va quedar tan ample, l'home: els deuen enseyar a tenir la cara dura (i tot amb un català d'aquests de nuevas generaciones, ple de barbarismes que fan mal d'orelles). L'altre en va amollar un parell de bones, sobretot quan insistia que "UM és s'únic referent des mallorquinisme polític", i per demostrar encara més la seva teoria, va tornar-hi al·legant que "el Bloc no és el referent del mallorquinisme si va amb Esquerra Republicana de Catalunya"… Això sí, en Lliteres és més sincer que els del PP, i va deixar ben clar que "es nostre territori és limitat" i que "l'hem d'aprofitar", és clar…

En general, cadescú va dir el que la majoria de gent, una cinquantena de persones, esperava: els del PP i UM, cínics i mentiders com sempre; el del PSOE, una mica absent del debat com sempre, levitant i sense voler entrar en rèpliques; i la resta de representants de l'esquerra (Bloc, Gent per Formentera, Eivissa pel Canvi i PSM de Menorca), molt bé en el seu paper. Tenim futur, per sort, i esperança.

En acabar les intervencions, s'obre un torn de preguntes. Teníem poc temps -jo no en vaig poder fer cap-, i només hi va haver temps per tres qüestions. Un al·lot, de Manacor, crec, demana que per què l'Estatut no posa al mateix nivell el castellà i el català, que per què, per tant, era ciutadà de segona a les Balears, etc. Fins al moment, el tema de la llengua havia sortit poc -per desgràcia-, i se veu que aquí en Melià se va començar a posar nirviós, o jo què sé, perventura tenia ganes d'anar a sopar, que començava a fer-se tard, i més si has berenat poc, però el cas és que, davant la insistència del jove mancorí, i quan en Rubio ja arreplegava els papers, l'home agafa el micro -quasi li pren de les mans al moderador, un periodista que no havia vist mai-, i l'amolla tal i com li surt de la closca i de la boca (que, amb molt poques diferències, era el següent):

"estam amb un mandat constitucional que és el que és, i per tant, demanar això [la igualtat legal del català amb el castellà] seria sortir fora de la Constitució, que és lo que fan los de la ETA".

Brutal. Hi pensaré molts d'anys, amb aquesta frase; m'ha fet canviar el sentit del 'post', però és que no n'hi ha per poc… Uns aplaudien, d'altres reien, uns altres xiulaven i cridaven, i els ponents, perplexos. Fins i tot el seu. Tant fort va ser l'impacte que només varen poder respondre el del PSOE i en Biel Barceló, però amb el temps just de dir, amb unes altres paraules, que l'animalada era tan grossa que no se la podien creure. I jo encara no sé si la tenc ben assumida.

Conclusió del debat: cap que no sabéssim, en general, excepte que desconeixíem la doctrina del Director General de Política Lingüística respecte a la reivindicació de la llengua. Ara ja ho sabem: reclamar la igualtat del català i el castellà a nivell legal i oficial pot ser considerat, com a mínim, apologia del terrorisme. És també la doctrina del Govern? Hauré d'anar més alerta a dir segons què…

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: ‘Això és lo que fan los de la ETA’

  1. Si visitau la web del lobby per la independència hi trobareu, en relació a aquest tema, un article de Bartomeu Mestre, SOM D’ETA, SENYOR FISCAL GENERAL!

Els comentaris estan tancats.