60.000

'Només sé que som molts'. La gent, quan em veia amb el pitral taronja que dúiem els del servei d'ordre, s'aturava i em demanava això mateix: quants som? Només sé que som molts, responia jo, i no podia respondre altra cosa, ja que la persona del meu grup que duia el walki, i que estava en contacte amb el cap de la manifestació, feia estona que havia desaparegut entre la gentada. Més que fa tres anys?, consultava qualcú. Molts més.

Això m'ho demanaven mentre vigilava a la plaça de Cort. Un municipal que també hi era, per allà, des de les sis, deia amb cara d'avorriment que devíem ser prop de quaranta mil, i afegia, mirant cap a dins l'edifici de l'Ajuntament, que 'a éstos, que les den por el saco'. A la plaça Major, estibada com mai l'havia vista, en Joan Lacomba ens féu saber, per segona vegada, que érem molts més que fa tres anys: aquesta vegada 60.000 persones havíem deixat petit el recorregut, des de la plaça d'Espanya a la Major, passant pels Oms, Rambla, Born, Conquistador i Cort. Poc després arribà la notícia que la Delegació del Govern parlava de 50.000 assistens, i el recompte de la Policia Municipal era de 45.000. Històric.

 

[@more@]

La manifestació de dissabte va ser històrica. I això que a les cinc i mitja, la plaça d'Espanya estava més de mig buida. És això tan típicament mallorquí, o mediterrani, no ho sé ben bé, de convocar a una hora perquè la gent comenci a arribar a aquella hora. Tant és, perquè a les sis i deu, allà ja no hi cabia ningú, la capçalera començava a partir, i fins una hora i mitja després la coa no va començar a desfilar. Històrica, deia, sobretot, perquè ha estat la més gran que s'ha fet mai a Mallorca: mai havia sortit tanta de gent al carrer, mai un sol clam havia estat compartit per tantes de boques. Prou destrucció, prou corrupció, prou especulació, prou persecussió. Salvem Mallorca.

A davant de tot, representants de totes les plataformes convocants i adherides, i el GOB. Just darrera la pancarta gran, s'hi col·locaven les diferents plataformes: La Real, Portocolom, Sóller, Son Sardina, Bunyola, Son Real, Sa Pobla, Palma… Tantes com pobles, poblets i llogarets hi ha a Mallorca. Això, per desgràcia, també és històric. Finalment, a darrera, hi anaven els partits i altres entitats, com els sindicats. D'entre les banderoles, en destacaven les del Bloc, repartides per tot el recorregut; les del PSOE, en canvi, estaven agrupades en un sol grup, molt vistós, això sí, però ben ordenadet poc cridaner…

En general, ho hem de dir, la manifestació va ser poc renouera. Però no necessitàvem gaire escàndol: la remor que fan 60.000 consciències bastava; no era necessari fer gaire renou, sinó que amb ser-hi era suficient. Hi érem molts els que hi érem, i molts els que no hi pogueren ser. Gent d'esquerres de tota la vida, els amics de sempre, els nous companys, i qualcú que no esperaves que hi fos -i qualcú altre que no entenies que hi fos si no és perquè vénen eleccions-; veterans activistes i persones que potser mai s'havien manifestat per res, perquè no era necessari. Abans potser no ho era. Famílies amb nins i padrines grans. I sobretot, molta, moltíssima gent jove: més que mai.

Palma va ser un clam silenciós, però un clam immens, i sobretot, un clam històric. El PP i UM han aconseguit en poc temps el que altres organitzacions fa anys que intenten: unir Mallorca, despertar-la. Redreçar-la. Potser és tard, pensarà qualcú, potser encara hi som a temps, pens jo: 60.000 persones són moltes com perquè aquest cap de setmana els líders el PP hagin pogut dormir tranquils. El 17-M ha estat històric, és vera, però no ho serà si el 27-M tampoc ho és. Ara només podem guanyar.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: 60.000

  1. Amadeu diu:

    Idò com que no se veia, i no hi havia manera, l’he llevada, i he posat un enllaç a l’àlbum de picassa. De totes maneres, a Mallorcaweb hi ha un gran reportatge de fotos, i a la web del GOB hi ha el recull de totes les webs i blogs que han parlat de la manifestació.

Els comentaris estan tancats.