Na Janereta o la complicitat convergent

Que el PP posi a qui vulgui dins les seves llistes electorals i faci diputat a qui li doni la gana, que així funciona el sistema de partits: ja serà la gent qui valorarà els candidats, a l'hora de votar. Per ara, se veu que n'hi ha uns quants dels seus, de votants, que no ho valoren gaire bé, això de na Janereta de candidata. Com qualcú ha dit, és més preocupant la presència a les llistes d'un corrupte com en Rodríguez que no d'una bleda com na Janer. A mi m'és igual: a na Janereta, i a tota la seva família, fa anys que a Mallorca els tenim calats… Que la pubil·la de la família vagi el PP no és cap sorpresa, ja que els Janer són com les rates, que ensumen els doblers de lluny, i la figurera se'ls menja. No és cap secret que si s'hi ha posat, na MaPau, és perquè en Matas li ha promès un càrrec dels grossos, la Conselleria de Cultura, diuen; poca feina, moltes fotos i molts de doblers -i la potestat per convocar premis literaris ben pagats perquè els guanyi son pare…-. Com tampoc és cap secret que aquest era el càrrec que li havia promès en Mas a la seva musa en cas que arribàs a la Generalitat.
 

[@more@]

Perquè el més interessant de tot això és, precisament, la relació entre na Janereta i en Mas, o el que és el mateix, entre CiU i PP, i sense notaris per enmig, que embullen la troca. En canvi, i gràcies a aquest assumpte, podem veure que les coses són ben clares, i que els peperos i els convergents són la mateixa mala herba. És clar que, quan dic això, ho dic a a partir del que ells (Mas, Janereta, Puig i la tropa d'intel·lectuals a dictat) consideren 'realitats diferenciades', les de Balears i Catalunya… Només des de les files convergents, suposadament catalanistes, s'ha aplaudit que l'escriptoreta s'apunti a encalentir la poltrona del fatxa: enhorabones en un pamflet digital, 'oportunitats' a l'Avui -còmplices de publicar els seus ¿articles?-, i fins i tot declaracions públiques, que farien empegueir al rei porc, com les d'en Felip Puig al programa d'en Manel Fuentes.

Na MaPau Janer se mereix l'oblit del món cultural català; ja se'l mereixia abans, però ara també tenim raons de consciència per fer-ho. En lloc d'això, la tropa ciuenca no només la defensa, sinó que defensa en Matas mateix: millor ell, que és de dretes, que no el PSIB o el Bloc, que són d'esquerres… Perquè en el fons, el que importa és això: la cartera i el negoci, i fins i tot des d'una Conselleria de Cultura (des de la Generalitat o des del Consolat) se'n pot fer molt, de negoci; tot és tenir influències, un tema que a cals Janer sempre han duit molt bé.

Na MaPau Janer pot ser del PP balear i autoproclamar-se catalanista i de CiU sense que li caigui la cara de vergonya; i fins i tot així troba la comprensió dels seus emmusats. És clar, diuen, parlam de realitats diferents. Una diferència que passa per reforçar l'espanyolitat de les Balears, que com més espanyoles siguin, més diferència hi haurà amb el Principat. La realitat és que a na Janer, com a tots els seus amics convers, no els importa gens el futur de les nostres illes, perquè el que importa en realitat és el negoci. A Mallorca o a Barcelona, tant és.

En realitat, no són tant diferents.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.