La darrera vegada que el Correllengua va travessar Mallorca, el PP va perdre les eleccions. Era l'any 99, no feia aquest temps d'ara -feia molta més calor-, i la flama de la Llengua va acabar al Passeig Sagrera, davant el Consolat de Mar, on l'Obra Cultural havia convocat la concentració, i on un Matas acollonat s'amagava darrera les cortines i mig mirava la gentada que li demanava la dimissió. Va ser la punteta, aquella Diada, que va rematar la desfeta del PP, que ja s'intuïa a la manifestació del GOB del novembre anterior. GOB i OCB, i els partits, que aleshores estaven una mica més espavilats que ara, tots junts estiràrem per aquí i per allà, fins que la cosa va tombar. Passa que, com se va demostrar, no estava ben corcada…
La cosa, però, ha tengut quatre anys per acabar-se de corcar, podrir-se, més aviat, i ben cert que ha arribat a extrems de podridura inimaginables. A aquestes altures ja no importa anomenar la llista de batles i regidors que passaran pel jutjat; ahir se'n sabé un altre. Tampoc falta comentar les barbaritats en matèria cultural i lingüística, així que cadescú faci memòria i recordi quins són els atemptats a la llengua i qui els terroristes. De motius, per tant, no en manquen -i que cadescú s'aferri al que li pareixi més convenient- per acudir a la Diada de dissabte.
[@more@]
I és que dissabte, com al 99, el
Correllengua, que ve de travessar tot Mallorca, poble a poble i llogaret a llogaret (per cert: a Bunyola va ser un èxit!), tornarà a acabar a Palma, a la
Diada que convoca l'OCB per la Llengua i l'Autogovern. I ve després d'un èxit de convocatòria del GOB, just fa un mes i mig; podem fer història si la repetim. La flama ha recollit adhesions, consciències i simpaties per la llengua en aquestes tres setmanes; la plaça Major n'ha de ser el testimoni, i ho serà, segur, amb un mosaic humà, que ho digui ben clar, que
El futur es nostre. Nostre, perquè només dependrà de nosaltres tombar l'estaca corcada que ens té a tots lligats, com diu la cançó. Corcada i podrida, i de cada dia més, i és molta de gent la que se necessita per tombar tant de corc i tanta de podridura; tanta que la plaça hauria de quedar petita.
Jo no hi podré ser, dissabte; encara estaré una setmana a ser per Mallorca. I ben molt que me dol. Però segur que la meva no presència no se notarà: de la gentada, segur que ni podria entrar a la plaça! I vaja, segur que així, tomba.
Quant a amadeu
En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
També al País Valencià fa falta que tombe.
I des d’ací estirem i arronsem per veure si podem acabar amb aquesta gentola!
Pel Territori!
Pel Futur!
Vaja, ja no és la primera badada que tenc en això de les dades. Tens raó, que el darrer Correllengua va ser el 2003, i no va servir per renovar el Pacte.
M’he deixat endur per la nostàlgia del 99, amb un Correllengua immens i una Diada històrica. Com la de dissabte, vaja.
Salut!