Segur que tomba

La darrera vegada que el Correllengua va travessar Mallorca, el PP va perdre les eleccions. Era l'any 99, no feia aquest temps d'ara -feia molta més calor-, i la flama de la Llengua va acabar al Passeig Sagrera, davant el Consolat de Mar, on l'Obra Cultural havia convocat la concentració, i on un Matas acollonat s'amagava darrera les cortines i mig mirava la gentada que li demanava la dimissió. Va ser la punteta, aquella Diada, que va rematar la desfeta del PP, que ja s'intuïa a la manifestació del GOB del novembre anterior. GOB i OCB, i els partits, que aleshores estaven una mica més espavilats que ara, tots junts estiràrem per aquí i per allà, fins que la cosa va tombar. Passa que, com se va demostrar, no estava ben corcada…

La cosa, però, ha tengut quatre anys per acabar-se de corcar, podrir-se, més aviat, i ben cert que ha arribat a extrems de podridura inimaginables. A aquestes altures ja no importa anomenar la llista de batles i regidors que passaran pel jutjat; ahir se'n sabé un altre. Tampoc falta comentar les barbaritats en matèria cultural i lingüística, així que cadescú faci memòria i recordi quins són els atemptats a la llengua i qui els terroristes. De motius, per tant, no en manquen -i que cadescú s'aferri al que li pareixi més convenient- per acudir a la Diada de dissabte.

 

I és que dissabte, com al 99, el Correllengua, que ve de travessar tot Mallorca, poble a poble i llogaret a llogaret (per cert: a Bunyola va ser un èxit!), tornarà a acabar a Palma, a la Diada que convoca l'OCB per la Llengua i l'Autogovern. I ve després d'un èxit de convocatòria del GOB, just fa un mes i mig; podem fer història si la repetim. La flama ha recollit adhesions, consciències i simpaties per la llengua en aquestes tres setmanes; la plaça Major n'ha de ser el testimoni, i ho serà, segur, amb un mosaic humà, que ho digui ben clar, que El futur es nostre. Nostre, perquè només dependrà de nosaltres tombar l'estaca corcada que ens té a tots lligats, com diu la cançó. Corcada i podrida, i de cada dia més, i és molta de gent la que se necessita per tombar tant de corc i tanta de podridura; tanta que la plaça hauria de quedar petita.

Jo no hi podré ser, dissabte; encara estaré una setmana a ser per Mallorca. I ben molt que me dol. Però segur que la meva no presència no se notarà: de la gentada, segur que ni podria entrar a la plaça! I vaja, segur que així, tomba.