Amb sinceritat, Esquerra

Aquest és el nostre eslògan de campanya: res de proclames patriòtiques, ni de lemes agressius, o alarmistes, o estridents; "amb sinceritat", deim nosaltres, sense res més a afegir, que és el que el poble necessita després de tants anys i tantes de promeses incomplides, subvencions desaparegudes, manca d'informació i pelotazos d'amagatotis…

Amb aquesta idea dins el cap, decidírem que ahir era un bon dia per fer un acte a l'engròs, seriós. Hem de ser valents, pensàrem, i el farem a la Casa de Cultura, i veurem com va. Dilluns, al mateix lloc, el PP va ajuntar dues-centes persones, i això que hi havia frit i en Matas; nosaltres, només amb una mica de cava, molta manco propaganda -ens hi posàrem a fer-la fa dos dies; coses de la inexperiència i dels pocs mitjans- i sense cap convidat de fora el poble -ni claca venguda amb autobusos-, en reunírem un centenar, i molts altres que no podien venir, i tots de Bunyola: històric! Qui s'hagués pensat mai, només fa dos anys, per exemple, que un acte d'Esquerra, amb la llista més jove de Mallorca, a Bunyola, reuniria a 100 persones? No és per estar eufòric?

 

[@more@]

L'eufòria, però, la guardam per dia 27, quan es veurà si tanta de feina dóna el fruit esperat. Les sensacions no poden ser millors, però la competència de tants de partits per tants pocs regidors és ferotge, i una candidatura jove i novella, i sense un aparell de partit brutal a darrera, l'acusa encara més. Però amb aquestes limitacions, aconseguim ser al carrer -per exemple: els Independents estan despareguts…- i que es parli d'Esquerra, el nostre programa ha causat impacte, tant pel disseny com pel contengut, i tothom ja sap que en aquestes eleccions, per primera vegada en moltíssims d'anys, hi ha una autèntica alternativa per Bunyola. Ahir, a part dels amics, coneguts i saludats que confiàvem que vendrien, hi havia un altre tipus de públic, que un no relacionaria, d'entrada, amb Esquerra, però que és gent, després de tants batles i regidors, cansada d'errades, confusions i grans promeses que no es compleixen mai; persones que veuen que el poble només funciona a cop d'eleccions, i que estan fartes que els prenguin el pèl. Ahir vàrem ajuntar molta d'aquesta gent.

Ahir parlàrem n'Esperança, n'Andreu i jo mateix: tres pollinets devora els 'dinosaures' que repeteixen enguany per enèssima vegada. Potser no estam al nivell dialèctic d'alguns dels candidats; en aquest sentit, es nota que som joves, que el que ens mou és la il·lusió i no el negoci o l'afany de la cadira. No tenim un discurs agressiu, però tampoc el volem tenir; no despertam passions ni tenim seguidors fidels capaços d'omplir sales i sales, però despertam interès i mostram que hi ha una altra manera de fer les coses; no dominam grandíssim nivell d'oratòria, però tot s'aprèn. Si una cosa vaig aprendre ahir és que és molta més de la que pensava la gent que demana un canvi que cada vegada pareix més aprop: sinceritat. Com a mínim, això.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.