Debat a Palmanyola

Aquests dies vaig molt cansat, coses d'estar permanentment en campanya, i la son no me deixa actualitzar el blog tan com voldria. També és cert que, a un poblet com el nostre, la campanya no dóna per gaire novetats ni gaire temes per contar, tot i que si entràssim en detalls i anècotes sí que ompliríem espai escrit. Qualcuna en vendrà encara que podré explicar, com la crònica d'ahir del debat a Palmanyola.

Encara no m'ha quedat clar qui l'organitzava: crec que eren els veïnats de Sa Font Seca, ja que els de Palmanyola s'han organitzat políticament i es presenten amb el nom d'AVI (Associació Veïnal Independent, ho posarem en català). Fos qui fos, però, vàrem trobar que hi havíem d'anar, ja que no anam precisament sobrats de popularitat, i manco a l'urbanització. Com que n'Andreu no hi podia ser, hi vaig anar jo. El lloc, una sala de l'Entitat Local Menor, que segons m'explicava n'Ildefonso Blázquez, el president i candidat dels veïnats palmanyolins, no els la volien deixar. I és que entre el PP, Independents i els AVI no hi ha el millor feeling del món, se veu; amb nosaltres, en canvi, sobretot arran del tema del polígon, ens duim molt bé. 

[@more@]

Els ponents érem una tracalada, massa gent damunt la tarima que, tanmateix, deien el mateix: dos representants per partit, el cap de llista i el candidat a l'ELM, excepte els d'AVI, que només hi tenien n'Ildefonso, i nosaltres, que només hi era jo.

El polígon va centrar quasi tot el temps. I ben divertit que va ser! Crec que tothom va rebre… manco nosatres. Independents cap a UM i PP, UM-Entesa, cap al PP i els Verds/Bloc; na pobra Cati Ramis, cap enlloc; el PP, contra tots i a favor d'en Matas; el PSOE, contra la seva opinió de fa tres mesos que era diferent a la d'ara -per sort-, i els d'AVI, contra tots -'es que es la leche', deia aquell-. I Esquerra, és a dir, jo, només vaig haver de parlar en contra del polígon. I mentres uns i altres rebien garrot

Després del primer raid, el segon: la central tèrmica de Son Reus. més sang. I igual que abans, tots contra tots i n'Amadeu que s'ho pren en tranquil·litat. Els veïnats -prop d'una setantena, potser-, que no devien haver sopat, se començaven a posar nirviosos, i això feia aflorar el mal rollo que duien damunt els Independents i el PP. Crits i rèpliques i contra-rèpliques i retrets entre ponents i veïnats: una mica trist, i de poca pipella política. La cosa se començava a allargar massa, els torns de paraula ja se n'havien anat a dormir, igual que algunes persones del públic, i la majoria no havíem sopat i hi volíem anar.

Ja per acabar, un veïnat demana que què passa amb la joventut. Aquí m'hi vaig esplaiar: que si jo som jove, que si Consell de la Joventut, que són els joves els que han de co-decidir, que si farem un estudi dels joves de Bunyola per abordar com toca les polítiques laborals, d'oci, de sexualitat -'que és molt important'- de drogues, etc. Vaig donar quatre clatellades suaus als altres, que se les mereixien, i la intervenció va agradar molt a tothom que escoltava. Ni en Ramon Oliver ni na Maria Cabot, que parlaren darrera jo, no contestaren res ni proposaren res al que jo havia dit; se limitaren a fer una enumeració de quatre coses que havien fet ells, i punt. Magre.

De propostes, poques: fer un debat de l'estat de Palmanyola cada any, i pels Independents, dur el Metro fins a Palmanyola, ja que la distància entre Son Sardina i la urbanizatció és molt curta, només d'un milímetre. I qualcuna més. Però ja dic que hi va haver més renou que res.

Va ser un debat interessant, més que pel que es va dir -massa renou i moltes d'intervencions amb poc contengut i massa crispades-, per conèixer com són els altres candidats a escena. A na Maria, ja la coneixem, igual que en Jaume Fullana; a en Ramon Oliver i en Jaume Isern (PP), sobretot a aquest, se'ls veia incòmodes, conscients que no estaven en el seu territori. En Miquel Negre i n'Antònia Juan (PSOE), diguem que foren breus, seguint la màxima que 'com més poques coses dius, més poc t'equivocaràs': és una manera de ser prudent. En Guillem Riera i en Tomeu Togores (UM-Entesa) se'n desferen bastant bé, tot i que s'engrunaren una mica amb el tema del polígon i la central -sort que qualcú va demanar canviar de tema-. N'Ildefonso, amb una bona claca de suport -frase que deia, frase aplaudida; pessemeros i peperos intentaren fer el mateix, però sense èxit-, no s'amagà en cap moment: garrotada ve i garrotada va, i branca i més branca a tothom que li deia res. Na Cati, com sempre, i la sorpresa de la nit per jo va ser n'Antònia Morey, del Bloc a Palmanyola, que va estar al nivell de na Cati. Me la imaginava d'una altra manera.

I avui, debat a Bunyola.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.