Eleccions (II): la part dolenta

El PP ha perdut la majoria absoluta a Palma i al Parlament, i no l'ha aconseguida al Consell de Mallorca; qualcú, els més simplistes, o els frontistes, estarà content just amb aquesta dada, que tanmateix no amaga que, en números generals, el PP ha perdut poquíssims vots; és preocupant que amb 12 batles imputats -un parell que han dimitit per lladres i estafadors-, més corrupció que mai, més destrossa que mai, més prepotència que mai, més gent al carrer contra les polítiques del Govern que mai, el PP pràcticament no perdi suports a Mallorca. És preocupant que el PP hagi estat la força més votada a Andratx! Increïble. I molt trist: és molta la gent que valora la corrupció i el pelotazo com un factor positiu, com una font de riquesa, i moltes d'altres les persones 'segrestades' per favors, silencis i càrrecs de confiança. És un panorama complicat el de Mallorca, on el PP ha conseguit teixir una xarxa mafiosa que la cobreix de cap a cap i poble a poble -casa per casa-, i els resultats d'aquestes eleccions no han suposat una solució higènica per a tanta de porqueria.
 

[@more@]

Perquè l'altra fallida de diumenge és el Bloc: a Palma, a Mallorca i al Parlament, per aquest ordre. De fet, no ho és tant, un fracàs, per a qui només va plantejar la cosa com un 'front' per impedir la majoria pepera, ja que per això sí que ha servit (a Palma no: qui ha frenat na Cirereta ha estat en barbie Miquel Nadal). Però vaja, jo i molts altres esperàvem que els resultats del Bloc fossin molt més que els justets, almanco, m'agradava pensar-ho així. Ja se sap que en política, l'orde dels factors sí que pot alterar el producte, i el Bloc, en aquest cas, ha arribat a les eleccions com un factor producte del desordre de l'esquerra mallorquina, i amb segons quins actors més com una resta que com una suma. Perventura, com ja diuen alguns comentaristes de blogs, simplement, no tots els partits del Bloc compartim els mateixos electors.

També he sentit poc a parlar de país, d'identitat, de llengua i cultura… Vaja, que pareixia, en certs moments, sí que el perfil nacional de la coalició quedava un poc tapat. No és que la resta de temes no siguin importants -ho són moltíssim-, però el fet nacional de Mallorca també ho és. Tenia ganes de dir-ho, però he esperat que passassin les eleccions per fer-ho: no me va agradar gens que, a l'acte central a l'Auditòrium hi hagués tan poques senyeres, i just dues estelades -les que dúiem la gent d'Esquerra-, que es parlàs tan poc de llengua o d'indentitat, que el cap de llista de Palma ni plantejàs l'alarmant descatalanització de la capital, que quatre oradors que se dedicassen a malparlar d'UM i ni mencionassin el PSOE (no és que no hi hagi motius per atacar a UM, que déu ni do, però també n'hi ha per als socialistes), oblidant -ceguesa o eufòria?- que, tanmateix, aquí no se pot fer res sense la cort munàrquica enquistada al Consell. Ara ballam i ballarem tots al so del seu flabiol. Massa tímides han estat les referències al nostre fet nacional, al conflicte etern amb l'ordre jurídic espanyol -finançament, estatut de tercera, desigualtat legal del català, etc.-, no sé si per no molestar un electorat que, tanmateix -a Palma és evident-, amb cap de llista propi o sense, va votar PSOE perquè vota en clau espanyola.

Tot i la decepció, tot i els errors, tot i la sagnia patida durant el procés (per cert: els d'Entesa també convedrà que reflexionin…), el Bloc ha estat el millor que per aquestes eleccions es podia fer, ho vaig dir el primer dia i ho dic ara: el mal és que no s'ha fet de la millor manera que es podia fer, sinó més aviat al contrari, i així i tot, quatre diputats no són pocs (37.455 vots, tampoc). Però siguem positius: ara ja tenim una eina unitària i de futur, i amb recorregut si se fan les coses bé. Perquè és evident que hi ha moltes coses per millorar.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Eleccions (II): la part dolenta

  1. Potti diu:

    Jaume : Sobre el que dius de UM i el “guanyar”. Ningú pot dir lo contrari. Ells han guanyat. A la política no guanya qui te més vots sino qui te la clau per governar i, ja sia per lo bo o per lo dolent, qui te la clau ara és UM i qui entrarà i manarà i farà i desfarà seran aquests.

    i Amadeu : Ja no és votar en clau de país o no. La senyera no t’arregla els problemes del dia a dia. Ja ho diuen, cada cop la política està més enfora del poble i en aquestes eleccions s’ha demostrat. Anar a un míting era anar a sentir coses dolentes sobre els altres partits. Sentir coses molt garridotes i unes promeses fabuloses i magnífiques però de solucions cap ni una :

    Prometem : “Educació de qualitat […]. Una radiotelevisió pública imparcial, de qualitat i en català […]. Millorar de l’atenció primaria[…] Augmentar el servei […] Més mitjans i mesures […] Protegir el clima […]

    Què és qualitat? què és millorar? augmentar? més mitjans? va home. Primer s’han de cobrir les necessitats de la gent, després, ja pensaràs en el país.

  2. Amadeu diu:

    Bones a tots els companys que han penjat comentaris en els darrers posts. No sé què passa, però no surten tots, coses d’aquest servidor, que cada dia funciona pitjor.

    Només ho deia perquè ningú es pensàs que havia esborrat qualque aportació. No és el meu estil, ni tenc interès en fer-ho.

    Benvenguts siguin tots els comentaris, sempre que Bloc.cat vulgui!

Els comentaris estan tancats.