Eleccions (III): la part bona

Aquesta legislatura darrera ha estat molt dura, duríssima, excessiva, en tots els sentits; el que en Matas tenia pensat en cas que tornàs a guanyar -trilingüisme obligatori, suprimir la Llei de Normalització Lingüística, etc.- encara era pitjor, una política 'sin complejos', que vol dir sense manies d'esborrar aquest país del mapa. Evidentment, la reculada del PP a les institucions és, per tant, una bona notícia: ha botit de llocs d'on pareixia que no se n'aniria mai, com Campos, Sa Pobla, Sant Joan o Sant Josep de Sa Talaia, i ja veurem si governa a tots els pobles on és la força més votada. I que pugui quedar a l'oposició de tots els consells (enhorabona als amics de GxF!), al Parlament i a les capitals -Eivissa, Maó i Palma- és un fet històric: el Partit Popular sense cap repartidora, sense cap macro-obra per adjudicar, i amb poques assessories per repartir -pocs amics per col·locar-. Si tot va bé, existeix la possibilitat real d'esmenar alguns dels atemptats d'aquests anys, com IB3 o Son Espases -serà més difícil, però no és impossible-, i 'refer' altres animalades, com el PTI o algunes de les autopistes per disminuir-ne l'impacte.
 

[@more@]

El Bloc no ha fet els resultats que esperàvem; en general, els partits nacionalistes (serem generosos i també hi posarem UM) han perdut vots. No és per estar-ne contents, però dins tanta de reculada, Esquerra és l'únic partit, de l'esquerra nacional i del nacionalisme en general, que puja. És una pujada menor comparada amb la baixada general, és cert, però demostra que almanco qualcú ha fet bé la feina (a Bunyola estam especialment orgullosos). Per primera vegada, Esquerra representerà ciutadans de les Illes Balears a totes les institucions on són és possible: a 8 ajuntaments de Mallorca i un d'Eivissa (Sineu, Binissalem, Bunyola, Sóller, Son Servera, Artà, Felanitx, Manacor, i Sant Josep de Sa Talaia), al Consell de Mallorca, al Parlament de les Illes Balears, al Congrés i al Senat espanyols i al Parlament Europeu. Independentistes a totes les institucions per primera vegada. Els Països Catalans deixen de ser aquell concepte cultural que predicaven alguns fins no fa gaire -i que no ha conveçut mai ni a propis ni a estranys- per convertir-se un una realitat política i institucional, que és el que sempre havíem pensat uns altres, amb diputats i regidors que així ho avalen, a una banda i a l'altra de la mar.

Ara veurem com es comporta UM; n'hi ha que donen per fet el pacte amb l'ultra-dreta, d'altres pensam, en canvi, que pactarà amb l'esquerra, o hauria de governar amb tres consells en contra. A més, la Princesa té a l'abast ser l'única representant de les dretes, unes dretes moderades, que fins i tot poden pactar amb l'esquerra, a les principals institucions de Mallorca, que no és poc -i no seria poca la galtada al PP-. Els pactes amb Entesa per Mallorca, la retòrica comuna d'aquests mesos darrers, els articles d'en Josep Melià… Ara UM els pot donar per bons o tirar-los al lloc comú.

Perquè per ara, de casa comuna només hi ha el Bloc, un bon invent que no ha acabat de rodar, però que és evident que pot anar millor. Hem pogut descobrir, en aquesta campanya, nous valors, com en Biel Barceló i en Joan Lladó -que mai havia fet una campanya amb tanta d'intensitat-, que són els que millor han funcionat: ara el Bloc, els partits de l'esquerra nacional, té uns nous líders de referència amb quatre anys per endavant per fer-se un nom. El PSM segueix sent el principal partit d'esquerres nacionalista de Mallorca, però Esquerra és l'únic dels partits del Bloc que en surt més reforçat que fa quatre anys, i de manera significativa, i és el millor punt de trobada, perquè no s'ha barallat amb ningú, on començar a reunir una altra vegada tothom que en aquest procés s'ha vist desplaçat, com molta de gent d'Entesa per Mallorca o la gent d'Els Verds. El Bloc s'ha de refer, però a diferència de fa un any, ara hi ha bones bases per refer-lo i més tranquil·litat i temps.

Quant a amadeu

En haver fet els 18, vaig decidir partir cap a Barcelona a estudiar música a l\'Escola Superior de Música de Catalunya, en l\'especialitat de Musicologia. Anys abans havia nascut a Bunyola, Mallorca, un mes d\'abril de 1985. De ben petit m\'ensenyaren a respectar i estimar la llengua i el país, i la música, és clar... Això ha fet que moltes de vegades, en lloc d\'estudiar, me dediqui a ficar-me en organitzacions i truis diversos, com el GOB, les JERC, el BEI i la CEPC, els Joves de Mallorca per la Llengua, ERC, Sa Sargantana i l\'Obra Cultural Balear. I des de fa poc, també membre de la Junta Directiva del GOB.
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.